L’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va inaugurar ahir dues noves unitats: la de semicrítics, que estarà ubicada al costat de la unitat de cures intensives (UCI) actual, i la d’hospitalització psiquiàtrica infantojuvenil al servei de Salut Mental. El cap de Govern, Antoni Martí, va visitar ahir les noves instal·lacions, acompanyat per la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, i el director del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Lluís Burgués.
Martí va destacar la importància dels nous espais i va indicar que la línia en què treballa el Govern és la millora progressiva de tots els serveis sanitaris, ja que segons va dir es tracta d’un àmbit “en evolució constant”. “Mentre en altres països es tanquen serveis, nosaltres complementem els que ja tenim”, va ressaltar després d’un recorregut per les dues noves unitats. Martí va explicar que la reforma s’ha fet “pensant en el futur” i, per tant, “no es quedarà petita sinó que s’ha fet perquè perduri en el temps”. “Quan es fan obres com aquestes que costen diners el que no pot ser és que ens quedem a mitges”, va recalcar. La intenció de l’executiu, segons va explicar el cap de Govern, és que el centre hospitalari es vagi “adaptant als  temps” i va considerar “si fem el símil amb pobles de 70.000 habitants, no crec que tinguin hospitals d’aquesta categoria”.
La unitat de semicrítics disposa de quatre boxs, ampliables a dos més en cas de necessitat, i servirà per acollir els pacients que requereixin una atenció més gran que els ingressats a planta però que no han d’estar tan vigilats com a l’UCI. Les obres per posar en marxa les noves instal·lacions han costat 641.000 euros, però la massa salarial destinada als professionals sanitaris no s’ha hagut d’incrementar perquè “s’han redistribuït” els recursos humans disponibles sense fer més contractacions. Així, a partir d’ara els pacients tenen una opció més, a banda de les que ja existien, com l’hospitalització en planta o l’ingrés a l’UCI, que té una capacitat de sis llits.  La nova àrea aporta beneficis, per exemple, als malalts psíquics, que hi tenen més confort en ser menor el nivell d’assistència.
Pel que fa a la nova unitat d’hospitalització psiquiàtrica infantojuvenil, situada al costat de la d’adults amb les separacions pertinents, té dues habitacions dobles, tot i que es poden utilitzar també de forma individual. La creació d’aquest nou espai va ser especialment celebrat per la presidenta de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals, Rosa Lluís, ja que era una vella reivindicació de  l’entitat. “No podia ser que els infants i joves estiguessin junts amb els adults”, va dir.
El director del SAAS, Lluís Burgués, per la seva banda, va reconèixer la necessitat de noves instal·lacions de salut mental per a l’ingrés subagut fora de l’hospital com a proper objectiu i va esmentar com a prioritat un pla de salut mental més ampli que permeti l’atenció a la patologia subaguda i crònica.

La història clínica digital es començarà a implantar a partir del juliol i el 2015 serà d’aplicació obligatòria

La història clínica digital començarà a implantar-se a partir del segon semestre d’aquest any i a finals del 2015 es preveu que tots els professionals que actuïn dins del Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS) hi estiguin adherits de forma obligatòria. La història clínica és un instrument bàsic per desplegar el MAAS i ha de permetre que els diferents prestadors assistencials del sistema sanitari públic puguin compartir informació sobre les patologies i els tractaments d’un pacient a través de sistemes informàtics.
Segons va explicar el director de Salut i Benestar, Josep Casals, aquesta eina ha de millorar la seguretat i qualitat assistencials; l’eficàcia i eficiència del sistema evitant duplicitats de proves, i ha de facilitar el rendiment de comptes. A més, fa possible disposar d’indicadors, que són fonamentals a l’hora de planificar el futur, i ha de contribuir a millorar els processos d’avaluació i control.
L’eina està basada en el sistema informàtic del SAAS i per adaptar-lo a les necessitats i garantir la seguretat s’hi han destinat 4 milions d’euros en els darrers vuit anys. En una primera fase, des del juliol fins a finals d’any, es preveu que s’implanti entre els metges de capçalera, centres de diagnòstic per la imatge i laboratoris clínics per, a partir del 2015, integrar la resta de proveïdors de servei, com les farmàcies o els fisioterapeutes. A més, en un futur el mateix usuari hi podrà accedir.
Ara es regularan els procediments de confidencialitat i accessibilitat (els professionals hauran de garantir la privacitat i els usuaris hauran d’atorgar el consentiment). Això es farà al juliol i després s’informarà els prestadors (que en un inici s’hi afegiran de forma voluntària) i els ciutadans. També estan previstes sessions formatives i la creació d’una comissió tècnica. Aquesta eina ha de millorar la gestió, la transparència i la planificació de les polítiques sanitàries. La mesura es va presentar ahir als professionals.