La comissió d’enquesta per aclarir el pagament irregular de les pensions d’invalidesa del grup 1 de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), que ha començat avui al Consell General amb la compareixença dels seus màxims representants, ha dibuixat algunes llums però no ha aclarit molts interrogants. En l’exposició del contingut de l’informe forènsic per part del president del consell d’administració, Marc Galabert, i del director general, Josep Escoriza, ha destacat la revelació que, des del 1970, data d’inici de la CASS, la parapública ha pagat de més prop de 6 milions d’euros (en concret, 5.993.440) a pensionistes d’aquesta modalitat. “És una xifra que tenim verificada, però és una estimació que depèn de les hipòtesis de partida, ja que, per exemple, Andorra no ha calculat el seu IPC més enllà del 1998, fet que suposa una restricció a l’hora de fer la hipòtesi”, ha afirmat Galabert.
El percentatge d’afectats ha fluctuat durant els anys, amb un 21% de mitjana, però s’ha arribat a més del 30 o a més del 10. Pel que fa als tres darrers anys 2021-2024, la xifra finalment ha estat més baixa del previst, ja que ha sobrepassat per poc el milió d’euros (en concret, 1.065.610) i no ha arribat al milió i mig que s’havia pronosticat inicialment. Precisament és la quantitat que va condonar el Consell General en la llei del pressupost del 2024.
Una altra de les revelacions de l’informe de l’empresa Deloitte és que l’any 2021 es va portar a terme un control de forma manual i en una setmana que va significar la revisió de 525 pensions d’invalidesa compatibles amb el treball, entre les quals es van detectar possibles incidències en 105 casos (20%), però únicament es va procedir a la regularització o suspensió de 34 pensions per evidències flagrants.
De tota manera, segons el treball, no es feien regularitzacions ni automàtiques ni sistemàtiques entre el 2016 i 2023, a excepció de la variació de l’import per l’IPC o per arribar als 65 anys o defunció del pensionista. Tornant als 34 afectats del 2021, no es disposa de traçabilitat per vincular aquesta selecció ni si les restants corresponien a imports incorrectament liquidats.
A la resta d’anys del període, no es van fer controls, ni entre 2016 i 2020 ni els anys 2022 i 2023. De fet, aquests dos últims anys es van fer 6 i 3 regularitzacions (durant la revisió d’un expedient per una altra causa, es va identificar que l’import de la pensió sobrepassava el límit), tot i que no hi ha suport documental del procés que va donar lloc a aquestes regularitzacions específiques. També es va regularitzar una pensió a sol·licitud del mateix pensionista, el desembre del 2022. Per tant, l’operativa no permetia assegurar que les pensions d’invalidesa del grup 1 no superessin el límit disposat a l’article 172 de la llei de la CASS. Anteriorment al 2016, no es feia un control automàtic ni sistèmic, però es feien alguns controls manuals puntuals, tot i que no es disposa de documentació que ho demostri.
Pel que fa als motius del sobrepagament, l’informe forènsic apunta que l’operativa es feia d’aquesta manera des d’abans del 2016, no han existit històricament procediments escrits relatius a l’operativa, dificultat o falta de priorització per part de Sistemes d’Informació per establir un sistema automàtic per a la regularització, falta de mitjans humans i desconeixement de la magnitud. Tot i això, el comitè de direcció (Codir) va proposar fer entre un 1 i un 3% de controls l’any 2022, mentre el consell d’administració no va conèixer l’operativa fins a l’agost de l’any passat.
Més de 44 entrevistes i revisió de documentació
L’estudi forènsic ha requerit la realització d’un total de 44 entrevistes. En concret, 18 a 13 empleats de l’àrea de pensions i convenis internacionals, 14 a 10 empleats de caps d’àrea i el Codir, i 12 a 11 consellers o exconsellers del consell d’administració de la CASS. També s’ha revisat documentació diversa, com ara els actes del Codir i del consell d’administració, les presentacions de l’àrea de pensions i l’informe de la direcció general (2023).
