L’enquesta per auditar la democràcia impulsada per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) conclou que el nivell de qualitat democràtica al Principat és baix.

Així ho van posar de manifest la presidenta i el secretari de l’organització, Elisa Muxella i Josep Maria Tomás. Tot i que les dades no tenen valor estadístic, donat el baix nivell de respostes obtingudes (només s’han rebut 75 enquestes), permeten veure la tendència, és a dir tenir una orientació de la percepció de la ciutadania sobre aquesta qüestió.
En aquest sentit, Muxella va exposar que les respostes recollides “evidencien una realitat que ja sabem”, com ara que “la gent té la sensació que no tothom és igual davant la llei o les normes, tot i que les coses potser es fan com cal”. Un aspecte que posa en relleu aquest sentiment és la pregunta relacionada amb la corrupció entre els agents públics. Les persones que han respost a l’enquesta creuen que l’eficàcia de la separació entre funció pública i negocis personals dels càrrecs públics és molt baixa, de la mateixa manera que ho són les disposicions per evitar suborns als càrrecs públics. El treball també indica que la ciutadania no creu que les normes actuals evitin que els polítics cedeixin a interessos sectorials i empresarials i desconfien que funcionaris i serveis públics estiguin lliures de corrupció.
Les persones que han participat en l’enquesta també veuen molt baixa l’accessibilitat dels ciutadans a la nació política i la nacionalitat i baixa la possibilitat que els drets constitucionals i polítics ajudin a suavitzar o reconciliar les divisions socials més importants. Quant a l’Estat de dret i l’accés a la justícia, la majoria creu que el primer està en vigor a tot el territori però dóna una valoració baixa al grau d’independència que tenen els tribunals i el poder judicial respecte a l’executiu i a les garanties per a un accés equitatiu a la justícia, a un procés just i a una reparació en cas de mala actuació administrativa.  
El que sí que obté una bona valoració són els drets civils i polítics (la seguretat de no patir abusos físics; la llibertat d’expressió, associació i reunió; i la llibertat per practicar la religió, la llengua o la cultura pròpia).
Respecte als drets econòmics i socials, però, hi ha una dualitat. Així, els enquestats remarquen que l’accés a l’educació i la protecció de la salut està garantit. Tot i així, situen en un nivell baix l’accés a la seguretat laboral i social, a les necessitats bàsiques de la vida i la llibertat dels sindicats.
Sobre les eleccions, les persones que han respost a l’enquesta destaquen positivament el procediment electoral però consideren que el sistema electoral no ofereix el mateix pes a tots els votants i que el parlament no reflecteix les opcions votades ni la composició social de l’electorat o la població. També creuen que la llibertat per formar partits és alta però no troben que siguin institucions d’afiliats efectives, com tampoc creuen que el sistema de finançament dels partits eviti que cedeixin a interessos.
Els enquestats també destaquen les poques possibilitats de control per part del Consell General a l’executiu i consideren baix el nivell de la legislació a l’hora de donar als ciutadans el dret d’accedir a informació del Govern. En relació amb el control civil de la policia, els ciutadans afirmen que la composició de la policia reflecteix poc la composició de la societat.
L’enquesta també fa referència als mitjans de comunicació. El resultat del treball exposa que la població creu que la premsa té un grau d’independència molt baix, que no ofereix una representació de la diversitat d’opinions, que l’eficàcia per investigar el Govern i les grans empreses és molt baixa i que els periodistes estan sotmesos a lleis restrictives i no estan lliures de ser assetjats i intimidats.
Respecte a la participació ciutadana en la vida pública, els enquestats destaquen l’elevada participació de les dones en la política però assenyalen com a molt baix el nivell d’igualtat de tots els grups socials per accedir a càrrecs públics i fins a quin punt hi estan representats. Així mateix, subratllen l’elevada accessibilitat dels electors a càrrecs electes però no tenen confiança en la capacitat del Govern per resoldre els principals problemes de la societat. També es destaca el nivell molt baix de les consultes públiques.
Així mateix, els enquestats  indiquen l’elevat suport d’An­dorra als tractats internacionals sobre drets humans, però no creuen que compleixi gaire les obligacions quan es tracta de refugiats i sol·licitants d’asil i consideren que la política d’immigració no està lliure de discriminació arbitrària.

Muxella remarca la necessitat que s’aprovin les lleis de transparència i de responsabilitat política

Davant del resultat de l’enquesta, la presidenta de l’Institut de Drets Humans va destacar la necessitat que al Principat s’aprovi una llei de transparència i una llei de responsabilitat política, sobretot ara que el país ha crescut en nombre de votants. En aquest sentit va exposar que els representants polítics han de fer una reflexió entorn d’aquestes percepcions de la ciutadania i avançar cap a una transparència més gran, ja que això permetria que la desconfiança de la població fos més baixa. També va destacar l’accés a la nacionalitat. Sobre aquesta qüestió va indicar que es pot acceptar que un país com Andorra requereix unes condicions específiques sobre aquest tema. Tot i així, aquestes condicions fan que la qualitat democràtica no sigui la desitjable.
A partir d’aquesta enquesta (que ha rebut poques respostes ja que un problema amb els procediments informàtics va fer perdre gran part de les enquestes rebudes), l’IDHA preveu continuar recollint dades per “mantenir el termòmetre” a la societat. Per aquest motiu es tornarà a publicar l’enquesta per parts a la web de la institució (www.idhand.org). Això permetrà saber com ha evolucionat la valoració de la qualitat democràtica que fan els ciutadans. Muxella va remarcar que és important tenir enquestes com aquesta per saber què cal canviar.