L’ús social del català ha davallat durant el primer quart de segle en detriment del castellà i altres llengües. Fa vint anys eren molts els àmbits en què el català era la llengua principal, fos en exclusiva o predominant respecte del castellà; passava entre el grup d’amics i els companys d’estudis i feina, en el comerç o la salut. Però segons la darrera Enquesta d’usos lingüístics (publicada el 2025), ha perdut aquesta condició en tots els contextos analitzats ara i l’any 2003. Amb els amics, l’ús exclusiu del català ha decaigut fins al 15%, davant del 31% que es relacionen només en castellà, quan fa vint anys ambdues llengües empataven. I com a llengua d'ús principal, baixa per sota del 30% amb les amistats, també per sota del castellà. Les dades, d'altra banda, posen de manifest que a l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran, s'ha desplomat el percentatge dels que tenen el català com a llengua principal: del 71,7% del 2003 ha passat al 50,5% vint anys després.
Segons l'enquesta, amb la major part del treball de camp fet el 2023, el català és principal (exclusiu o dominant) només entre el 29% dels grups d’amics quan fa dues dècades ho era en més del 40% i ara queda molt per darrere del castellà, que s’imposa en un 41,7% dels casos. Es tracta, a més, d’una presència del català per sota de la que es dona en entorns veïnals (31,6%), amb els companys de feina (32% de la població ocupada), entre companys d’estudi (36,4% de l’alumnat), i en el petit (36,6%) i gran (30%) comerç.
La involució del català com a llengua habitual no és directament proporcional a la crescuda del castellà, ja que el que també ha succeït en aquests anys és un creixement significatiu de població que empra terceres llengües. Així, exceptuant el món del comerç, l’administració local i les entitats financeres, en la resta d’àmbits el percentatge de població que es relaciona amb altres llengües ha passat d’un a dos dígits. Alguns exemples: l’àmbit de la llar: d’un 2,4% el 2003, al 13,2% el 2023; amb les amistats: d’un 1,9% a més d’un 10% de la població; o amb els companys d’estudi: del 3,8% al 13,8%.
A més, una altra tendència a l’alça és la identificació de la població tant amb el català com amb el castellà alhora com a llengües pròpies, en detriment d’una de les dues en exclusiva. En concret, els qui veuen com a pròpies totes dues han fet un salt important, des d’un minoritari 5% fins al 14,6% del total. En canvi, els que s’identifiquen només amb el català han caigut del 44% al 30%, i també ho han fet, però menys, els que senten el castellà com a única llengua pròpia: del 47% al 40%. 
Una curiositat final: pel que fa a l'opinió dels entrevistats sobre si la parla de les Balears, del País Valencià, Andorra i Catalunya és el mateix idioma, el percentatge cau lleugerament del 75% l'any 2008 fins al 70,4% actual. Els qui hi estan en desacord pugen del 5,9% al 9,3%.