El coordinador del grup de sociologia d’AR+I, Joan Micó, apunta que la immigració es configura com un dels principals factors a tenir en compte en relació amb el futur demogràfic del país. Tal com assenyala Micó, "la piràmide demogràfica que tenim, com passa a la resta de països del voltant, cada cop és més envellida" i "és necessari donar relleu". A més a més, "nosaltres tenim una situació una mica diferent a altres països", ja que aquí va tenir lloc un moviment anomenat 'baby boom' i que "està relacionat amb èpoques de més creixement demogràfic del país". Tota una generació que, ara, començarà a entrar dins de la jubilació.
D'aquesta manera, el sociòleg sosté que, "cada cop, hi haurà més gent que vingui a treballar" a Andorra no perquè "el creixement econòmic del país" ho demani, sinó "per reemplaçar totes aquestes persones que s'estan jubilant", sobretot, en sectors com l'hostaleria o al comerç. Així doncs, Micó també considera que aquesta arribada de població nouvinguda ajudaria a alleugerir un altre dels reptes demogràfics que té el país sobre la taula: els naixements. En aquest punt, Micó destaca que "la taxa en fecunditat és molt baixa i continuarà sent molt baixa", tot i que és conscient que és una situació comuna a la resta d'estats europeus.
En aquest punt, però, Micó és conscient que hi ha factors que, durant els últims anys, estan fent més complicat que hi hagi una estabilitat al país per part de les persones nouvingudes. "A Andorra, el fet ara que hi hagi problema d'habitatge, ho dificulta; el fet que hi hagi persones que tenen molt pocs fills perquè no els poden tenir, ho dificulta", apunta. D'igual forma, són situacions que també "dificulten el seu arrelament", ja que "si tu no tens família, és més fàcil que marxis".
Nou 'prototipus' d'andorrà
Preguntat sobre si arran de l'arribada de famílies migrants al país també pot néixer un 'nou prototipus' d'andorrà, Micó assenyala que això és una cosa que "ja ha passat". "Si mirem les onades que han vingut i han migrat, als anys seixanta hi va haver molta gent d'Espanya: d'Andalusia o de Galícia. Després, aquestes onades que ho han fet de Portugal han seguit el mateix procés", recorda. El sociòleg especifica que "la major part d'aquesta població ha fet vida aquí". "Els fills han nascut aquí, han aconseguit un treball, han tingut bones feines, i això ja ha canviat la identitat del país", defensa.
"Això ja està acabat. A Andorra som una barreja. Hi ha la part tradicional, que és superimportant, però la realitat identitària d'Andorra ja és diferent. Estem en aquest procés", relata. Per a Micó, la clau és que "aquestes persones que venen", a més a més, "tinguin fills, i aquests fills ja tinguin la identitat dels pares, però que també assumeixin la identitat d'Andorra". "Seria fer un mix. Ens passa aquí i passa a la resta d'Europa. El problema de l'envelliment és arreu", matisa. Segons Micó, s'haurien de deixar de banda les "solucions fàcils i populistes" i apostar "per les societats més complexes", tot aprenent a valorar "aquesta barreja".
