L’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’An­dorra (Apapma) veu de bons ulls els canvis que s’estan fent en la caça de l’isard.

D’aquesta manera, celebren les modificacions que ja es començarien a implementar en la propera setmana de l’isard, si finalment es porta a terme, com l’índex per creixement que ha establert el ministeri per comptabilitzar quants animals es podran abatre i també els canvis que s’estan avaluant de cara a properes edicions.
En aquest sentit, el president de l’entitat, Carles Iriarte, exposa que si finalment la setmana de l’isard desapareix per passar a ser un pla de caça com els d’altres espècies, com el cabirol o el mufló, serà un canvi positiu, ja que considera que alhora que se sustentarà en criteris tècnics també suposarà més seguretat i una manera més controlada de fer les coses.
“El canvi [sobre l’índex de creixement] és adient perquè no pot ser que per a una espècie concreta es caci de qualsevol manera en comparació amb les altres”, conclou Iriarte, que destaca que amb l’aplicació de l’índex el que s’aconseguirà és sempre “deixar que la cabana quedi en positiu, mai en negatiu, i si aquest creixement és zero aquell any no es caçarà”.
A més a més, Iriarte posa en relleu que en ser un criteri tècnic s’evita el que havia passat en anys anteriors, quan era finalment el ministre responsable el que havia de decidir si la setmana de l’isard s’organitzava o no. El fet d’introduir aquests criteris tècnics, conclou, evita que es prenguin decisions que no sempre són les adequades i a partir d’ara hi haurà sempre una base objectiva que recolzarà la decisió de si la caça de l’isard es porta a terme o no. “Queda establert que són els tècnics els que valoren i decideixen el nombre de peces que es poden caçar”, subratlla.
Pel que fa als canvis en el format de la setmana de l’isard que s’estan treballant per a properes edicions, Iriarte manifesta que també els celebren, tot i que aquest any encara es mantingui el format habitual, és a dir el d’una setmana. “Hi donem suport perquè és el més lògic, que sigui per criteris tècnics”, conclou el president de l’associació.
D’aquesta manera, creuen que és positiu que s’hagi plantejat treballar amb l’opció que la setmana de l’isard passi a ser un pla de caça, com es fa, per exemple, amb el cabirol. Així, posen en relleu que ara un dels problemes és que, com que es desenvolupa en un període molt curt, hi ha molta gent armada a la muntanya durant una setmana, amb els problemes de seguretat que això pot comportar i més, afegeix, en un país que vol potenciar el turisme natural.
En aquest sentit consideren que un pla de caça no comporta canvis gaire importants per als aficionats a la caça, “perquè el nombre de peces a abatre és el mateix, perquè això ho marcarà l’índex de creixement”, i l’única cosa que canviarà serà “la forma de caçar”, que es desenvoluparà en uns dies concrets, amb acompanyament del bander, i en unes zones determinades, cosa que farà que el control sigui molt més fàcil, que hi hagi més seguretat i que les coses es facin més ben fetes, amb més rigor.
D’aquesta manera, Iriarte posa en relleu que “les tres parts, el Govern, els caçadors i nosaltres, el que volem és que les coses es facin bé, que no hi hagi furtivisme, que es cacin les peces que s’han de caçar”.
D’altra banda, Iriarte exposa que ell, personalment, no està en contra de la caça, tot i que no l’entén com un esport sinó com una activitat cinegètica. “Si mates un animal és per menjar-te’l”, destaca. I dins aquesta activitat cinegètica entenen que “s’han de controlar les poblacions” de determinats animals.
Així, recorden que al país no hi ha grans depredadors i que hi ha certes poblacions que s’han de controlar, entre altres motius perquè no facin malbé les collites dels pagesos. “Entenem que aquest control és beneficiós, per exemple, per als agricultors, que són els únics que fins al dia d’avui s’han dedicat a preservar el paisatge”, remarca Iriarte.