La ciència cada vegada més femenina

La ciència és un àmbit on la figura masculina sempre ha estat molt present. Ara bé, en el marc de la 5a trobada de joves científics que s'ha celebrat avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, moltes de les joves participants han manifestat el seu interès per seguir en aquest àmbit. La cap d’àrea de Convenis i Relacions Internacionals, Cristina Martí, ha indicat que l’objectiu de la jornada és “fomentar el treball cooperatiu i l’esperit crític per despertar l’interès envers les carreres científiques”, en especial “per les noies”. “Normalment, els nois opten més a carreres científiques que les noies”, ha apuntat. Així, en la trobada han participat entre uns 120 i 130 alumnes d’escoles de segona ensenyança i batxillerat dels tres sistemes educatius del país, els quals han presentat un total de 10 projectes.

Segons les alumnes amb les quals ha pogut parlar el BonDia, la major part d’elles es decanten per continuar estudis científics de Biologia o de Química, mentre que d’altres preveuen especialitzar-se en àrees de la salut per esdevenir metgesses o tècniques d’investigació. “Des de petita sé que vull dedicar-me a la ciència, sigui en l’àmbit de la medicina o fent recerca biològica o química”, ha manifestat Emma Santuré, alumna del Lycée Comte de Foix. Pel que fa als interessos dels nois, molts d’ells també han manifestat que es decanten per seguir estudis relacionats amb la ciència, però amb un vessant més tecnològic, com per exemple l’enginyeria.

Quant a les temàtiques que s'han presentat en la jornada, gran part d’elles tenien Andorra com a cas d’anàlisi i se centraven en la biodiversitat, la sostenibilitat i projectes per combatre el canvi climàtic. Tanmateix, s'han exposat estudis bioquímics i espacials, a més de demostracions sobre l’aplicació de la ciència en altres medis.

Així doncs, desgranant els projectes, l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp ha presentat el projecte Restauro centrat en el procediment de restauració del Patrimoni a través de la Física i la Química. Un dels alumnes del projecte, Pere Gabriel, ha afegit que una iniciativa que els va quedar pendent per treballar va ser el Phenoclim, promoguda pel CREA Mont-Blanc (Centre de Recherches sur les Écosystèmes d'Altitude). En el cas de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Ordino ha aportat un estudi sobre la trajectòria del sol al cel d’Andorra a través de l’elaboració d’un rellotge solar.

El Col·legi Sagrada Família ha presentar el projecte El iogurt: un cultiu bacterià. Segonsha detallat una de les alumnes del centre, Clara Vázquez, han après tècniques per estudiar el creixement bacterial a través del iogurt fent ús de tires PH i altres materials. Al seu torn, el Col·legi Espanyol María Moliner ha presentat dues iniciatives: la Cristal·lització d’un jardí químic i El canvi climàtic ja és aquí. En aquesta última els alumnes han estudiat l’impacte de l’emergència climàtica al Principat i posteriorment han proposat una sèrie d’objectius per mitigar-ne els efectes. D’altra banda, el Col·legi Maria Janer també ha presentat dos projectes: un primer sobre Illustra Satélites per mostrar la interacció entre la ciència i l’art i un segon centrat en energies alternatives pels carburants anomenat Electròlisi de l’aigua. Un dels alumnes del projecte, Xavi Celades, ha indicat que van escollir l’hidrogen com a gas per reduir l’impacte ambiental perquè “té una alta eficiència i permetria reduir l’impacte a zero emissions”. En una línia similar, el Col·legi Sant Ermengol ha presentat una Cuina solar per fomentar l’energia renovable.

Finalment, el Lycée Comte de Foix ha presentat el Moon Camp Project centrat en el disseny d’una infraestructura habitable a la lluna. Hèctor Moreira, alumne del projecte, ha explicat que van decidir tirar-ho endavant, ja que “podria ser un gran projecte per al futur i per l’avenç de la humanitat en general”. A més, també han exposat una segona iniciativa sobre la importància de les muntanyes arreu del món, agafant com a exemple el cas d’Andorra.

La novetat d’enguany és que s'ha introduit com a llengua vehicular l’anglès, ja que segons la cap d’àrea de convenis i relacions internacionals “és la llengua de la comunicació científica”. Finalment, els 10 projectes han rebut un premi de participació de 250 euros per a invertir en els laboratoris de cada escola.

Sense mascaretes
En un altre ordre de coses, un fet que no va passar desapercebut per als estudiants és que ha sigut possible “tornar-se a veure les cares, les expressions i els somriures”. Per exemple, Pere Gabriel, estudiant de l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp ha expressat la seva il·lusió de poder veure’s a ell i als altres sense el protector facial. “És la primera vegada que ens podem veure sense la mascareta amb alumnes de totes les escoles mentre gaudim i coneixem nous projectes científics”, ha dit.  A més, una alumna del col·legi espanyol María Moliner, Blanca Rodríguez, ha destacat que anar sense mascareta els ha aportat naturalitat a l’hora de presentar els projectes.