L’únic encausat pel robatori de la joieria Cellini l’abril de l’any passat va posar en relleu ahir davant del Tribunal de Corts que no té res a veure amb els fets i que si era a la zona era perquè hi havia dormit, al carrer, ja que havia vingut a Andorra a buscar feina.
El ministeri fiscal vol sis anys de presó i l’expulsió, ja que considera que l’home és culpable del furt, de ser membre d’una banda organitzada i de tinença de material inflamable, ja que tant al lloc dels fets com en un altre punt de l’avinguda Meritxell es van trobar còctels Molotov, que serien de la suposada banda. A més, la indemnització pels danys a la joieria s’eleva a més de 700.000 euros. La defensa demana l’absolució ja que creu que no està vinculat amb els fets i destaca que no hi ha elements objectius que provin els fets que se li imputen.
L’home va ser controlat per la policia moments després dels fets a la zona del pàrquing exterior del costat de Pyrénées. Els agents que el van controlar van posar en relleu que anava vestit de negre i que portava una doble vestimenta, cosa que els va fer sospitar que estava relacionat amb els fets que acabaven d’ocórrer. A més, les sospites es van incrementar quan van comprovar que començava a caminar més de pressa quan es va adonar de la presència policial. A l’acusat el van trobar en possessió d’un telèfon mòbil, a què moments després va rebre un missatge en romanès –la nacionalitat de l’home i dels suposats membres de la xarxa– que deia que ja “havien (o havia, en singular) arribat”. Això, sumat al fet que el missatge va ser enviat prop d’on uns dies després la policia va trobar un campament que hauria estat utilitzat per la xarxa delictiva, va ser considerat clau per vincular l’inculpat amb aquest grup. A mesura que la investigació va anar avançant, també es va provar que el xandall que portava l’home era igual a altres peces que es van trobar al campament.
L’home va posar en relleu ahir, però, que aquesta roba tipus xandall que duia, a més a més de la seva, la va trobar al costat d’un contenidor i que el mòbil era entre aquesta roba, amb la qual cosa va negar que fos seu. La policia destacar que el telèfon, que duia el número tres escrit al darrere, es correspondria amb el fet servir per bandes organitzades, que en donen un a cada membre que fa una funció.
D’aquesta manera, el fiscal insisteix que el telèfon no és un indici “sinó una prova directa” de la pertinença de l’acusat a la suposada xarxa i de la seva participació en els fets. Aquests i altres aspectes són considerats per la fiscalia com a concloents de la seva implicació, com ara que hi ha una imatge d’un centre comercial on es veuria l’acusat comprant menjar per a diverses persones. Ell, però, ho nega.
Finalment, com a prova que l’home pertany a una xarxa, la fiscalia va palesar el fet que un cop ja era al Centre Penitenciari es va autoenviar cartes al seu domicili de Romania que suposadament anirien adreçades a la banda i en què els demanaria ajuda. A més, la fiscalia insisteix que està relacionat amb algunes persones que, segons les investigacions policials europees, han comès furts en diferents països.
Els arguments de la defensa
La defensa, de la seva banda, al·lega que no hi ha cap element que provi de manera fefaent que l’home va participar en el furt o que sigui membre d’una xarxa. D’aquesta manera, va lamentar que durant tota la vista la fiscalia no hagués ni gairebé esmentat el furt i, en canvi, es fixés molt en la xarxa i la vinculació de l’home amb els seus suposats membres.
En aquest sentit, va destacar que com que no s’ha trobat cap empremta ni cap prova d’ADN que situï l’acusat al lloc i en el moment que es va produir el robatori a la joieria Cellini ni tampoc al campament trobat a la zona de la Comella, “s’ha de basar a demostrar que forma part d’una xarxa ja que, si no, no té cap element” per fonamentar els fets que li imputen.
D’aquesta manera, va assenyalar que si l’home fos membre d’una xarxa tan organitzada no hauria restat, una hora després dels fets, al voltant de la joieria i amb la roba amb què s’hauria comès el furt, perquè seria fàcilment identificable. “El que resulta inversemblant és que una hora després dels fets, si tan organitzats estaven, fos pels voltants” amb la roba amb què s’hauria comès el furt, va remarcar.
En aquest sentit, la defensa va expressar el convenciment que l’acusat ha tingut “la mala sort” de ser romanès i de trobar-se al “lloc equivocat en el moment equivocat”. Així, va insistir que no s’ha trobat ni cap empremta ni el seu ADN a la joieria o al campament que la policia va trobar després i posa en dubte que l’home que les càmeres del centre comercial van captar comprant menjar fos ell. A més, va negar cap vinculació amb els suposats membres de la xarxa internacional i va emfatitzar que no es té cap prova sobre qui van ser realment els autors del furt.
Els fets
La investigació ha revelat que els autors dels fets, entre sis i vuit, van actuar ràpid i que en uns quants minuts haurien furtat la mercaderia. Després van fugir pel carreró que hi ha al costat de l’hotel Isard, per travessar després el parc Central i dirigir-se a la zona dels Marginets i començar la fugida cap a Espanya.
Poc després d’haver comès els fets van calar foc a dos contenidors a la baixada de l’edifici del Govern i també a Engolasters, i a més van col·locar una cadena a l’avinguda Meritxell, a tocar de la Rotonda. Allà a més, es van trobar dos còctels Molotov i els agents que van declarar ahir van constatar que havien estat preparats per “professionals”.
Així, sembla que haurien intentat distreure o bloquejar les diferents vies d’accés a la joieria a través dels incendis i que a la Rotonda haurien col·locat la cadena per entorpir el pas de la policia. Els còctels haurien estat, segons va afegir la policia, per atacar-los quan haguessin arribat a la zona. A més a més, a la joieria la policia va trobar diverses eines i un altre còctel Molotov.
