Les estacions d’esquí tindran serioses dificultats per mantenir la rendibilitat de l’activitat hivernal d’aquí trenta anys.

Aquesta és la previsió que va fer el meteoròleg Tomàs Molina en la conferència ¿Com serà el Pirineu el 2025? ¿Per a quins canvis ens hem de preparar?, que va oferir ahir a la seu de MoraBanc, en el marc de la celebració del primer aniversari de l’entrada en vigor al Principat del conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
Tot i aquestes perspectives negatives, Molina va subratllar les grans possibilitats que té el Principat de beneficiar-se de la situació: l’altitud, ja que la gran part de les estacions estan per sobre dels 1.800 metres, que serà un avantatge respecte als països veïns, i les estimacions que no es redueixi gaire el volum de precipitacions.
D’aquesta manera, el meteoròleg va donar les claus per entendre el canvi climàtic al Pirineu, com hi afectarà i la manera d’adaptar-s’hi. D’entrada va remarcar la necessitat de “desestacionalitzar” l’activitat i aprofitar els ginys tot l’any, potenciant les activitats d’estiu. Molina va posar d’exemples l’estació alpina de Chamonix, on es poden fer activitats tot l’any. En aquest sentit va indicar que la neu, gradualment, només es trobarà a les cotes més altes i, per tant, no serà una garantia que continuï sent el motor econòmic del país.
Pel que fa a les temperatures, Molina va reconèixer que a la península Ibèrica pujaran i que la gent que ara ve buscant el sol i la calor intentarà anar a altres llocs on també hagin augmentat les temperatures i que tradicionalment hagin estat destinacions més fredes, per no passar tanta calor.
D’altra banda, també va recalcar la necessitat de produir energia pròpia per “seguretat nacional” i no dependre dels altres. Un punt en què el Principat ha de treballar amb força.
Quant a l’última clau que va donar, l’aigua, al país no tindrà grans conseqüències, ja que, segons les previsions, no n’hi haurà una reducció brusca. Unes reduccions que sí que afectaran el sud d’Espanya, on les precipitacions es poden reduir entre “50-60%”, cosa que comportarà canvis als models de producció.
Amb tot, Molina va qualificar Andorra d’un indret amb “sort”, ja que l’altitud i el nivell de precipitacions previst fan preveure que el canvi no serà a curt termini. Tot i això, va instar a establir accions concretes i a preparar-se per quan la neu ja no sigui el motor econòmic del país.