Reig Fundació presentava ahir a la tarda les respectives segones edicions dels llibres Dret de la persona i Dret de la família, inclosos en la col·lecció Fonaments de dret privat andorrà. Es tracta de dos volums -“eines de qualitat” que des de la fundació es volen proporcionar a la societat civil en general, segons Oriol Ribas- que ajuden a conèixer les regulacions vinculades a la persona i a la família d’acord amb la Llei 30/2022, qualificada de la persona i de la família. Unes temàtiques gens banals i que ens afecten “a tots i a llarg de tota la nostra existència”.

Aquests nous volums són fruit del “camí d’andorranització del dret”, que des del 2005, quan Reig Fundació va començar la col·lecció, fins avui s’ha anat fent amb la codificació dels diferents àmbits del dret privat i en el qual encara queda un bon tram per recórrer. En aquest sentit, explica el coordinador dels dos llibres, i president del Tribunal Constitucional i catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Manel Abril Campoy, abans aquest dret era “molt fragmentari”, i sovint calia recórrer al dret canònic i al romà, a partir del 2014 es va començar a codificar, primer amb la Llei 46/2014, de la successió per causa de mort, amb el Codi de procediment civil després, i per ara amb la Llei qualificada de la persona i de la família. 

Els canvis en aquests dos àmbits són evidents i Abril Campoy assenyala alguns dels aspectes més destacats, alertant al públic que “vagi en compte” amb el que es diu en l’exposició de motius de la Llei i que afirma que es vol “mantenir el dret tradicional”. Això “és impossible”, assenyala el magistrat i comenta que pel Covneni de Nova York, dels drets de les persones amb discapacitat, cal “canviar el règim de guarda, protecció i tutela”, perquè ja no pot prendre les decisions una altra persona, sinó que s’ha de proporcionar suports a qui no pugui actuar per si sol, i és un mandat per a les administracions perquè posin mitjants perquè “la inserció sigui real i efectiva”.

En relació a la família, és, de totes les institucions de dret “la que més ha canviat els últims anys”, apunta el doctor en dret i notari del Principat d’Andorra, Isidre Bartumeu, que ha participat en l’elaboració dels dos volums. “La concepció del compromís a llarg termini ha canviat”, afegeix el notari, i això ha portat un “ventall de famílies” que era “impensable” a principis del segle XX, comenta Abril Campoy. Entre els canvis hi ha la qüestió de la separació dels béns en els matrimonis, que abans era absoluta i ara, d’acord amb les recomanacions del Consell d’Europa, s’ha incorporat un mecanisme de compensació i, en cas de dissolució del matrimoni, el consort que ha tingut cura de la llar i els fills pot reclamar fins a un 25% de l’increment del patrimoni de l’altre. També es destaca el reconeixement de múltiples possibilitats de filiació i no només la biològica i l’adopció.

En resum, a mesura que evoluciona la societat, “i en família evoluciona molt ràpid”, el legislador -el Consell General- ha de “respondre” a les noves “conviccions generals”, i això són canvis legislatius que, després, el magistrat, el notari i el professor titular de dret civil de la UAB, Xavier Cecchini, han recollit i explicat en aquests dos volums, sintetitza Bartumeu. 

Quedarà per a un futur un nou volum, o dos, de la col·lecció de Fonaments de dret privat andorrà que explicarà el “dret patrimonial modern”, que s’està començant a preparar arrel de l’acord per regular el Registre de la propietat. Abril Campoy i Bartumeu assenyalen però que cal codificar el conjunt del dret patrimonial en les seves dues vessants, la dinàmica -que inclou els contractes i intercanvis- i la estàtica, que són els poders sobre els béns. És el següent pas en la codificació del dret privat andorrà, en el camí de “l’andorranització del dret”, que, segons Ribas, “des del punt de vista del páis, és el que en diferencia, és una de les expressions de la nostra particular cultura”.