“Crec que hi ha la creença, una mena de llegenda urbana, que és un esport molt sacrificat, que cal ser una mena de superwoman”, reflexiona Teresa Alert, aquesta dona pallaresa afincada a Oliana que s’ha autoimposat la tasca de trencar estereotips. Òbviament que no tota sola: té darrere la iniciativa #WomeninBike, impulsat pel Consejo Superior de Deportes en el marc del programa Universo Mujer, que compta també amb grans referents de la disciplina, com l’equip Movistar. Afegida com a voluntària (acaba de passar per un curset formatiu: consells per pedalar, per vestir-se, nutrició, mecànica) s’ha carregat a l’esquena l’organització de la primera kedada (segons les noves nomenclatures) de dones ciclistes a l’Alt Urgell: diumenge vinent amb sortida des d’Oliana.
“Ai, nena, en què t’has ficat!, em diuen al poble”, riu. Perquè aquests dies ha fet un Tourmalet d’esforç per promocionar l’activitat, “i ara tot el poble en va ple”. Amb el suport d’un altre projecte incipient relacionat amb la bici, Activa Bike, ha aconseguit omplir sis (i dues pendents de confirmar) de les deu places disponibles –coses de les restriccions sanitàries– i la intenció és promoure un parell de sortides mensuals. “Vaig sentir a parlar del #WomeninBike  i en veure que a la província només hi havia algun grup a Lleida capital, m’hi vaig posar”, amb intenció d’arreplegar aficionades de l’Alt Urgell, del Pallars, de Solsona fins i tot. “Es tracta de donar visibilitat al ciclisme femení”.
Si algú s’entesta que és un esport menys apte per a dones o li fa mandra –o dubta si no serà massa gran ja– només li cal conèixer l’experiència d’Alert: no havia tornat a pedalar des que es va baixar d’aquella mountain bike amb què d’adolescent enfilava els corriols de Sort. “I no gaire, no us penseu”. Ara té 47 anys, explica, i a penes en fa sis que va tornar a provar. Arrossegada pel seu home, un fanàtic de les dues rodes que dona suport en la tasca que Alert té ara entre mans. “Poc pensava jo que amb més de quaranta anys m’hi enganxaria tant”, reflexiona Alert.
I  això que fa no gaire va patir un accident (va caure: cap altre vehicle implicat) que la va deixar amb una clavícula trencada, unes quantes costelles malmeses i una luxació de lligaments. “Només estava esperant el moment de tornar a agafar el manillar per estar segura que no li havia agafat por. Era una autèntica obsessió”.
Les dones es llancen menys a la carretera per què se senten especialment vulnerables? “No crec, tot i que és cert que potser som més porugues, som per natura més prudents”, considera. Igual que dubta que hi hagi actituds masclistes a la carretera. “Una altra cosa és el respecte, per ambdues bandes”.
Sigui quina sigui la raó, el ciclisme ha de pedalar una mica encara per assolir la paritat. “Però anem canviant a poc a poc. Fixa’t que hem passat en poc temps de no tenir ni roba específica a tallers de nutrició adaptada al cicle menstrual de la dona ciclista”.