Aquests últims dies he vist figures del pessebre fugint de la pluja fina;  un cop aquesta s’havia esbandit, ballaven pasdobles. He vist un Pare Noel que havia negociat, amb la competència d’una altra coneguda marca de begudes ensucrades, canviar el color vermell del seu vestit pel blau; els rens, en no conèixer al seu conductor, es declaraven en vaga i ja no volien volar d’un país a un altre.  He vist els Reis Mags d’Orient que es feien republicans i per a esdevenir  els mags d’occident, però ningú se’ls creia. He vist un cagatió que patia un fort restrenyiment, per la qual cosa li han hagut de  subministrar un laxant, i així no ha decebut les expectatives creades. He vist un àngel caigut i un diable que l’ajudava a aixecar-se  i han marxat abraçats. He vist un escriptor que apagava focs, i un bomber que plantava tot un bosc de noves paraules.  
A la Seu:  Expressió pròpia d’una vaca que és exposada en seu monumental: Museu. Desitjar poder aturar-me a reposar en un lloc on no trobaré cap cosa, ni ningú: seuré. Gran viatger que manté una certa  aversió envers moltes persones  distintes i que somnia a arribar a la Seu com a destí on deixar de ser un rodamon: Odisseu. Convidem un grup de persones a agafar un llonguet, o una baguet,  d’un local no és seu: passeu. Qui espera a fer befa quan seu. Eliseu. Constel·lació que brilla molt més que les altres, si s’observa des de la Seu d’Urgell: Perseu. 
Acudit:  Una dona, molt ben vestida, es presenta a la rectoria i li demana al capellà “seria possible donar-li la comunió al gos? I el rector, mig ofès, li respon: “No, aquesta mena de blasfèmies no estan permeses." A la qual cosa, la dama, li contesta: “Miri que jo soc de bona casa i disposo de força diners.” I el mossèn li replica: “Ni parlar-ne, no veu que podria ser contraproduent?" Insistint, la propietària de l'animal li fa saber: “Si vol que li digui la veritat, el rector de la parròquia del costat me’l va batejar per cinc-cents mil euros." “Ah”- s’exclama el  confessor- “si es tracta d’un bon cristià, la cosa canvia”.
Coses bones: El sol d’hivern i l’ombra a l’estiu. La sopa de galets, encara que no sigui Nadal. Riure sense saber ben bé de què, ni per què i riure per estar en bona companyia. Lligar una conversa fins al punt que es faci curta. La mirada dels nens quan comproven que el tió ja no està restret i quan veuen els Reis passar. Llevar-se al matí sense que calgui programar el despertador. Comprar pa i poder rosegar-ne el crostó abans d’arribar a casa. El primer glop de cervesa, el primer cafè del dia, el primer gelat de la temporada.  
Bons propòsits: No apuntar-se al gimnàs i anar als llocs a peu, sense agafar cap ascensor, tot pujant la compra a casa a coll. Dir moltes paraulotes però mai prou gruixudes com per a ser considerades renecs. La nit de Cap d’Any, menjar-se dotze croquetes o dotze polvorons en lloc del raïm per tal que no calgui anar, en tot l’any, fins a Port Aventura.  Anar a Missa del Gall i cantar sense desafinar. Poder desitjar bones festes a tothom, fins i tot als que no han llegit mai aquest diari, ni cap altre. 
(Aquest article  vol retre homenatge al programa de televisió es va emetre des de l’any 1998 fins a l'any 2007, en un total de 124 programes, en el ja desaparegut Canal 33 i que va ser presentat  pels periodistes Joan Barril i el director teatral Joan Ollé).