L’any passat es va haver de vacunar a correcuita tota la cabana ramadera del país en detectar-se l’inici d’un brot de llengua blava. Enguany ja s’ha ampliat la vacunació perquè corren altres variants del virus i també s’han trobat altres patògens, com el que origina l’anomenada malaltia hemorràgica epizoòtica (MHE). Un podria pensar, de manera equivocada, que avui hi ha més malalties que afecten el bestiar, encara que menys greus que les que hi havia fa vint o trenta anys. Els experts confirmen l’auge de les afeccions i apunten també a una “falsa percepció de la ciutadania enfront d’aquestes malalties emergents perquè avui es pensa que tot es pot tractar i tot es pot curar” i aquesta falsa percepció condueix a menystenir les malalties animals, moltes de les quals són a l’origen de malalties humanes que poden ser greus. “Malauradament la ciència, i en particular la medicina, té encara límits”, afirma el director d’Agricultura i Ramaderia del Govern, Josep M. Casals, que atribueix part d’aquesta falsa percepció social de les malalties animals als resultats assolits després de dècades durant les quals s’han implementat els diferents plans de vigilància i control de les malalties animals, en particular de les anomenades zoonosis (malalties animals que es poden transmetre als humans), com ara el programa de sanejament de la cabana ramadera, que a Andorra es va iniciar a principis dels anys 1990 del segle passat. 

Pel que fa a l’auge de malalties, és cert que n’hi ha més que abans, fins i tot en zones d’alta muntanya, a causa de les “malalties emergents”, comenta Casals, acompanyat de la cap d’àrea de Vigilància de la Salut dels Animals de Renda, Sònia Abad, que en la majoria de casos es transmeten per un vector, és a dir, algun insecte. En concret, tant la malaltia de la llengua blava com l’MHE es transmeten pels mosquits del gènere Culex. “Hi ha molts tipus de mosquit”, explica el director d’Agricultura i Ramaderia, i els culicoides, que fins ara es trobaven en zones més càlides i properes als tròpics, avui, com a conseqüència del canvi climàtic, amb estius amb onades de calor i hiverns més càlids, i en part també de la globalització econòmica que propicia el moviment de mercaderies a nivell mundial, han arribat a Andorra. I els virus “troben en aquestes zones un espai fantàstic on poder-se reproduir i propagar-se” i per consegüent un espai on també hi ha força hostes que no estan immunitzats contra els diversos tipus de virus que poden transmetre. En aquest punt cal recordar que les malalties animals, a part de tenir un important impacte econòmic especialment per al sector ramader, també són una qüestió de primer ordre en termes de vigilància i control de la salut pública, perquè les malalties zoonòtiques, que poden fer el salt i transmetre’s als humans, poden arribar a generar situacions d’especial rellevància. Només cal recordar que la pandèmia de Covid-19 podria tenir el seu origen en un virus que afectava els ratpenats i que es va contagiar cap als humans. O que alguns anys més enrere es va patir davant una possible pandèmia de grip per una mutació del virus de la grip que es va produir a Llatinoamèrica i que va arribar a causar un increment considerable de la mortalitat en alguns països degut al fet que no es disposava en aquell moment d’una vacuna contra aquesta nova variant del virus de la grip.

En resum: “la salut pública està condicionada per malalties animals i això requereix serveis veterinaris robustos i polítiques de vigilància i control per poder anticipar-se i emprendre les mesures preventives més adequades en funció dels recursos disponibles. En aquest sentit, és important recalcar que els veterinaris són el primer esglaó, ja que com a tècnics de salut que estan en contacte amb els animals són els primers que poden arribar a detectar situacions que en un moment determinat poden comportar un risc per a la salut pública i esdevenir una amenaça per al conjunt de la comunitat”, recorda Casals. I aquests serveis és important que facin una vigilància, tant a nivell nacional com internacional, de la circulació dels diferents virus o altres agents patògens que poden comprometre la salut animal. Davant l’aparició d’aquestes malalties emergents de caràcter vectorial, s’ha engegat un estudi sobre els mosquits que han arribat a Andorra, i també de les paparres, perquè les paparres “són un altre dels vectors que s’estan estenent amb la detecció de noves espècies que també estan afavorint que s’introdueixin malalties animals, com la febre del Nil o fins i tot directament malalties humanes, com la malaltia de Lyme”, exposen els experts del departament d’Agricultura i Ramaderia, que defensen la coordinació entre els diferents agents que es du a terme en el marc de la comissió interministerial creada per treballar sota el concepte d’una sola salut (One Health), que parteix de la base que hi ha molts factors que poden influir en la salut i que aquesta s’ha d’entendre com un conjunt.

Programes de sanejament
En el camp de les malalties animals els programes de sanejament de la cabana ramadera han permès controlar malalties animals, algunes de les quals de marcat caràcter zoonòtic, és a dir, que es poden transmetre als humans, sigui pel contacte directe amb els animals o bé pel consum en cru d’algun dels productes que se’n pugin obtenir, explica Casals. En aquest primer grup hi teníem la tuberculosi i la brucel·losi, que a l’època en què es van iniciar els programes oficials de sanejament “eren un greu problema de salut pública”, però, “trenta anys després s’ha demostrat que el programa de sanejament ha estat un èxit i actualment aquestes malalties pràcticament s’han erradicat”. En aquestes campanyes de sanejament també s’hi inclou el control d’altres malalties animals que es transmeten als humans, però que poden generar un important perjudici a la producció ramadera i la indústria derivada, com són la leucosi enzoòtica bovina i l’epididimitis contagiosa del marrà, per les quals també s’han seguit diverses polítiques “de manera progressiva per anar-les eliminant”, i avui Andorra és un territori que es pot considerar que està “pràcticament lliure d’aquestes malalties animals”. 

