La competència dels hotels en època baixa ofega el turisme rural

La competència dels hotels entorpeix l’activitat de les cases i bordes rurals, principalment en temporada baixa. De fet, si en una cosa coincideixen tots els negocis del sector és en la impossibilitat de reduir les tarifes en la mateixa mesura que ho fan els establiments hotelers. “El preu que es ven a Andorra és molt baix”, indiquen des d’R de Rural (que gestiona quatre cases rurals). Remarquen que l’estacionalitat és ben marcada i que en èpoques de menys afluència “tothom s’intenta ajustar”. En el mateix sentit s’expressen des de la borda Patxeta i lamenten que “si per 30 euros tens pensió completa en un hotel jo no puc fer res contra això”. De fet, aquest allotjament no varia la tarifa perquè pel fet de tenir poques habitacions, si es calcula el cost de la neteja i els equipaments, surt més a compte tenir-les desocupades.

També des de Casa Vella Garibaldi van coincidir que en temporada baixa “els hotels redueixen preus i ens fan la guitza”. Això fa que costi més llogar les bordes tenint en compte que “surt més barat anar a un hotel”. Així mateix, des de Cal Batlle afirmen que “és difícil aguantar preus”, ja que amb les tarifes que apliquen els hotels fora de l’època de més afluència “no hi pots competir”. Amb tot, destaquen que si s’ofereixen cases de qualitat els propietaris tampoc les volen malvendre. A la competència dels hotels cal afegir-hi l’estacionalitat, que és molt marcada. L’època de més alta afluència per al turisme rural és també l’hivern i, tan bon punt tanquen les estacions, les reserves sofreixen una forta caiguda. 

Actualment, hi ha set bordes i cases rurals a Andorra. Sobre l’avui i el demà del sector hi ha opinions de tot tipus. R de Rural especifica que cal diferenciar entre els propietaris que tenen una casa i la volen arreglar i els que hi volen fer negoci. En el segon cas, el futur no es veu gaire optimista. En aquest sentit, assenyalen que, si bé hi ha un turista que busca allotjar-se en cases rurals, “de negoci se’n fa poc”. Així, remarquen que hi ha molts serveis que aquests allotjaments oferirien si s’hi  poguessin guanyar la vida. “Si fos ara hauria obert una empresa d’apartaments”, diuen des d’aquesta societat, i critiquen els desavantatges amb què es troben amb relació a aquest tipus d’allotjaments i als hotels. 

Des de Borda Patxeta també s’afirma que “treballem, vivim, però just”. Consideren que els “pressionen massa” amb els controls de seguretat, que veuen necessaris, però argumenten que avui són excessius. A banda, hi ha la despesa que suposa el manteniment de la casa. Per això, consideren que s’hauria d’ajudar aquestes activitats, ja sigui directament amb aportacions econòmiques o indirectament. Des de Casa Vella Garibaldi el sector es veu “bé”. “Les cases funcionen, anem treballant”, indiquen. També des de Cal Batlle es veu futur al turisme rural. Apunten que la temporada d’hivern ha estat molt bona i esperen que l’estiu permeti registrar unes bones xifres. Amb tot, apunten que aquest tipus d’allotjament encara és força desconegut pels  visitants que es desplacen fins a Andorra. Per això, suggereixen que potser caldria fer-ne més promoció.

Sense notícies del reglament de classificació de les cases i bordes rurals

Les cases i bordes rurals no tenen cap notícia sobre el reglament de classificació d’aquests allotjaments que ha d’aprovar en breu el Govern. Amb tot, des del sector es preveu que el text no introdueixi gaires canvis respecte de la normativa actual, tenint en compte que és molt recent.

En aquest sentit s’expressen des de Casa Vella Garibaldi, que apunten que el nou reglament “no ens afectarà gaire perquè l’actual ja és força estricte” i consideren que, si avui se segueix la normativa, ja no caldrà introduir pràcticament cap modificació. També des de Cal Batlle coincideixen que el text tindrà poc impacte en els negocis. Es tracta de modificar “petits detalls”, fins on ells saben. Per això, subratllen que l’entrada en vigor del reglament no hauria de ser traumàtic, tot i que “potser ens enduem una sorpresa”, tenint en compte que la darrera reunió amb el ministeri de Turisme va ser fa aproximadament un any.

De fet, va ser en el moment en què es va redactar la nova Llei de l’allotjament turístic que des del sector es va demanar introduir alguns canvis. Un d’aquests era eliminar l’obligatorietat de tenir un registre de comerç per cada casa rural. Des d’R de Rural defensen que això és un greuge respecte dels apartaments o hotels, per exemple, ja que una empresa pot gestionar 200 llits amb un sol registre de comerç, mentre que una empresa dedicada al turisme rural n’ha de tenir un per cada casa. Això, a banda de suposar més taxes, també encareix la comercialització per internet, ja que cal fer-ho de forma individualitzada per cada borda. Tot això s’afegeix als impostos comunals, com ara l’impost de radicació i la taxa d’higiene. En aquests casos també es troben en desavantatge amb les empreses d’apartaments, denuncien, ja que les taxes s’apliquen només per al despatx de la gestora.