La història de la Blanca i l’Antonio va començar la primavera del 2020, durant el confinament al qual va obligar la pandèmia de Covid-19. La Blanca sortia al balcó cada dia puntual per saludar el camió de la brossa, i els operaris és clar, quan enfilava el seu carrer, el dels Martinets d’Ordino. Només tenia dos anyets i abans d’anar a dormir li agradava saludar els qui acabarien sent els seus amics del camió de les escombraries, explica la seva mare, la Salomé. Ja enguany la Blanca, cridant des del balcó de casa seva, li va preguntar com es deia al noi del camió, que també cridant, li va respondre: “Antonio!” I s’hi va sumar un altre nen, amb qui cada vespre se saludaven i es demanaven com havia anat el dia. Això va ser fins fa uns mesos, quan l’empresa concessionària de la recollida de les escombraries va canviar la ruta i llavors passen més tard per aquell carrer, quan la Blanca i els altres infants ja són al llit. Tot i així, alguns caps de setmana encara tenen l’ocasió de saludar-se i tenen l’esperança de recuperar l’antiga ruta, que feia passar el camió de les escombraries més aviat pel carrer de la Blanca.
Sigui com sigui, als nens els feia il·lusió saludar els operaris del camió de les escombraries, i aquests també anaven amb més ganes a treballar sabent que es trobarien els petits esperant-los per desitjar-los bona nit. Ho reconeix l’Antonio, que explica que després d’una jornada de treball encarar una mitja jornada nocturna més sovint es fa dur, i més en una feina força desagraïda i poc valorada com la d’escombriaire (cosa que explica l’alta rotació que hi ha en aquesta feina també). En el fet que és una tasca poc valorada hi coincideix la Salomé, que destaca que és una “feina molt important” i que “molta gent no els saluda” i potser “hauríem de saludar més i valorar més”.
“No és gaire normal que els nens et vulguin conèixer i parlar amb tu”, explica l’Antonio, que assenyala que la d’escombriaire no és una professió que algú digui que vol fer quan sigui gran. I com a agraïment per les salutacions, l’Antonio ha portat regals a la Blanca i l’altre nen pels seus aniversaris, i ara per Nadal. A la Blanca una nina per l’aniversari i una pissarreta ara per Nadal. I peluixos i caramels per als altres nens. Uns regals que li han servit també per acomiadar-se temporalment dels seus petits amics d’Ordino, ja que deixa la feina d’escombriaire per entrar al cos de policia, al qual tenia clar que volia accedir després d’acabar els estudis en Administració i direcció d’empreses. Aviat tornarà a saludar-los, però des del cotxe patrulla. I qui el substituirà al camió de la brossa, i tots els companys, ja sap que a Ordino hi ha uns nens que intenten esperar-lo desperts per poder-li donar les gràcies per la feina i desitjar-li una bona nit. Perquè “així de fàcil és fer feliç algú”, simplement amb una salutació des del balcó uns i fent sonar el clàxon del camió els altres.