És fosc, fa fred. Hi ha un d’aquells silencis que esperen que passi alguna cosa, però no se sap ben bé quina. De cop, una llum il·lumina la façana, i apareix un home vestit amb pells que clama ser Satanàs. Busca venjança, i la vol immediata, però no se’n sortirà. O sí, qui sap. Els sona aquesta entrada? En efecte, és la d’Els Pastorets, que un any més han tornat a Sant Julià amb una escena més que espectacular. Com ja saben, aquesta vegada han millorat el joc d’ombres que ja van incorporar l’any passat, i l’antiga Casa Comuna s’ha convertit per una estona en el llenç on plasmar tota mena de siluetes, escenes i l’infern, és clar.

Abans de començar l’obra, amb el públic arribant i impacient per l’estrena, una parella de pastors no solament repartien castanyes calentes a tothom, sinó que amb bromes i rialles ajudaven a escalfar l’ambient. “D’on veniu vos?”, li van preguntar a un home. “De la capital”, va dir. “A sí? Diuen que allà a cada casa hi ha un animal! N’hi ha cap, a la vostra?”, van replicar. “I tant, però no és pas per menjar!”. Amb tot, van fer que el preludi formés, també, part de l’obra. 

Tot i que Els Pastorets és una història tradicional i més que coneguda, no els desvelarem què passa a la renovada versió laurediana, ja que encara tenen el dia 4 i 6 de gener per anar-la a veure, tant a les sis com a les vuit del vespre. Tot i així, i per si de cas, sàpiguen que presenciaran davant els seus propis ulls com el Lluquet i la Farigola viuen mil peripècies, i cada una més embolicada que l’altra. I divertida. Perquè sí, si alguna cosa no hi falta a l’obra és l’humor. I encara sort. Ja que, si no, imaginin-se la mala estona que passaria més d’un en veure el diable en carn i ossos…

Això sí, pel fred que fa a aquelles hores també tenen solució. A cada cadira els espera una gruixuda manta i hi ha estufes que envolten el públic. Així que, per aquesta part, estem més o menys salvats. Ara bé, tot i així, portin un bon abric, que tot i que a l’inframon regnat pel dimoni diuen que hi acostuma a fer més calor que a una sauna de Caldea en una preciosa tarda d’agost, més val prevenir que curar. I més val gaudir d’Els Pastorets que no pas morir congelat. Oi, Satanàs?