És l’elefant a l’habitació. Ja saben, el problema gros que ja no es pot amagar sota la catifa, però al qual tothom evita referir-se directament. El cas és que, entre expulsions administratives i expulsions derivades de la impossibilitat de viure-hi decentment, molts són ja els infants que comencen a arribar a la Seu d’Urgell i demanar plaça als centres escolars de la ciutat. També són casos, en ocasions, que requereixen l’atenció d’uns ja desbordats serveis socials: l’última memòria disponible del Capau, la corresponent al 2023, parlava ja d’una sola psicòloga portant 82 casos, repartits entre l’Alt Urgell, Solsona i la Cerdanya, una dada a tall d’exemple. 
Són els centres educatius de la ciutat els que comencen a patir les conseqüències de les polítiques aplicades frontera amunt, ja no només amb la crisi de l’habitatge, sinó amb les recents expulsions administratives dels fills d’immigrants que no havien regularitzat el reagrupament familiar. Plantats a la frontera sense contemplacions, és la Seu i comarca el lloc on necessàriament s’han d’establir i escolaritzar, gràcies a una llei més garantista amb els drets de les persones. Les xifres no són menors: només de famílies colombianes el nombre d’afectats s’enfilava –excepte per alguna regularització finalment realitzada o algun cas que opti per tornar al país d’origen– als 200, cosa que, en un càlcul exprés, situa entre 50 i 60  els nens que han de ser acollits a la Seu amb recursos propis.  A banda, el centenar i escaig de famílies argentines que també marxen per no poder reagrupar. On recalaran?

L’ajuntament “avalua”
Què en pensa l’Ajuntament sobre l’elefant? De moment sembla que forma part dels que han optat per no veure’l. O no decidir si el veuen o no, segons la resposta que en fan fonts municipals: encara ho estan “avaluant”, recollint dades. De moment, però, no els ha arribat una queixa per tensió de recursos, puntualitzen. 
La pregunta que es fan en alguns cercles és si aquestes qüestions van arribar a ser abordades en la reunió que el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, mantenia recentment amb el cap de Govern, Xavier Espot, en la visita que el primer feia al país aprofitant la presència aquella tarda en la Trobada Empresarial al Pirineu. Si a la posterior roda de premsa es parlava d’economia i infraestructures bàsicament, els aspectes socials semblaven quedar al tinter. O, si més no, no transcendien. 
Més  enllà de la possible tensió numèrica a les aules per acollir els nouvinguts, hi ha la qüestió que es tracta d’alumnes que han hagut d’assumir més d’un trasllat. En alguns casos ja es podien sentir integrats a les aules andorranes i ara, han de fer front a un nou canvi. Pateixen un procés que els psicòlegs denominen dol migratori. Un 12% de l’alumnat es troba en aquesta situació al Joan Brudieu, segons recollia recentment TV3. 
Fora dels nens, un altre gros elefant a l’habitació, del qual  només es parla sotto voce, són les lamentables condicions en què sobreviuen grups de treballadors de l’Amèrica Llatina, vivint en pisos pastera a la Seu –alguna autoritat de la ciutat reconeix haver-ho comprovat in situ– i sent traslladats cada dia amunt i avall en furgoneta per treballar a Andorra. Una situació, s’escandalitzen algunes veus encara que off the record, que podria multiplicar-se, alerten, amb l’aplicació de la llei òmnibus i l’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.