Hi ha dos tipus d’ozó: el “bo”, que és el que potser coneixem més, o del qual hem sentit a parlar més; i el “dolent”, que és més desconegut. El primer, l’estratosfèric, és aquell que “ens protegeix de la radiació solar” i ens preocupa que el forat detectat a la capa d’ozó es faci més gran. El segon, el troposfèric, és un gas contaminant que es troba en els primers 10 km des de la superfície terrestre i que, per tant, respirem. Aquest darrer és perillós per a la salut humana (l’Agència Europea del Medi Ambient atribueix a l’exposició a l’ozó milers de morts prematures), és inodor, com la majoria de gasos és mòbil i “no entén de fronteres” i té la particularitat de ser “secundari”, explica la cap d’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat del Govern, Laura Coll. És a dir, és un gas que “no s’emet per una xemeneia” com fan els contaminants més habituals que es generen en un procés de combustió, sinó que es forma per una combinació d’altres contaminants, com poden ser els òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils (que es desprenen d’alguns dissolvents industrials o dels hidrocarburs per exemple), amb la radiació solar. Per això és més probable que les concentracions d’ozó troposfèric siguin majors a l’estiu, perquè és quan hi ha més radiació solar.

I és justament quan les hores de sol s’allarguen, a mitjans de maig, que des del ministeri de Medi Ambient s’engega la campanya de control de l’ozó troposfèric, una vigilància que s’allarga fins a mitjans de setembre, quan els dies comencen a escurçar-se. Igual que amb la meteorologia, hi ha uns “models” que serveixen de guia i per preveure mínimament si es poden viure episodis de concentracions altes d’ozó troposfèric, però el país està equipat amb dos analitzadors d’ozó, un al pic del Maià i l’altre a Engolasters, que van proporcionant dades en temps real al web aire.ad. Si les concentracions d’ozó augmentessin i superessin els 180µg/m3 s’hauria d’emetre un avís a la població, amb recomanacions dirigides especialment a col·lectius sensibles i de risc, com poden ser persones amb malalties cardíaques o respiratòries, nadons i infants en edat preescolar i dones embarassades, perquè redueixin l’exercici físic a l’exterior. Si la concentració d’ozó pugés fins als 240µg/m3 caldria emetre una alerta a tota la població. Aquí es recomanaria a tota la població d’evitar l’exercici físic a l’exterior i a aquella població sensible se’ls demanaria d’evitar sortir, especialment a les hores de màxima intensitat solar. Aquests avisos i alertes es coordinen, evidentment, amb el departament de Protecció Civil.

Efectes sobre la salut
Els primers efectes que podem notar quan augmenten els nivells d’ozó troposfèric són tos i irritació de la faringe, el coll i els ulls, però també podem notar dificultats respiratòries, més incidència i agreujament de l’asma, inflamació de les vies respiratòries (que pot generar una alteració del rendiment), reducció de la funció pulmonar i mal de cap i cansament. En cas de percebre alguns símptomes cal acudir al metge de referència o al Servei d’Urgències. 

Combatre  l’ozó
Si bé és cert que poques vegades s’ha hagut d’avisar la població (sis en total, tres vegades l’any 2006, una el 2015, una altra el 2017 i la darrera va ser el 2018), i des que es fa la vigilància encara mai s’ha hagut d’activar el protocol d’alerta perquè no s’ha arribat encara a concentracions superiors als 240µg/m3, sí que és cert que “en un context de canvi climàtic potser serà més habitual”, comenta la cap d’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, que considera que la població cal que “es vagi familiaritzant”. 

Els episodis, és cert, acostumen a ser breus, d’un parell d’hores quan cal activar l’avís, i “normalment” els pics d’ozó troposfèric es registren a última hora de la tarda, cap a les 19 o 20 hores i quan comença a caure la nit també cauen els nivells. Però veient la gravetat de tot plegat, segur que podem contribuir a evitar la formació d’aquest ozó amb petits gestos: evitant l’ús del vehicle privat, apagant el motor del vehicle en cas de cues, fent gasolina a les hores de menys sol i reduint l’ús de productes amb dissolvents (com són pintures, vernissos i adhesius), així com seguint les indicacions i complint les prohibicions que les autoritats puguin determinar en cada moment.