Sota un plovisqueig lleu però incessant, unes 200 persones es van donar cita ahir a la tarda a la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany per reivindicar el Dia de la dona. Entre batucades, castellers i proclames diverses, amb el clàssic “fora rosaris dels nostres ovaris” com a crit principal, les (i els) manifestants van recórrer les avingudes Carlemany i Meritxell fins a la plaça del The Cloud, on representants d’Acció Feminista, entitat organitzadora de la marxa, van llegir un manifest. Els candidats a cap de Govern de PS SDP+, Pere López, Acció, Judith Pallarés, i Concòrdia, Cerni Escalé, van escoltar les seves reivindicacions, que no eren noves d’aquest 8M, sinó “les mateixes que teníem el 2018”, quan va néixer l’associació: més control i protocols sobre l’assetjament laboral, més conciliació familiar i menys bretxa salarial i, per descomptat, més drets sexuals i reproductius, amb la indispensable despenalització de l’avortament. “No podem deixar passar el Dia de la dona sense recordar que s’estan vulnerant els drets de les dones del nostre país i que no demanem més drets que els homes, sinó més drets dels que tenim ara”, va insistir la presidenta d’Acció Feminista, Laia Ferré. I és que la igualtat “exigeix accions específiques per canviar situacions injustes” i per aquest motiu “encara que se’ns tracti de pesades [...] i ens vulguin callades, nosaltres continuarem lluitant”. “El feminisme té per objectiu que les dones tinguem millors vides, amb més drets i més oportunitats”, va assegurar Ferré.

Pel que fa al lema d’enguany, La vostra regressió, la nostra resistència, les sòcies de l’entitat van apuntar que enmig d’una crisi econòmica i social com l’actual, les dones formen part dels sectors més precaritzats i, per tant, són doblement vulnerables. A més, van voler destacar l’assetjament laboral que, “lluny de desaparèixer”, creix justament en aquests moments de regressió. De fet, segons van indicar, un 55% de les dones europees afirma haver patit alguna vegada alguna mena d’assetjament i un 32%, concretament, a la feina. Tal com van denunciar des d’Acció Feminista, a Andorra no hi ha dades en aquest àmbit, “però això no vol dir que no passi”, de manera que “cal donar eines i la seguretat necessàries a les dones per denunciar i abordar la violència”. 

Quant a la conciliació, Ferré va lamentar que no s’aconseguís introduir cap mesura específica en la Llei d’igualtat que es va aprovar el 2022, però va avançar que continuarà sent un dels principals cavalls de batalla per als pròxims anys. Dins la conciliació també s’inclouen les baixes per cures igualitàries entre homes i dones i més drets per a les famílies monoparentals. 

“Aquest 8 de març no podem deixar de cridar que ens volem vives”, va declarar una de les manifestants entre els aplaudiments de la multitud. Així, Acció Feminista va recordar que en l’últim any el Servei d’atenció a les víctimes de violència ha atès 300 dones, amb els seus fills i filles, fet que demostra que “la violència masclista també és una realitat a Andorra”. En aquest sentit, es va reclamar més formació tant al SAAS com a la policia i la Batllia, perquè els professionals implicats puguin atendre correctament les dones sense revictimitzar-les.

Per aconseguir-ho tot, però, l’associació va destacar que les mesures preventives passen per l’escola, amb una educació sexoafectiva a les aules, patis i claustres, i que els centres educatius han de ser “lliures d’estereotips de gènere i discriminacions”.