L’Equip d’Atenció Integral a la Dona víctima de violència de gènere ha atès entre els mesos de gener i octubre d’aquest any 161 casos, 80 dels quals són nous.

Aquesta xifra fa pensar als responsables d’aquest recurs que es pot acabar l’any per sobre de les dades registrades l’any passat, ja que els casos nous es van elevar a 83 i el total va ser de 207. Així, es confirmaria l’increment que s’ha registrat des del 2007. Segons el director de Salut i Benestar, Josep Casals, al contrari del que passa en altres països, on es dóna una davallada de denúncies arran de la crisi, a Andorra les dones continuen acudint a l’equip a exposar el seu cas, en part perquè moltes de les víctimes, concretament el 72%, treballen, la qual cosa podria justificar que no hi hagi la por de quedar-se sense recursos econòmics.  
De les dades facilitades ahir cal destacar que només 39 de les dones ateses pel recurs van tornar amb la seva parella, un fet que l’educadora social del centre, Caterina Aleix, valora positivament. “És un missatge esperançador”, va destacar. Una altra dada posa en relleu que molt poques denuncien i, d’aquesta manera, un 63% decideix no fer aquest pas; moltes, va destacar Aleix, per “por de les represàlies”, ja que el moment de la denúncia sol ser “de molt risc” ja que “la intensitat de la violència s’agreuja”. Un total de 72 expedients han estat atesos per l’advocada de l’equip i només dues dones han decidit iniciar una querella criminal.
L’educadora social de l’equip posa en relleu les dificultats per demostrar el maltractament psicològic i que moltes causes que arriben a la justícia s’arxiven per manca de proves. Per això, esperen que el projecte de llei que redacten els grups parlamentaris pugui resoldre aquesta qüestió. En aquest sentit, Casals va remarcar que caldrà “anar amb compte” amb la planificació de recursos que es derivi d’aquesta llei en què treballen, ara com ara, els grups parlamentaris per entrar-la a tràmit el proper període de sessions.
Quant als ajuts destinats a aquestes persones ateses per l’equip, cal destacar que sumen 66.762 euros i que han estat 54 les famílies beneficiades. La major part d’aquestes ajudes es destinen a la cohesió social, és a dir, que la dona pugui assumir els costos de passar a ser una família monoparental. També es preveu l’ajuda psicològica en cas que la dona hagi de seguir un tractament i no compti amb recursos per fer-se’n càrrec. En aquest sentit, Casals va voler desmentir algunes de les afirmacions aparegudes als mitjans de comunicació sobre aquesta assistència. En aquest sentit, va destacar que els recursos “per a la presa en càrrec” de la víctima estan garantits i que en aquest cas no hi ha cap modificació. Va afegir que fins i tot s’estan “reforçant” aquests recursos a través de la formació prevista per als professionals de la xarxa assistencial que hagin d’atendre aquests casos.
D’aquesta manera, van posar en relleu que entre el gener i l’octubre la psicòloga de l’equip ha atès 54 expedients, la qual cosa suposa un 33% enfront del 35% de l’any passat. I en cas que la dona sigui derivada a Salut Mental (vuit casos aquest any)  o a professionals privats, Salut “assumeix els costos” d’aquest tractament si la família no disposa dels recursos necessaris. A més a més, Casals va remarcar que aquests casos tenen prioritat i no han de fer llista d’espera.
Altres dades sobre aquestes víctimes que van ser facilitades posen en relleu que un 31% ha arribat a l’equip per iniciativa pròpia, un 28% a través de l’atenció primària i un 26% per la policia. Quant a la franja d’edat, el 46% tenen entre 28 i 39 anys i un 33%, entre 40 i 51. En el cent per cent dels casos han patit maltractament psicològic i, com destaquen des de l’equip, mai es dóna un sol tipus de violència. El 70% ha manifestat haver patit maltractament econòmic, un 67% físic, un 60% social i un 16% sexual.
Des de l’equip es té en compte que si la dona té fills aquests també són víctimes, tot i que no hagin rebut directament maltractaments. Són els que tenen entre 4 i 17 anys els que es deriven a tractament psicològic. Així, el 90% han estat derivats a Salut Mental i el 10%, a especialistes privats.
D’altra banda, cal destacar que hi ha diferents recursos d’acollida per a les dones i les seves famílies. Així, onze famílies han fet servir els recursos residencials, tres la família d’acollida i cinc el pis amb suport. Tal com va remarcar Casals, aquests recursos, donat que els dies d’ocupació no s’han esgotat, són suficients per “donar resposta a la demanda que tenim”.   
D’altra banda, durant aquest mes de novembre s’han dut a terme tallers específics per a alumnes d’entre 14 i 16 anys. Els experts exposen que els joves són cada vegada més conscients d’aquesta violència però recorden que aquests tallers poden evidenciar certs problemes. Paral·lelament, cal remarcar que entre les dones ateses per l’equip hi ha dues menors.

Comitè de bioètica
Sobre les recomanacions de les Nacions Unides sobre l’avortament, Casals va posar en relleu que l’any vinent es posarà en marxa un comitè de bioètica que reflexionarà sobre aquesta qüestió, sobre la qual hauran de decidir els polítics. Quant als canvis al Codi Penal per castigar amb més fermesa la violència, va destacar que ara el que caldrà és avaluar aquestes recomanacions de les Nacions Unides.


Exposició per plasmar el dolor i la necessitat de canvis en l’educació
El Comú d’Andorra la Vella es va sumar als actes pel dia de l’eliminació de la violència envers la dona amb una exposició de Maria Elena Neira, membre de l’Associació Violenciastop, que es pot veure al vestíbul del Centre de Congressos fins al 9 de desembre. La cònsol major, Rosa Ferrer, va destacar que el “desitjable” seria que no s’hagués de celebrar més aquest dia, però va afegir que “malauradament” encara hi ha “un excés de violència”. Per això, creu que cal continuar treballant per eradicar la violència i perquè “el respecte sigui la normalitat”. Ferrer va recordar la feina que es fa des del departament de Social per donar suport a aquestes dones i conduir-les als recursos escaients. Neira va destacar que a través dels quadres ha volgut plasmar “el dolor” moltes vegades ocult i va fer una crida perquè hi hagi un canvi en l’educació “rotund”. També hi va haver una conferència al Consell General.