Dir que l’Associació Andorrana contra el Càncer (Assandca) reclama un oncòleg fix a l’hospital pot semblar o no important. Però si diem que a una persona li van diagnosticar un tumor al cervell el 23 de desembre passat i que no li van donar cita fins al 8 de gener i durant aquells dies va haver de ser intervinguda d’urgència a Barcelona per un risc causat  pel tumor, pot donar-hi un caràcter més notori. Doncs és un cas real. És sabut que un diagnòstic precoç en aquesta i altres malalties és molt important, però en el càncer el temps és vital i dependre de l’oncòleg que puja i baixa a l’hospital certs dies a la setmana no és el més idoni. 
El Dia internacional contra el càncer, avui, se solen donar notícies amb xifres sobre la incidència de la malaltia i les demandes d’associacions, amb avantatges científics. Notícies darrere les quals hi ha casos reals de persones que lluiten cada dia per esborrar un tumor que els han detectat. La paraula càncer “encara avui és tabú i malauradament s’associa a la mort”, explica Josep Saravia, president de l’Assandca. I per això, perquè és una malaltia difícil de gestionar psicològicament tant pel qui la pateix com pels familiars, l’associació també considera important reclamar un psicòleg per a l’atenció del pacient i de la família. De fet en centres hospitalaris d’Espanya el psicòleg forma part de l’equip mèdic que diagnostica el càncer. Aquí no és subvencionat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). 
A més d’aquestes dues demandes de professionals mèdics, l’Assandca reclama dues lleis. Per una banda, la llei de l’oblit, per la qual volen que després de deu anys de l’alta no figuri la malaltia a l’expedient mèdic del pacient per les conseqüències negatives que pot tenir per a la recerca de feina en concursos públics i també pel que fa a assegurances, explica Saravia. Per l’altra la llei de l’acompanyament per regular el dret a disposar de permisos dels familiars o a fer ús de serveis per atendre els fills dels malalts. 
Algunes d’aquestes demandes ja van ser traslladades a l’anterior ministra, Cristina Rodríguez i també a l’equip de Rosa Ferrer, “però hem tingut la mala sort que en dos anys hi ha hagut tres canvis de ministres”, va explicar Saravia. Amb el nou ministre encara no hi ha hagut cap contacte. 
Aquestes mancances no són les úniques que tenen les persones que pateixen càncer al Principat. La quimioteràpia és un tractament que reben aquí, a l’Hospital, però la radioteràpia no. No hi ha una màquina per a aquest tractament i s’han de desplaçar a altres centres de Barcelona. “Una persona amb un càncer de mama pot tenir cinc sessions a la setmana”, explica el president de l’Assandca. Això significa cinc viatges a Barcelona i una mitjana de 50 euros al dia, perquè el cost del viatge no el paga la CASS. Per no esmentar la molèstia d’haver de fer més de 400 quilòmetres al dia, en alguns casos amb baixes defenses i amb un estat físic fluix. L’Assandca, gràcies a un conveni de col·laboració amb Autocars Nadal, ha aconseguit subvencionar aquests viatges per a aquells malalts que ho sol·liciten. Avui en dia l’associació paga 80 viatges al mes. Així mateix tenen els allotjaments solidaris, gràcies a l’acord amb la Fundació Privada Jubert Figueras, que ofereix pisos tutelats a aquells pacients als quals els és més fàcil quedar-se a Barcelona. Entre quatre i set persones del Principat fan ús d’aquests pisos tutelats. 
Són avenços que ha aconseguit l’Assandca en la seva trajectòria i vol continuar assolint-ne més, però li fa falta temps, voluntaris. Per aquest motiu organitza avui una jornada de portes obertes, per donar-se a conèixer, de 19 a 21 hores a La Llacuna. L’Assandca necessita gent que pugui atendre les demandes telefòniques i a més gent que ajudi a buscar recursos econòmics per continuar pagant els viatges a Barcelona de tots els pacients que necessiten radioteràpia. A més, i amb acord amb la resta d’entitats del país, es vol organitzar una macrofesta d’un cap de setmana de l’estil de La Marató de TV3, adaptada a les dimensions d’Andorra, per recaptar fons. “La intenció és fer-la al setembre o octubre, però per això necessitem voluntaris que ens ajudin”, va explicar Saravia. 


El càncer és la causa del 33,6% de les morts

El càncer ha estat la principal causa de defunció entre el 2002 i el 2014 a Andorra, representant el 33,6% de les morts, amb 304 defuncions d’homes i 144 de dones. El càncer de tràquea, bronquis i pulmó és el que ha causat més morts en homes, mentre que el càncer de mama és el que comporta una mortalitat més gran entre les dones. En aquest període es van diagnosticar 3.006 pacients amb càncer, que van patir 3.170 tumors (150 persones presentaven doble tumoració i 7 tenien tres tumors). Pel que fa al sexe, 1.750 pacients van ser homes i 1.256, dones. En els homes, el càncer de pròstata és el més comú, amb un 17,5% dels casos, seguit del de tràquea, bronquis i pulmó, amb el 13,9%, i del colorectal, amb el 13,8%. En les dones el càncer més comú és el de mama, amb el 30,9%, seguit del colorectal (12,5%) i el de glàndula tiroide (7,1%).