La cita és dimecres, entre les 19.30 i les 21.00 hores. El fenomen astronòmic no solament de l’any, sinó del segle, perquè el següent eclipsi total de Sol visible des de casa nostra es farà esperar fins al 17 de novembre del 2180. L’enginyer Alan Ward, vocal també de la junta de la SAC, ens ajuda a entendre’l i a gaudir-lo de forma segura.
1. Què és un eclipsi solar?
Un eclipsi es produeix quan un astre tapa o n’oculta un altre perquè se’ns posa al davant. Durant uns minuts, nosaltres i els dos astres ens trobem alineats. Si el cos més llunyà és brillant i el cos que l’està tapant és més fosc, veurem l’efecte d’una mossegada fosca que tapa en part o totalment el cos brillant.
Si és el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats en aquell ordre, la Terra taparà la Lluna de la llum solar i tindrem un eclipsi lunar. Si, per contra, l’ordre dels cossos és el Sol, la Lluna i la Terra, nosaltres mirarem en direcció del Sol i veurem com la Lluna que ens és més propera li tapa una part de la cara. Aleshores, es produeix un eclipsi solar.
2. Per què són tan rars els eclipsis solars?
Cal imaginar-se el fenomen dins l’espai. Si l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra tingués lloc exactament dins el mateix pla que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol, aleshores veuríem regularment dos eclipsis cada mes: un de solar, quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i un de lunar, quan la Lluna està exactament a l’oposat del Sol, vist des de la Terra. Ara bé, en realitat l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra presenta una inclinació respecte a l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Com que els dos plans es tallen segons una única recta, només hi ha dos moments durant tot l’any en què, potencialment, els tres cossos es poden trobar alineats. En termes tècnics, parlem d’una sizígia.
També hem de recordar que la Lluna és un cos celeste molt més petit que la Terra, i la seva ombra també és més petita. És per això que és menys probable que es produeixi un eclipsi solar, ja que la Terra s’ha de trobar dins l’ombra de la Lluna. Per a un eclipsi lunar, la Lluna s’ha de trobar dins l’ombra de la Terra que és més gran.
A més, cal tenir en compte que la Terra està en rotació constant. Pot ser que es produeixi un eclipsi, però nosaltres no el veurem si no estem justament al bon lloc en aquell moment. És per això que llegirem la notícia que s’ha produït un eclipsi en un altre lloc del món, però nosaltres no n’hem pogut veure res.
Aprofiteu bé aquest eclipsi solar total, perquè el següent que es podrà observar des d’Andorra no tindrà lloc fins al segle que ve. Això sí, podrem observar-ne un de parcial l’any que ve, el 2 d’agost a les 10.54 del matí.
3. Quins efectes tenen sobre els éssers vius?
Aquesta qüestió encara és molt debatuda entre els etòlegs i els biòlegs. Els dos principals efectes són causats per l’absència de llum durant un temps, així com per la petita baixada de temperatura que hom pot ressentir durant un eclipsi solar.
Com que els animals –hi incloem els ocells i els peixos– tenen uns temps de reacció bastant curts davant de la variació de la llum, són ells qui semblen ressentir-se de seguida dels efectes de la penombra a causa de l’eclipsi. Sembla que es pensen que estan davant d’una vesprada especialment ràpida. Si l’eclipsi té lloc durant el dia, es troben confosos i tenen certes dificultats per tornar-se a despertar quan l’efecte desapareix. És bastant notable en els ocells, per exemple, que solen fer silenci mentre dura l’eclipsi.
Per contra, sembla que els efectes siguin menors en les plantes, tot i que són visibles sobretot en aquelles espècies que tanquen les seves flors durant la nit. Davant de la foscor sobrevinguda, poden iniciar aquest procés com si ja fos de nit.
4. Com saber si serà visible a tal lloc i tal hora?
Avui en dia, els científics han mesurat amb una alta precisió les distàncies i els elements orbitals dels astres del sistema solar. Els ordinadors, coneixent el seu moviment però també la rotació de la Terra poden calcular precisament quan i en quina posició es produirà l’eclipsi, i a partir d’allà l’àrea de la superfície des de la qual es podrà veure.
