El problema de l’habitatge és una qüestió que afecta tothom. La inflació que s’està vivint al país i que provoca l’encariment dels preus dels pisos és una situació que està començant a tenir repercussions per a les noves generacions. Aquestes es veuen obligades a compartir pis, sigui en parella, amics o continuar vivint amb la família, per poder fer front a les despeses que implica poder entrar i pagar un pis a Andorra. A tall d’exemple, David Martínez, un jove de 23 anys que viu a la capital, explica que continua vivint amb el seu pare, aportant diners a casa, perquè “els lloguers que hi ha ara per ara no estan pensats per a persones que vulguin independitzar-se”. “La majoria de pisos estàndard tenen un cost bastant elevat perquè una persona sola hi pugui viure”, apunta Martínez, afegint que la majoria busca marxar a compartir pis amb els amics, com és el cas d’un altre jove, Joan Polo, de 25 anys, que també viu al centre amb la seva germana i dos amics, i el cas de J. Lima, de 32 anys, que viu amb un amic a Escaldes-Engordany. Els dos tenen clar que compartir pis és la millor manera d’alleugerir despeses i, per a Lima, també és poder tenir vida social i estalviar per millorar el nivell de vida. “Si volgués viure sol, hauria de renunciar a tenir vida social i a poder estalviar, perquè el meu sou se n’aniria cada mes a pagar el pis, les despeses, el menjar i els impostos”. Pepe Pérez, de 34 anys, afegeix que “els pisos són molt cars i petits, i els que són de preu assequible no són més que petits búnquers”.

Ara bé, cal recordar que el Govern disposa d’ajudes per als joves en matèria d’habitatge, com el programa d’ajut per a l’emancipació dels joves o també hi ha opcions com el pisos de Jovial, gestionats pel Comú d’Andorra la Vella. Martínez, Polo, Lima i Pérez eren coneixedors de l’opció de Jovial i dos d’ells van intentar inscriuere-s’hi però els quatre van ressaltar que hi ha una “llarga llista d’espera” per poder accedir-hi. “Els pisos de Jovial són una molt bona iniciativa, però penso que la gestió no ha sigut la correcta. Conec persones de més de 35 anys que continuen vivint-hi i això no afavoreix la rotació perquè puguin independitzar-se les noves generacions”, assegura Lima. Pel que fa a les ajudes econòmiques, els quatre havien sentit a parlar sobre el programa d’emancipació, però consideren que són de difícil accés i que s’han de passar molts filtres, fet que comporta que molt pocs poden beneficar-se’n. “Conec molta gent que l’han demanat i no han rebut cap resposta”, diu Polo.

A banda dels joves que es veuen obligats a compartir pis, també n’hi ha que, per sort, poden viure sols, com és el cas de Luis Valencia, de 30 anys. “Amb el sou que guanyo em puc permetre viure sol, però amb el salari mínim o mitjà la situació seria molt complicada, especialment pels quatre mesos per avançat que et demanen per poder entrar a un pis”. A més, alerta que “és poc rendible marxa a viure sol quan fa pocs anys que treballés al país”.

L’accés a un pis assequible no és una problemàtica que només afronten els joves del país, sinó també aquells que venen de fora a residir al país. Pedro Antoni Ferrer, de 28 anys, espanyol que des de fa poc resideix al Principat amb la seva parella, manifesta que “és molt complicat trobar un pis de lloguer a un preu decent” i els pocs que hi ha, desapareixen com l’escuma. “Vaig haver de reservar el pis sense poder ni visitar-lo, perquè si no el donaven a una altra persona”. 

Els joves tenen clar que la situació no pot continuar així, perquè si no molts es veuran obligats a marxar del país. Lima apunta que només el 30% del sou de les persones s’hauria de destinar a l’habitatge, per permetre que les persones puguin viure i estalviar. A més, per incentivar l’oferta proposa un impost sobre l’habitatge buit per metre quadrat. “Necessitem una millor qualitat de vida i per això s’ha de facilitar l’accés a l’habitatge als joves i a tota la classe treballadora”. Al seu torn, Polo considera que el Govern hauria de garantir ajuts per a l’habitatge amb “menys filtres” o que disposi de més pisos perquè els joves puguin fer el pas per poder emancipar-se.