Estudis realitzats des del 1990 indiquen que una part dels malalts de fibromiàlgia reumàtica experimenten una millora important si se’ls aplica l’hormona del creixement. Així ho va explicar el metge especialista en endocrinologia i nutrició Guillem Cuatrecasas, en una conferència que va oferir ahir sobre aquesta nova teràpia organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà i l’Associació de Malalts Reumàtics, Fibromiàlgics i de la Síndrome de Fatiga Crònica (Amare).
L’expert va explicar que els símptomes de la fibromiàlgia poden tenir diferents orígens, com poden ser els psiquiàtrics, reumàtics, neurològics o endocrinològics. Centrant-nos en el darrer aspecte, una de les alteracions que s’han detectat en els pacients és una deficiència de l’hormona del creixement. El fet és que un percentatge molt significatiu dels fibromiàlgics (entre un 15 i un 30%) presenten una manca d’aquesta hormona, que es conserva al llarg de la vida i que és important per a la massa muscular i òssia i que està relacionada amb problemes neurològics.
Segons els estudis realitzats, els afectats registren una millora del dolor i la fatiga d’entre el 50 i 70% uns sis o dotze mesos després de suplir-los l’hormona del creixement que falla. Cuatrecasas va destacar que entre un 60 i un 70% dels pacients responien a aquesta nova teràpia pal·liativa.
Per l’expert, això obre “una porta esperançadora” per a una malaltia que no té cap altre tractament més enllà dels calmants i antidepressius.
Tot i així, encara queden molts interrogants sobre l’aplicació d’aquesta teràpia. El doctor va indicar que un gira entorn de la seguretat del fàrmac. En aquest sentit va remarcar que l’hormona del creixement es vincula sovint al dopatge i a les substàncies il·legals, tot i que fa molt temps que existeix i és d’aplicació pediàtrica. A més s’utilitza en adults operats d’un tumor a la hipòfisi, en traumatismes cranials i en malalties infeccioses. Tot i així, cal esvair els dubtes sobre el risc d’induir tumors. Per altra banda, el gran interrogant és quins pacients s’han de tractar. Tampoc es coneix quina és la dosi ideal i el temps de tractament.
Algunes d’aquestes qüestions responen al fet que les investigacions sobre aquestes teràpies encara són molt recents. Els primers treballs daten dels anys 90 i només se n’han realitzat quatre a tot el món. Tot i així, Cuatrecasas va explicar que amb el departament de Salut de la Generalitat s’està treballant per incloure de forma obligatòria en les anàlisis de sang que es fan a les persones amb fibromiàlgia els nivells d’IGF1. En el cas que el nivell surti baix caldrà fer més proves, a través de les quals es podrà veure si el pacient és capaç o no d’estimular l’hormona del creixement. En cas negatiu, es podria sotmetre a aquest nou tractament.
La fibromiàlgia afecta entre un 2,3 i un 4,6% de la població dels països occidentals. Tot i que és reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons Cuatrecasas encara pateix molts estigmes, fins i tot en l’àmbit mèdic, ja que “part dels metges s’ho miren des de la barrera”, i va afegir que “potser perquè hi ha poques solucions”. La malaltia provoca un dolor intens en punts concrets i que va creixent i una fatiga important.
