“La presència de l’os a Andorra és des de sempre” i “el més normal del món” és que entrin i surtin “i ens hem de felicitar que sigui així”. I per recalcar-ho, els banders compartien fa uns dies a les xarxes socials un vídeo repassant els topònims que fan referència al plantígrad. Tenim coves, fonts, canals, forats i clots de l’Ossa, i també un riu i un pic d’Os repartits al llarg i ample del Principat. Racons on segurament, en el passat, era “fàcil” de veure’n o com a mínim on els locals hi havien tingut algun encontre.
Són zones de pas natural de l’os, apunten Ferran Teixidó, director del Cos de Banders i l’agent que, juntament amb el primer, van tenir la bona pensada de fer el vídeo mostrant tots els topònims vinculats a l’os i la seva ubicació. “Colls de fàcil accés” o potser també “on hi ha menys petjada humana”. I és que l’os bru, malgrat que el darrer exemplar que es té constància que hagi visitat el país es va deixar veure molt a prop d’un nucli urbà, és molt “discret”, evita la presència de l’home i “no es deixa veure sovint”.
Dèiem que aquest darrer s’havia apropat a un nucli urbà, però els banders l’havien vist abans a la zona de l’Hortell, on justament tenim uns Forats de l’Ossa, i després va continuar cap a Ansalonga, on trobem la Canya de l’Ossa, segons es va poder determinar per les traces trobades.
Amb les darreres incursions de l’os en territori andorrà –recordem que aquest 2024, fins a principis de maig s’ha constatat la presència del plantígrad en tres ocasions: al març a Setúria, a l’abril es va trobar el rastre de dos exemplars, un adult i un jove al Port de Cabús, i a principis de maig el que es va deixar veure a la Cortinada–, els banders han detectat un “interès” per part de la població, ja que és un animal salvatge i que no es deixa veure fàcilment. De fet, són animals als quals “no els agrada la presència humana” i per això a Andorra hi estan més “de pas” que no en territoris veïns. L’os “està més tranquil a l’Arieja o a la Vall d’Aran”, asseguren els banders, ja que són zones amb menys densitat de població i per això allà també és més fàcil avistar-los.
De tota manera, els banders consideren que cada vegada seran més freqüents els encontres entre ossos i humans a Andorra. Per una qüestió merament “estadística”, doncs d’una banda la població d’ossos va creixent, encara que molt lentament i lluny de deixar la categoria d’espècie en perill d’extinció, i al llarg del Pirineu se’n compten una vuitantena; i de l’altra perquè ara a la muntanya “hi ha moltíssima gent i contínuament”, tant a l’hivern com a l’estiu. Ara bé, la convivència és viable tal com es demostra en altres muntanyes de la península Ibèrica, on l’os fins i tot és un atractiu turístic. Però el que sí que es descartaria és arribar a l’extrem de veure’ls pasturar i buscar menjar prop de les cases, com passa amb l’os d’Amèrica del Nord. I si algun s’apropa de més, com va ser el cas de principis de maig, és més per ser joves i inexperimentats. “No crec que s’acostumi a l’ésser humà”, conclouen els banders.