En el nostre cas, segons dades de la NASA, des d’Andorra es veurà el primer contacte entre la Lluna i el Sol a les 19:34, i el seu màxim tindrà lloc a les 20.30. En principi, l’eclipsi hauria d’acabar a les 21.06, però en realitat el Sol ja s’haurà post en aquell moment. Així, l’últim minut que nosaltres veurem de l’eclipsi serà en el moment de la posta, a les 20.59 aproximadament.
Els ordinadors també poden calcular en quina direcció es produirà. Des d’Andorra, el màxim de l’eclipsi es produirà quan el Sol es trobi al cap 294º, o sigui que haurem de mirar en direcció a l’oest i una punta cap al nord.
5. Les civilitzacions antigues els podien predir?
En certa manera, és veritat. Però cal tenir en compte que ni disposaven de la mateixa precisió en les mesures de les distàncies ni del temps, i tampoc tenien les teories modernes de la gravitació ni les eines matemàtiques necessàries per aplicar-les. Per això, el seu enfocament era sobretot empíric i fruit de l’observació dels astres al llarg de molts anys.
Els sumeris, els babilonis, els egipcis i els grecs havien observat que existeix un cicle d’uns 18 anys i 11 dies (el cicle de Saros), durant el qual les posicions respectives de la Terra, la Lluna i el Sol es repeteixen. Aleshores, partint del moment en què tenia lloc un eclipsi donat, estaven en condicions de predir quan hi havia una alta probabilitat que es produiria el següent. Fins i tot hem trobat, en un vaixell romà naufragat a prop de l’illa grega d’Antikýthēra, una màquina de rellotgeria feta en bronze que calcula aquest cicle de Saros així com els cicles metònic i cal·lípic més precisos.
Altres civilitzacions antigues havien arribat a conclusions semblants, sempre a través de la simple observació ocular i la documentació metòdica dels esdeveniments celestes.
6. Què podrem observar durant un eclipsi solar?
A menys de disposar d’equipament professional, la primera cosa que notarem és una baixada moderada de la temperatura. En aquell moment, ja farà uns minuts que la Lluna està tapant parcialment el sol, tot i que encara serà difícil apreciar-ho bé visualment.
A mesura que aquesta ombra de la Lluna passi a través del disc solar, poden succeir diferents coses. Si estem dins l’anomenada “zona de la totalitat”, veurem com l’ombra de la Lluna progressa a través del Sol, i en un moment donat l’arriba a tapar completament. Però enguany, aquesta zona de la totalitat segueix una trajectòria des de les Illes Balears fins a Astúries, i després s’acaba més o menys sobre Islàndia.
Andorra es troba en una posició lateral respecte a la totalitat. Nosaltres veurem com el disc de la Lluna passarà a través del solar, però fallarà (per poc) el centre del Sol i passarà una mica per sota. En cap moment el Sol serà completament tapat per la Lluna.
Una altra forma d’eclipsi lunar és un eclipsi anul·lar. La distància entre la Terra i la Lluna no és constant, ja que l’òrbita de la Lluna és el·líptica. Si un eclipsi solar té lloc quan la Terra i la Lluna es troben en el seu moment de màxima llunyania, la Lluna pot no tapar del tot el disc solar, i deixa desbordar una mica de llum per les vores en forma d’anell. No serà així aquesta vegada, per això.
7. Com permeten saber més coses sobre el sol?
Durant un temps, els eclipsis eren el moment ideal perquè els investigadors especialitzats en el Sol el poguessin observar. El disc de la Lluna tapa la major part de la llum solar durant l’eclipsi. D’aquesta manera, els astrònoms podien observar la fina corona que envolta el nostre astre i que, de fet, és una de zones més actives de qualsevol estrella.
Avui en dia, però, la multiplicació dels telescopis espacials ha reduït molt l’interès dels eclipsis per observar el Sol, si més no per als físics. Per als biòlegs, en canvi, els efectes dels canvis bruscs de lluminositat sobre la fauna i la flora segueixen plantejant qüestions interessants.
