La botiga solidària de la Creu Roja atén una setantena de refugiats

La xifra d’usuaris a la botiga solidària de la Creu Roja Andorrana porta un temps estabilitzada. Són 155, la meitat dels quals refugiats ucraïnesos. Segons explicava el director de l’entitat, Jordi Fernández, es tracta de persones que tenien l’esperança de tornar al seu país en un lapse de temps breu. Ara bé, les circumstàncies no acompanyen, no només perquè estiguin envaïts per Rússia, sinó perquè la situació a Ucraïna és complicada, ja que els han destruït bona part de la xarxa elèctrica. Fernández té la certesa que el 90% dels acollits a Andorra “volen tornar a casa, no volen ser mantinguts ni aprofitar-se del país”, però la integració els costa. Així, destacava que “la llengua és una barrera per a la recerca de feina, que comporta una inclusió en la societat i molts no parlen ni anglès, ni francès ni espanyol”. De tota manera, tard o d’hora hauran de prendre una decisió que “no és fàcil”, “o s’integren, busquen feina o tornen”. 

“El que està sent molt problemàtic són tots aquests temporers que venen”. I és difícil no perquè s’adrecin a la Creu Roja per demanar alimentació, sinó perquè ho fan per trobar habitatge, “un problema de país que s’està accentuant”, assenyalava Fernández. “Ens venen a demanar on poden anar i què poden fer”, remarcava. I és clar, l’entitat no disposa ni de pisos ni d’hotels on poder ubicar-los. El que fan des de l’entitat és adreçar-los als col·lectius que hi ha a les xarxes i  que s’estan movent moltíssim per habitatge. I el que sempre poden fer, per descomptat, és ajudar-los si el que necessiten són productes de primera necessitat. En aquest sentit, feia notar que aquí i arreu del món des de Creu Roja “s’ajudarà sempre amb independència de la nacionalitat, la religió i el color de la pell”, tal com es va fer el primer any de pandèmia, independentment de quina sigui la seva situació al país. I posava un exemple: “No m’imagino una llanxa de salvament marítim de la Creu Roja al Mediterrani demanant a les persones de la pastera si tenen papers”. Això sí, el que sempre fan és recomanar a la gent que regularitzin la seva situació. 

50 persones vingudes de fora a la recerca de feina i sense estalvis
En el mateix sentit es manifestaven des de Càritas Andorrana. No tenir permís de residència i treball no és obstacle perquè una persona pugui  rebre ajuda de l’entitat. Segons exposaven, fan igualment l’acollida i ofereixen la informació i l’assessorament sobre les gestions administratives per a l’obtenció de permisos i la recerca activa de feina. Igualment, en aquells casos en què es fa una demanda concreta d’ajuda es valora a través dels treballadors socials la idoneïtat d’atorgar-la en funció de les possibilitats d’ocupabilitat de la persona i que en breu puguin aconseguir legalitzar administrativament la seva situació. I en cas que detectin una dificultat important perquè  es pugui accedir a un permís i una  feina suggereixen el retorn al país d’origen o a d’altres llocs on sí puguin accedir.

Càritas Andorrana informa que enguany ha fet l’acollida d’unes 50 persones que han vingut a Andorra buscant feina. Majoritàriament, es  tracta de gent que encara no ha trobat feina i després d’uns dies a Andorra estan esgotant els pocs recursos econòmics de què disposaven. En aquest sentit, estan ajudant amb roba d’abric i alimentació  a través dels programes que tenen, però aquest any la majoria de demandes estan relacionades amb la dificultat d’accés a un allotjament. Des de Càritas s’explica que tot i que tenen  predisposició i recursos per poder destinar a aquesta necessitat, com han fet sempre en les campanyes de temporers, la dificultat de trobar allotjament lliure fa difícil que puguin donar solució.