Després de l’increment del 9,7% comptabilitzat el 2022, el nombre d’accidents laborals registrats per la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) es va estabilitzar l’any passat i fins i tot va disminuir lleugerament. I és que, segons les dades fetes públiques per la parapública, durant el 2023 van tenir lloc fins a 3.719 accidents laborals, onze menys (0,2%) respecte als 3.730 sinistres que es van comptabilitzar l’exercici anterior.

Així, i tot i que el primer semestre de l’any s’havien registrat fins a 2.003 accidents, més de la meitat dels sinistres laborals comptabilitzats en tot el 2022, la menor accidentalitat registrada els darrers sis mesos de l’any ha permès finalment mantenir-se un any per sota els 4.000 sinistres, una barrera que sí es va superar els exercicis 2018 (4.028) i 2019 (4.138), respectivament.

Malgrat la lleugera rebaixa del nombre d’accidents, cal lamentar que en tres d’ells, de sectors econòmics tan diferents com la construcció, el comerç i reparació de vehicles de motor i el de les activitats immobiliàries i de lloguer, el treballador va acabar perdent la vida. Es tracta de la xifra més elevada des de l’any 2009, quan cinc treballadors van morir en l’accident en les obres de construcció del viaducte del túnel de les Dos Valires.

Precisament, tal com va succeint any rere any des del 2019, quan va ser superada per comerç i reparació de vehicles de motor, la construcció és el sector que més sinistres va registrar, 868, un 6,6% menys, però, respecte als 930 accidents que es van comptabilitzar l’any anterior.

Completen el podi altres activitats socials i serveis prestats, amb 767 sinistres, i comerç i reparació de vehicles de motor, amb 641 accidents. Ja més lluny, destaquen els 325 sinistres comptabilitzats en el sector de l’hoteleria, els 317 en l’àmbit de les activitats immobiliàries i de lloguer i els 247 corresponents al sector de l’Administració pública, defensa i Seguretat Social.

En un vessant més positiu destaquen també les davallades dels accidents del sector de l’agricultura, ramaderia, caça i silvicultura i del de les llars que ocupen personal domèstic, que passen dels 27 i 68 sinistres registrats el 2022 a 11 i 42, respectivament, el 2023, amb disminucions del 59,2% i del 38,2%.

Més baixes i de més dies
D’altra banda, els 3.719 accidents ocorreguts durant el 2023 van comportar fins a 1.767 baixes laborals, un 2,85% més que les 1.718 que van comportar els 3.730 sinistres de l’any 2022. Òbviament, el sector que va registrar més accidents, la construcció, és també el que més baixes va comptabilitzar, 496, un 4,2% menys  que les registrades l’any anterior (518).

Completen el podi comerç i reparació de vehicles de motor i altres activitats socials i serveis prestats, amb 304 i 296 baixes, respectivament, i segueixen, ja a més distància, les activitats immobiliàries i de lloguer, que van comportar 161 baixes, hoteleria, que en va generar 159 i Administració pública, defensa i seguretat social i el sector de les indústries manufactureres, amb 97 baixes cada un.

En sentit contrari, els sectors on els accidents registrats van comportar menys baixes van ser el de producció i distribució d’energia elèctrica, sistema financer i treball domèstic a la comunitat, amb dos baixes cada un, i l’anomenat règims especials, on s’inclouen els assalariats contractats a partir dels programes de foment de l’ocupació del  Servei d’Ocupació, amb una sola baixa laboral.

Les dades recollides per  la CASS permeten constatar també un increment de la durada d’aquestes baixes. I és que si l’exercici 2022 la mitjana dedies de baixa laboral era de 44, l’any passat aquesta va incrementar-se fins als 53, és a dir un 20,4% més.

En aquest aspecte destaca, sobretot, el sector de l’agricultura, ramaderia, caça i silvicultura, ja que tot i ser un dels que va registrar menys accidents, la durada mitjana de les nou baixes que van comportar els onze sinistres registrats va ser de 90 dies. Per darrere hi ha el grup de llars que ocupen personal domèstic, en què la durada mitjana de la baixa laboral es va situar en els 75 dies, els règims especials, 70 dies, i l’àmbit de l’educació, on la mitjana va ser de 67 dies.

El sistema financer, amb 12 dies de mitjana, és on les baixes van durar menys.