8. Des de quins llocs d’Andorra es podrà observar?
Com que l’eclipsi es produirà al vespre, just abans de la posta de Sol, un bon lloc per poder-lo observar haurà de tenir una bona visibilitat cap a l’oest. Qualsevol cresta o lloc alt amb aquestes característiques hauria de ser adient, en principi. Tot i això, vigileu de no posar-vos en llocs de difícil accés; penseu que ja serà totalment de nit quan acabi el fenomen i que passejar per camins de muntanya en la foscor presenta bastants perills.
Pensant en la meteorologia, malauradament és un moment del dia en què es poden produir nuvolades de calor. A més de la possibilitat que plogui, pot ser que la simple presència de núvols a prop de l’horitzó no ens deixi veure l’espectacle.
Possiblement, un dels millors llocs per poder-lo veure seria el coll de la Botella, on el Comú de la Massana té previst celebrar la Festa de l’Eclipsi. En tot cas, si realment tenim ganes d’assegurar-nos veure l’eclipsi, seria recomanable anar al lloc que hem escollit ja el dia abans, més o menys a la mateixa hora, per comprovar que la visió cap a l’oest queda lliure d’obstacles.
9. Quines precaucions cal per observar un eclipsi amb seguretat?
Penseu que estareu observant directament una reacció de fusió nuclear. La quantitat d’energia que en surt és bastant elevada. En conseqüència, no s’ha de mirar mai directament el Sol, en cap circumstància. Existeixen filtres especials que es poden comprar, sigui en la forma d’ulleres “per veure l’eclipsi”. Ens consta que algunes farmàcies del país ja en tenen a la venda.
Una altra opció seria emprar una càmera –com, per exemple, el telèfon mòbil– per observar l’esdeveniment. Aquesta opció té l’avantatge de no posar els nostres ulls directament en perill. Però penseu que fins i tot els sensors de les càmeres poden patir danys: si es fan servir, també és recomanable disposar d’un filtre que es pot adaptar davant de l’objectiu.
En tot cas, aquestes ulleres o el filtre de la càmera han d’estar homologats segons la norma ISO 12312-2. Si ho són, ho indicaran. Però fins i tot disposant d’aquest material homologat, és important vigilar que no comportin ratllades en els filtres de plàstic. Aquestes són molt fàcils de fer malbé si no hi parem atenció.
Si no disposeu d’aquests mitjans, sempre queda el “mètode del colador”. Agafeu un simple full de paper, feu-hi un petit forat amb una agulla, i projecteu la imatge de sol a través del forat sobre una superfície llisa o un altre full de paper. Pot semblar un procediment poc sofisticat, però és suficient per poder veure la forma del sol a mesura que l’ombra de la lluna li està “menjant” el disc.
10. Amb un telescopi, el veuré millor?
No és possible fer servir un telescopi o binoculars per veure millor l’eclipsi, és gairebé segur que provocaria una ceguesa immediata i irreparable.
Penseu en la facilitat que té una simple lupa per concentrar la llum del Sol fins al punt d’encendre un petit foc. Un telescopi o uns binoculars tenen una potència òptica molt superior a una simple lupa. La quantitat de llum que arriben a concentrar és igualment superior, suficient en tot cas per cremar una retina humana. Això no té cura.
Quan els astrònoms professionals fan observacions de la superfície del Sol s’asseguren de disposar d’un material tècnic (filtres i coronògrafs) ben calibrats i verificats. A més, avui en dia l’observació se sol fer mitjançant càmeres: sempre és millor cremar un dispositiu electrònic que no pas un ull.
Per acabar, no oblidem que tindrem dret a un eclipsi lunar el dia 28 d’aquest mes, amb un màxim cap a les 06.15 del matí, sempre segons dades de la NASA. Com que la potència lluminosa de la plena Lluna és molt inferior a aquella del Sol, resulta molt més fàcil observar i fotografiar sense cap necessitat de filtres. Això sí, cal estar disposat a llevar-se ben d’hora, ben d’hora per poder-lo presenciar...
Si voleu saber més sobre el fenomen físic dels eclipsis i com es van anar estudiant i predient al llarg dels segles, us deixo aquí el vídeo de la conferència que vam presentar amb la Societat Andorrana de Ciències el 19 de febrer sota el títol Preveient els eclipsis: dels megàlits als ordinadors.
