Durant el judici  l’home acusat de matar el juny de l’any passat la seva dona a la capital va manifestar que la seva intenció era matar-la i després treure’s la vida arran dels problemes que tenien.

D’aquesta manera, va relatar que la nit en què van tenir lloc els fets, el 25 de juny, havia begut molt i que en un moment determinat, i després que ella li digués que marxava a Portugal, va decidir matar-la i després treure’s la vida. Així, es va posar damunt d’ella i amb les mans la va escanyar, tal com va relatar fredament, i després es va dirigir a la cuina per prendre’s pastilles i fer-se talls als braços. Després d’això, i sempre segons el seu relat, va anar al llit i es va estirar al costat de la seva esposa, que ja era morta.
L’home el va trobar dos dies després al mateix llit la policia i va confessar ahir que entre el moment de la mort i l’entrada dels policies a casa seva no recorda res més. Per aquest motiu va afirmar que no tenia present haver trucat l’endemà de la mort a una persona gerent d’una empresa de trasllats tres vegades, tal com va insistir la fiscalia.
En aquest sentit, va explicar que no coneixia la persona a qui suposadament havia trucat i que tampoc no tenia la intenció de fugir, tal com va assenyalar el fiscal general. Així, va insistir en el fet que si la seva intenció hagués estat matar la dona i res més hauria fugit aquell mateix dia, i va reiterar que la seva intenció era morir també i que per això s’havia pres 80 pastilles i s’havia fet els talls.
El ministeri fiscal demana per a l’acusat una pena de setze anys de presó i l’expulsió definitiva del país, ja que considera que  és culpable d’un delicte d’homicidi, i s’oposa als atenuants que al·lega la defensa. En aquest sentit va remarcar que l’acusat havia reconegut haver escanyat la dona. També va posar en relleu el “menyspreu” que havia expressat per la seva esposa, perquè anteriorment ja havia dit que “un dia la mataria”. La fiscalia va exposar que un dels problemes més difícils en aquest cas és, per tant, saber per què va matar la dona, i en aquest sentit va assenyalar els problemes familiars, econòmics, sexuals i el fet que la dona digués a l’home que volia marxar a Portugal.
En aquest sentit s’ha d’assenyalar que durant la declaració l’home va explicar que tenia problemes sexuals amb la seva dona i que, a més a més, aquella nit, després d’haver mantingut relacions i “no haver quedat satisfet”, ella li va dir que volia marxar a Portugal, a la qual cosa ell va respondre que “marxarien tots dos però cap al cementiri”.

determinació
El ministeri fiscal va insistir en la determinació de l’acusat de matar la dona, perquè ja ho havia manifestat i, fins i tot, va subratllar, aquell mateix dia ho va fer saber a una amiga de la dona que va anar a casa del matrimoni. També sosté que el fet que prengués medicaments que no són perillosos per a la salut en una ingesta abundant i que els talls que es va fer als braços no fossin profunds, demostra que tampoc “no tenia una voluntat real de suïcidar-se”. En canvi, veu una “voluntat de marxar del país” després d’haver comès l’homicidi i ho va recolzar en el fet que l’endemà de la mort de la dona truqués tres vegades a una empresa de trasllats. Finalment, el fiscal va remarcar que no havia vist cap signe de penediment en l’home.
De la seva banda, la defensa es va mostrar d’acord amb l’acusació per homicidi, però va posar en relleu tot un seguit de trets de la personalitat de l’home que considera que s’han de tenir en compte a l’hora d’imposar la pena. En aquest sentit, va emfasitzar el fet que la parella tenia deutes i problemes familiars amb els fills i que l’home, a més, s’havia quedat sense feina. En aquest sentit, el lletrat va descriure la situació de crítica i va afegir que el fet que la dona no es defensés (no hi ha evidències de resistència) significaria que “estava tan farta que per això no va lluitar per la seva vida”.
La descripció de la personalitat de l’home facilitada pel psiquiatre que el va assistir (personalitat amb un trastorn de la personalitat límit, impulsiu, irreflexiu) va ser subratllada per la defensa, així com el fet que la insatisfacció sexual en les relacions amb la dona en certa manera l’obsessionés i que tenia uns problemes amb la ingesta d’alcohol molt destacables. Tot això, juntament amb el fet que ella digués que marxava, va fer, segons el defensor, que decidís matar-la en un acte totalment irreflexiu i supeditat a la frustració.
La defensa també va remarcar que el fet que el trobessin nu i estirat al llit es contradiu amb la intenció de fugir. És per això que demana que es tingui en compte l’excloent incomplerta d’obcecació i el fet que la ingesta de medicaments i d’alcohol li pogués haver provocat alienació. Si aquest excloent no es té en compte, el defensor demana que es consideri l’atenuant per la seva addicció a l’alcohol. És per això que sol·licita que la pena imposada no sigui superior a deu anys de presó i l’expulsió definitiva.

un episodi anterior
Durant el judici va prestar declaració una parella molt amiga del matrimoni, que va manifestar que la dona anava cada dissabte a cuidar el seu fill i que quan no es va presentar van començar a pensar que havia passat alguna cosa, ja que de fet van relatar que havien començat a detectar problemes en la parella feia temps. En aquest sentit, tant l’home com la dona van assenyalar com en una ocasió anterior la víctima els havia explicat que l’inculpat li havia posat les mans al coll i que “no la va arribar a matar” perquè ella va aconseguir desempallegar-se’n.
Una altra amiga de la dona va explicar que s’havia adreçat a casa del matrimoni unes hores abans dels fets i va afegir que l’home estava “begut”, que li va dir que es volia treure la vida i que plorava.
De la seva banda, els forenses que van examinar el cadàver de la dona van confirmar el fet que l’home l’havia penetrat un cop morta, un fet que l’home va negar ja que va assenyalar que si hagués cert “ja s’hauria tret la vida” al Centre Penitenciari