“Estava tan concentrada en el contingut de l’acte que en aquell moment no em vaig adonar que estava vivint un moment històric.” Agustina Grandvallet, la presidenta d’AMIDA, es va adonar de la transcendència del que havia presenciat just al matí següent: havia estat una de les persones presents en l’últim acte públic de Quim Torra, que acabava de ser destituït com a president de la Generalitat de Catalunya. L’acte, la I Jornada Virtual Participativa: El compromís de tothom per avançar cap a una societat més inclusiva. Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat.
Torra “va presentar la taula i ens va animar a tirar endavant, després va anunciar que havia estat inhabilitat”, rememora Grandvallet. Que reconeix que sí que va copsar cert ambient de “tristor general”, tot i tractar-se d’un acte que se celebrava de manera virtual. “Però hi havia gent com Pep Solé, un independentista convençut, un home que ha treballat molt amb nosaltres a Andorra, a qui es veia ben tocat, el pobre”. Al mateix president inhabilitat, considera, “també se’l veia trist”. En tot cas, hi afegeix, molt cordial, que és la impressió que va rebre temps enrere, en conèixer-lo personalment.
Grandvallet, que no participava en l’esdeveniment com a representant de l’entitat andorrana, sinó a través de l’Institut Guttmann, precisa que “jo no em vaig manifestar, perquè com a andorrana no em pertoca, he de vigilar de no estar fora de lloc, i a banda, no faig política, sinó activisme social; encara que tingui les meves opinions, és clar”. En aquests pensaments purament privats, hi ha la sensació de certa injustícia amb el destí judicial de Torra. Tant que, confessa, si l’acte hagués tingut un altre caràcter, privadament i personalment potser sí que li hauria manifestat aquest sentiment.