Els comerciants de botigues de roba de les avingudes Meritxell i Carlemany han constatat les darreres setmanes un augment de robatoris –jurídicament, un furt de mercaderia–que els ha provocat un gran neguit.
Tot i no saber si és producte del fet d’estar en la temporada d’estiu, amb un augment de visitants, o de l’acció de bandes organitzades, el que sí han constatat és que els lladres tiren pel dret i no dubten a fer malbé o a foradar una peça per a endur-se-la utilitzant unes tisores per retallar la roba al voltant de l’alarma, que es queda a l’emprovador, com va poder veure la dependenta d’una botiga de l’avinguda Meritxell en entrar abans de tancar el comerç.
Al costat de l’alarma hi havia petits trossos de roba. Aquests robatoris, traient l’alarma, no són nous però ha canviat el modus operandi. El més habitual era el de les bosses folrades d’alumini que inhibien les alarmes.
Canvis de mètode
La instal·lació, en alguns establiments, d’arcs de seguretat que poden detectar els objectes amb alarma robats encara que estiguin dins d’aquestes bosses va provocar la introducció de nous mètodes, com un sofisticat estri amb imant, a més de les habituals tisores, un encenedor, unes petites tenalles o una forquilla.
A internet es poden trobar tutorials per treure les alarmes de la roba. A banda de l’augment de robatoris, les dependentes alerten que no es limiten a una peça, ja que sovint en poden ser quatre o cinc perquè en entrar a l’emprovador és la quantitat d’alarmes que es poden trobar. Un cop tretes les alarmes i fora de la botiga és gairebé impossible seguir el rastre dels lladres i quan es té constància del fet, els delinqüents fins i tot ja han marxat del país. Així ho demostren les poques detencions que es duen a terme. L’any 2022, la policia va controlar dues noies de la Seu d’Urgell que van visitar diverses botigues de l’eix Meritxell-Carlemany i arrencaven el dispositiu d’alarma sense cap mania i, en conseqüència, la tela esquinçada. Per tant, no es podran tornar a posar a la venda.
El 2023, la policia va detenir quatre persones que es dedicaven a furtar mercaderia. Especialment, en aquest cas, llenceria d’alta gamma amb l’objectiu de revendre-la a l’Estat espanyol. Quan se’ls va enxampar, després que donessin l’alerta els responsables d’un establiment proper al Comú d’Andorra la Vella, els agents també van descobrir que havien robat altra mercaderia. Tabac, per exemple.
Tot i que molts dels robatoris es puguin fer de manera individual, hi ha un augment de bandes organitzades, com la detinguda el setembre de l’any passat en possessió de 40 peces de roba, a més de set perfums i quatre ulleres. Van ser detingudes cinc persones, tot i que la policia sospitava que la banda tenia més components però que ja havien fugit a França.
La investigació va permetre trobar els dos cotxes, amb matrícula francesa, amb què els delinqüents s’havien desplaçat fins al Principat. A l’interior dels vehicles es va trobar el material robat.
El preu de cost de tota la mercaderia, que haurien sostret de comerços d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i del Pas de la Casa superava els 2.500 euros. Que seria el doble en el cas del preu de venda.
Els arrestats també es trobaven en possessió d’una bossa amb l’interior folrat amb alumini, una tècnica que s’acostuma a fer servir en aquest tipus de delictes. Així, no els calia dur estris per tallar les alarmes. D’aquí que les peces de roba encara les duguessin totes posades. Els cinc tenien antecedents penals a França.
Seguretat
La prevenció de furts a botigues de roba és un desafiament continu per als propietaris i gerents d’aquests establiments, ja que no es limiten a treure les alarmes. També s’han detectat canvis en els preus de les etiquetes i fins i tot furts d’elements com les corretges de les bosses de mà.
Una de les estratègies més efectives és la capacitació contínua del personal. Els empleats han de ser entrenats per identificar comportaments sospitosos i interactuar amb els clients de manera que dissuadeixi els furts.
La Universitat de València va fer un estudi que demostra que les botigues que inverteixen en capacitació sobre prevenció de pèrdues tenen una incidència de furts un 20% menor que aquelles que no ho fan.
