Dur a terme una investigació científica no deu ser una tasca senzilla. Hi ha multitud d’elements que poden fer que el resultat sigui un o altre, i moltes vegades, per molt que se segueixi correctament el mètode, hi ha gent que es veu obligada a deixar-ho estar perquè arribar a una conclusió és inviable o, com a mínim, ho pot semblar en un moment determinat. Però aquí és on entra, si som capaços de veure-ho, un altre concepte, que és aquell que tantes vegades s’ha mencionat arribant al punt, fins i tot, d’haver-lo convertit en un clixé fàcil i gairebé romàntic: “s’ha de gaudir del procés”, diu el tòpic, “independentment del resultat”. Bé, no sé si la paraula idònia seria “gaudir” ni si el resultat és tan indiferent, però sí és convenient tenir-lo present, el transcurs, ja que és precisament durant aquest temps quan podem descobrir maneres diverses de plantejar i tractar un estudi, i al cap i a la fi tot són coneixements i recursos útils que podem utilitzar en un futur per al nostre benefici. Dit en altres paraules, és aprenentatge.

Això és el que segurament han descobert alguns dels alumnes de primària de les escoles del país durant els últims mesos, a qui se’ls va encomanar l’esmena de realitzar un estudi científic amb la finalitat de presentar-lo davant la resta de companys d’altres centres en el transcurs del 9è Congrés de Ciències de la Universitat dels Infants, celebrat ahir al Centre de Congressos de la capital. I és que aquesta també és una part molt de les investigacions, que és el fer-les públiques. De res valdria descobrir la cura del càncer, per exemple, si no la deixéssim sortir de les quatre parets del laboratori, oi?

Han estat 11 els col·legis que hi han participat, i cadascun ha realitzat un projecte diferent. Hi havia des de treballs relacionats amb l’energia hidràulica fins a l’elaboració de sabó casolà amb oli reciclat. Abans de les exposicions, però, era el torn dels parlaments oficials, i els encarregats van ser el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, i el rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves. L’auditori del Centre de Congressos estava ple fins la bandera de joves de 10 a12 anys; tots hem tingut aquella edat en lagun moment de la vida, i recordarem que no tot ens ho preníem seriosament... I és que tot i que segurament estaven nerviosos per ensenyar la feina feta durant el curs, també tenien ganes de gresca, i a cada petit instant de pausa que descobrien al discurs de les esmentades personalitats no tardaven ni mig segon en arrencar a aplaudir com posseïts i cridar com si estesin en un concert de Guns N’ Roses. Com és, la canalla! Els professors van fer tot el possible per tranquil·litzar-los, però en cap moment van aconseguir que Minoves i Bardina no se sentissin estrelles del rock per un dia, això els ho puc assegurar.

Ara sí, era el moment de mostrar els treballs. Van estrenar l’escenari els alumnes de l’Escola Andorrana de Santa Coloma, que han dedicat el curs a estudiar les diverses parts del cervell humà i les funcions que té cadascuna. Que si el lòbul parietal, que si l’occipital, que si el cerebel. S’han tornat tots uns experts en anatomia cerebral. A més, per exemplificar-hi millor van construir un cervell amb plastilina de colors per destacar cada zona. Bona feina, nois! Més endavant, els joves de l’Escola Francesa de Sant Julià van exposar les conclusions que havien tret desprès d’haver fet diversos experiments per descobrir com fer la bombolla de sabó més resistent, i saben que han descobert? Doncs que la combinació perfecta és una barreja a parts iguals de sucre, maicena i glicerina. Si no els creuen, provin-ho a casa.

Els alumnes van utilitzar diversos suports a l’hora de fer la presentació: alguns havien preparat un power point, d’altres tenien vídeos de recolzament, etc. Però el Col·legi Janer, gairebé sens dubte, es va endur la medalla a l’originalitat. I és que no solament van realitzar els experiments in situ, sinó que ho van acompanyar d’una escenificació teatral. L’espectacle el van presentar sota el nom de El misteri de l’elefant científic, i a la primera escena un d’ells va exclamar “Benvinguts, avui farem màgia!”, però ràpidament un altre li va replicar “no, avui farem ciència!”. I dit i fet. A partir d’aquí us podeu imaginar les reaccions dels seus companys interescolars; ben bé semblava que estàvem al circ! Va ser impressionant.

Però perquè aquest tipus d’esdeveniments o congressos surtin com han de sortir es necessita una bona organització, i en aquesta ocasió els encarregats van ser alguns dels estudiants de primer de carrera de Ciències de l’Educació de la UdA. Alumnes com la Llúcia Capdevila o l’Efraín Rojas van ser alguns dels escollits per, tal i com ells mateixos descriuen, “guiar i acompanyar els nanos perquè tot funcioni bé”. A més, aquesta experiència els serveix com a pràctica universitària, així que tothom hi surt guanyant. Qui també estava presenciant la jornada era Beatriz Afonso. Bé, més ben dit l’estava immortalitzant, ja que ella estudia Comunicació online per la Uda i la Universitat Oberta de Catalunya, i col·labora en les labors de comunicació del centre. De fet, ja va estar present a l’edició passada del Congrés, i destaca que també serveix perquè “els nois aprenguin a parlar en públic, que és molt important”.

En fi, tothom hi va sortir guanyant. Sens dubte. Alumnes petits i alumnes grans. I els professors, és clar, no ens oblidem d’ells, que segur –vull pensar– que també han gaudit no solament de la jornada, sinó de tot el procés. Els nanos de les nostres escoles han experimentat de primera mà què és el mètode científic i quin sentit té, i esperem que tot plegat els serveixi en un futur per no anar directament al resultat, sinó buscar el fons de la qüestió i analitzar cada situació amb aquella mirada que et permet saber que el fet que un ou floti en un got d’aigua té una explicació; que una bombolla sigui més gran o no depèn de la seva composició; que quan s’encén una bombeta no és perquè sí, i, sobretot, que quan algú parla des de la veritat absoluta potser és pertinent buscar el rerefons. I potser, i solament potser, viuran desperts. Si no, i si se’ls apaga la ciència s’acaba, sempre es pot confiar en la màgia, que aquesta no falla mai.