Molts llatinoamericans han aterrat al Principat atrets per l’oferta laboral segons el boca-orella de coneguts que fa temps que venen a treballar al país durant la temporada d’hivern. A diferència d’anys anteriors, la demanda per treballar a Andorra s’ha desbordat, fins al punt que molts encara busquen feina i pis per fer la temporada, com és el cas de l’argentí Javier Alcaraz. “És la primera vegada que vinc a Andorra, més com a experiència que com a destí final”, explica. Molts han vingut a provar sort vista la complicada situació política i econòmica que viuen als seus respectius països. En el cas d’Alcaraz, la seva situació, a diferència d’altres, és més relaxada, ja que va demanar una excedència a la seva empresa per venir a Andorra a guanyar experiència laboral en el sector de l’hoteleria o de la construcció. “M’imaginava que aquesta temporada vindria més gent i que això dificultaria l’oportunitat laboral, però la situació actual va molt més enllà del que m’esperava”, ressalta. 

El que ha sorprès molts aspirants a temporers ha sigut la dificultat per trobar allotjament. Per exemple, Alcaraz viu amb quatre amics en un apartament al Tarter, pis que haurà de deixar abans del 30 de novembre. “La situació de l’habitatge és desmotivant fins i tot per fer turisme. Està clar que els que venim exclusivament a treballar no tenim els mitjans per afrontar aquests elevats preus del lloguer. Hi ha molta especulació per part dels propietaris, que s’aprofiten de l’excés de demanda”. Precisament, des de fa dues setmanes ja ha invertit 600 euros entre allotjament, transport i alimentació. “Si a finals de mes no trobo allotjament, em veuré obligat a  marxar”.  A parer seu, hi ha aspectes a millorar que es podrien solucionar ràpidament, però que depenen del Govern, per això considera que “hi ha una manca de voluntat política” per donar resposta als problemes dels temporers.

Quotes i temporers veterans
D’altra banda, hi ha temporers que van entrar a la quota d’estiu i que han pogut renovar la seva estada accedint a la quota d’hivern, com ha estat el cas de la Diana. A diferència dels nous aspirants a temporers que encara no disposen d’un lloc on treballar, la situació de l’habitatge també està sent un maldecap per a aquells que renoven la temporada. La Diana explica que buscar un pis digne està convertint-se en tota una odissea. “Les immobiliàries no s’arrisquen a llogar a temporers i les poques que ho fan exigeixen tres mesos de fiança més el mes corrent i el d’immobiliària  per poder accedir-hi”. Actualment, viu amb el seu fill de 9 anys en una habitació d’hotel (sense cuina ni rentadora) per 900 euros al mes. “Desgraciadament, viure amb el sou base és impossible, per això m’he vist obligada a tenir diverses feines i si la situació no millora, hauré de marxar d’Andorra”.

Entre tots els temporers que venen a treballar al Principat, n’hi ha molts que fa anys que venen, i si bé no els ha costat trobar feina, trobar un pis digne i a un preu assequible també s’ha convertit en  una missió impossible. L’Ivan, de nacionalitat colombiana, fa anys que treballa les temporades d’estiu a la costa catalana. Des del 2013 fins a l’actualitat, puja a fer la temporada d’hivern a Andorra. “Recordo que anys anteriors era relativament senzill trobar un pis a preu assequible. Normalment no passava dels 600 euros i eren espaiosos, en bon estat i fins i tot moblats”, relata. Ara s’ha trobat que un pis d’aquestes condicions té un cost d’entre 900 a 1.000 euros, o més, mentre que els sous pràcticament no s’han incrementat. “Aquesta temporada convisc amb un company de feina en un pis d’una habitació, i per poder tenir cadascú el seu espai, hem adequat el saló”, explica.