Per a segons quines malalties, la política a seguir ha estat la d’establir programes d’erradicació, però per assolir aquest objectiu cal establir abans, sempre que es disposi de vacunes autoritzades, un programa de vacunació del bestiar. En alguns casos, en funció de la malaltia es pot recórrer a mesures molt més dràstiques, consistents en el sacrifici dels animals afectats o fins i tot en l’aplicació de “buits sanitaris”, és a dir sacrificar tot el ramat d’una explotació agrària, mesures aquestes de caràcter altament reservat per a aquelles malalties animals que poden tenir greus efectes sobre la salut pública o sobre la producció ramadera i que s’adopten únicament davant situacions que cal contenir ràpidament. Això té, però, un greu impacte a nivell pressupostari perquè en aquests casos cal procedir a indemnitzar els ramaders, a part que l’aparició d’algunes malalties pot fins i tot arribar a bloquejar el lliure comerç de productes d’origen animal. 

Avui en dia es continua de manera similar, amb la diferència que es fa més vigilància i seguiment. Hi ha malalties que són de declaració obligatòria davant d’organismes supranacionals, com pot ser l’Organització Mundial per a la Salut Animal (OMSA), de la qual Andorra és membre. Tot amb l’objectiu “d’evitar mals majors a la salut humana i animal, i al conjunt del sector agropecuari i de la indústria alimentària”.

Així doncs, en detectar-se la presència de la malaltia de la llengua blava al país, havent-hi una vacuna reconeguda per part de l’Agència Europea del Medicament (AEM), es va optar per procedir a vacunar d’urgència tota la cabana ramadera, i davant la presència confirmada del virus que causa l’MHE s’ha optat per una política de “més prudència”, ja que les vacunes existents no disposen encara d’una autorització per part de l’AEM perquè encara no han estat suficientment testades i se’n desconeixen els possibles efectes secundaris que poden provocar. A més, “l’evidència disponible mostra que el bestiar, si està en bon estat, disposa de capacitat per desenvolupar defenses de forma natural i la majoria dels casos infectats acaben superant aquesta malaltia”, afirmen Casals i Abad, que expliquen que en el marc de la comissió trilateral d’agricultura, entre França, Espanya i Andorra −recordem que les malalties animals, com les humanes, no entenen de fronteres− “s’advoca per mesures polivalents en funció de les diverses malalties emergents que puguin estar presents a cada territori, mantenint un seguiment acurat de la seva evolució i dels diversos serotips dels virus circulants, per veure si en un moment determinat cal emprendre noves estratègies per poder continuar assegurant el millor nivell possible de protecció de la salut animal i per extensió de la salut pública”.

Actualment, i atenent a la situació sanitària que hi ha a Andorra i al seu entorn fronterer, el servei veterinari del departament d’Agricultura i Ramaderia del Govern −“la joia de la corona del departament”, afirma orgullós Casals−, en el marc de les accions destinades a la vigilància i control de la salut animal, a part de continuar aplicant el programa de sanejament de la cabana ramadera, està vacunant el bestiar boví contra els serotips 3, 4 i 8 de la malaltia de la llengua blava, així com també contra la rinotraqueïtis infecciosa bovina (IBR) i, en el cas del bestiar oví i cabrum, s’està vacunant contra els mateixos serotips de la malaltia de la llengua blava. Pel que fa al bestiar equí, a Andorra la majoria d’exemplars són cavalls de races d’aptitud càrnica que solen ser molt més resistents des d’un punt de vista sanitari, tot fent èmfasi en el fet que actualment Andorra està considerada per l’OMSA com un país lliure de la pesta equina clàssica i la pesta equina africana, que són dues malalties que estan subjectes a rigorós i estricte control a nivell mundial, en especial en el cas dels cavalls de sella, atenent al fet que aquests sovint efectuen molts moviments o viatges per poder participar a competicions internacionals o a concursos, en els quals es poden arribar a moure xifres econòmiques molt importants, de l’ordre de “milions d’euros”, recorda Casals.

La visió dels ramaders
Malgrat no haver aconseguit parlar amb l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra sobre com els afecten les malalties ramaderes, especialment les emergents, sí que en la memòria de l’entitat corresponent al 2024 es fa referència a l’actuació feta a l’estiu en detectar-se el brot de llengua blava. Així, després de recordar que en el cas dels “ovins altament susceptibles” la mortalitat pot arribar al 70%, de mitjana se situa entre el 20% i el 30%, celebra la decisió adoptada de vacunar tota la cabana, tant d’ovins com de bovins, “atès que la fauna salvatge podia ser un reservori de la malaltia, convenia protegir activament la domèstica”. I afegeixen que “el resultat de la campanya va ser positiu i la malaltia va afectar un nombre molt baix d’animals”. “Per combatre les malalties infeccioses, la cooperació en l’actuació conjunta i planificada de les accions sanitàries és fonamental per assolir l’èxit o, si més no, minimitzar-ne les conseqüències”, conclou l’apartat de la memòria destinat a l’amenaça de la llengua blava.