“Seria important arribar a un acord i que la gent no hagués d’avançar els diners, que se’n poguessin despreocupar, perquè ja tenen prou patiment  amb la malaltia que a més s’han de preocupar pel que els costa econòmicament”. Així reclamava el president de l’Assandca (Associació Andorrana Contra el Càncer), Josep Saravia, la instauració de la figura del tercer pagador per a aquestes malalties. I en aquest sentit recordava que anys enrere no s’havia de pagar, i avui cal avançar els diners perquè després entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i les assegurances privades que es puguin tenir contractades es retorni o la totalitat o una part, perquè si se surt de determinats paràmetres tampoc es pot recuperar tot, i al final, “són petits detalls” i no hauria de costar tant “fer-ho el més fàcil possible perquè la gent no pateixi”.

Aquesta és una de les reivindicacions de l’Assandca, que Saravia veu factible que pugui obtenir una resposta positiva en el marc del treball sobre el Pla oncològic nacional, el qual continuarà aquest mes de novembre i que, encara que més tard del que es voldria, “el tindrem, si no és al desembre, serà al gener o al febrer”, ha manifestat la ministra de Salut, Helena Mas. I aquest treball passa ara per la redacció d’un primer esborrany, que es fa “molt de prop amb l’Institut Català d’Oncologia”, i que després es compartirà tant amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), grups parlamentaris i “totes aquelles persones que pensem que són agents actius en l’oncologia del Principat”, amb l’objectiu d’enriquir-lo i assegurar que dona resposta a totes les necessitats i doni les directrius a seguir els propers anys.

En relació amb les dificultats econòmiques associades al càncer, la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha recordat que també el seu ministeri disposa “d’una bosseta de diners” per donar suport a les famílies quan hi ha dificultats, i Mas ha apuntat que es busca, quan cal fer el tractament fora d’Andorra, que es pugui tenir “tota la cobertura necessària”, incloent-hi dietes, allotjament i desplaçaments.


Registre i cribratges
Altres reivindicacions de l’entitat passen per disposar d’una unitat de radioteràpia al país, que Saravia espera que la iniciativa ja sorgeixi del Govern després de veure com era “un primer punt” en el seu programari, que responia a una demanda social, i “de cop i volta ho van aturar”, i tenint en compte que amb el creixement de la població també creixen els casos de càncer. En aquest sentit, el president d’Assandca aprofitava per assenyalar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat enguany de l’elevada prevalença del càncer infantil, amb una vintena de nous casos cada 100.000 habitants. “Ja comença a ser un altre problema que ens està arribant”, manifestava Saravia tot reivindicant novament la necessitat de disposar d’estadístiques vàlides del país.

Justament, en relació amb el registre de tumors, la titular de Salut reconeixia que “estem avançant més lents del que voldríem, però ara ja tenim tancat un conveni amb el SAAS per a l’intercanvi de dades”, s’han fet “passos molt grans durant aquest any i pensem que en breu hi podrem accedir”. En aquest punt ha recordat que “el que no podem tindre és un registre de tumors que no tingui totes les dades de forma exhaustiva”, i això requereix que “tots hem de codificar de la mateixa manera”, i aquí rau la principal dificultat. 

Finalment, Saravia insistia novament en la necessitat d’un cribratge nacional pel càncer de pròstata, un dels que més prevalença té entre els homes, i que, de fet, tota la població masculina de més de vuitanta anys el té o n’ha tingut, “li faci mal o no”. En resposta a aquesta demanda, Mas reiterava que cal “un altre funcionament”, diferent al que s’utilitza per al càncer de mama o de còlon i recte, els cribratges pels quals es fan a tota la població de determinada edat. Per a la pròstata caldria un procediment per accedir a les persones que necessitarien fer-se la prova a través dels metges de capçalera.

D’altra banda, Saravia celebrava la posada en marxa de la unitat de càncer de mama al SAAS, “encara que no està funcionant al 100%”, i Mas recordava que l’any vinent s’adequaran els espais de la planta -3 de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell que ha deixat lliures l’àrea de Salut Mental per centralitzar els serveis d’oncologia. “És un pas endavant molt important a nivell d’infraestructura”, per a qui fa quimioteràpia però també per tots els malalts de càncer, que tindran les visites concentrades en aquell espai i tindran el servei “el màxim de fàcil i còmode possible”.


Totes les samarretes venudes i més de 1.400 persones caminant contra el càncer
La Caminada 2025 contra el càncer ha estat tota una demostració de força. S'han esgotat les samarretes (unes 1.200), i hi ha hagut qui s'ha quedat sense, encara que han col·laborat d’altres maneres. I el temps ha acompanyat, lluia el sol pels carrers d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, cosa que no passava els últims anys, i ha animat la gent a sumar-se a la marxa. Unes 1.400 persones han completat el recorregut.

La recaptació obtinguda de la venda de samarretes i altre marxandatge amb motiu de la caminada, encara no se sap, però tot i que està “molt bé, no aporta suficient per poder tirar endavant l’associació”, explicava el president d’Assandca, Josep Saravia. Ara bé, que hi hagués molta gent era important per demostrar suport tant cap a l’Assandca com cap als pacients, i així donar-los “força moral”, una “empenta” per fer escoltar les reivindicacions, “que bàsicament són les de sempre”, resumia Saravia, abans de començar, i que es resumeixen en el text que ja han llegit si han arribat fins aquí.