La preocupació per la despesa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha fet prendre mesures que en cap cas volen retallar drets dels assegurats però que potser canviaran certes tendències a les quals estaven “mal acostumats”. El president del consell d’administració, Jean-Michel Rascagneres, va reconèixer ahir que s’han incrementat els controls de les baixes mèdiques “per una preocupació de gestió i de contenció de la despesa”. Precisament, les queixes per les decisions sobre les altes mèdiques, i també sobre les pensions d’invalidesa, són les  més nombroses que fan arribar els assegurats a la institució del Raonador del Ciutadà. Altres es refereixen al tracte rebut pel personal de la CASS. 

Si mirem l’informe del 2015 elaborat pel Raonador, hi ha un total de 24 queixes dirigides a la CASS. D’aquestes, 23 són casos particulars per decisions de la CASS amb què l’assegurat no està conforme quant a altes mèdiques i també pensions d’invalidesa. Una altra queixa és múltiple i es refereix al tracte rebut. 

Rascagneres va remarcar ahir que fa uns anys la CASS perdia el 50% dels judicis per decisions mèdiques que els particulars portaven a la Batllia. Ara aquest percentatge s’ha reduït al 20%, “la qual cosa significa que en el 80% dels casos que els particulars denuncien, la justícia dóna la raó a les decisions que pren la CASS”, va dir.  

Rascagneres també va voler remarcar el control més exhaustiu que es fa de les baixes mèdiques, i va dir que ara “sembla contradictori que ens acusin de donar les altes mèdiques quan abans ens criticaven per donar massa baixes”, va manifestar. Segons Rascagneres, el que es vol és tenir un control més gran perquè no es donin disfuncions.

El mediador

Per resoldre tots els casos de queixes dels assegurats sobre el tractament rebut pels empleats de la CASS, la Caixa Andorrana de Seguretat Social estudia crear la figura del mediador de l’assegurat. Una figura que es vol posar en marxa aquest any i que seria externa a la CASS, agafant el model del mediador de la Universitat. Aquesta, però, és una resposta a la denúncia manifesta que molts assegurats traslladen a la institució del Raonador del Ciutadà sobre el tractament rebut a la Seguretat Social. Rascagneres va assenyalar ahir que comparteix aquesta preocupació i que han engegat una sèrie d’accions perquè els assegurats siguin atesos “com els correspon”. Entre elles hi ha la formació als empleats de la CASS perquè tinguin tota la informació i puguin atendre millor. 

En l’informe del Raonador s’informa d’una queixa múltiple sobre el tracte rebut però no es diu el nombre de denunciants. 
Des del novembre també es disposa d’un metge pèrit per, abans d’arribar al judici, poder facilitar les coses i tenir una avaluació diferent. 
L’atenció al públic de la Seguretat Social rep una mitjana de 500 persones al dia. En total el 2015 es va atendre 119.076 persones. El 93% de les persones hi van en un horari concentrat des de les nou o les deu del matí fins a les tres de la tarda. El temps d’espera, també segons la CASS, ve a ser d’entre 9 i 17 minuts.  

La Seguretat Social espera la resolució de la Batllia sobre la presumpta defraudació de BPA

La CASS s’ha personat en la causa oberta per la Batllia contra BPA per una presumpta defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el pagament de les cotitzacions d’alguns directius. Rascagneres ho va confirmar de manera oficial ahir i va informar que va ser a finals del 2015 quan va rebre dos xecs per un import de mig milió d’euros per regularitzar aquestes cotitzacions, quan va informar la Batllia i aquesta en poc temps els va fer saber que s’havia incoat un sumari per presumpta defraudació. “Volem tenir tota la informació sobre les cotitzacions que encara no s’han satisfet”, va dir. Els xecs encara romanen al dipòsit de la Seguretat Social mentre no es resolgui la investigació oberta per la Batllia. Amb l’import del mig milió dipositat se satisfarien les cotitzacions del 2008 al 2012.