La Fundació Laurus, l’organisme publicoprivat encarregat de gestionar els pisos per als majors de 65 anys, s'ha constituit a la Casa Comuna de Sant Julià de Lòria en un acte que el cònsol major lauredià, Cerni Cairat, ha qualificat de “solemne i emotiu després de tants anys de treball”.  

Ara, el patronat de la Fundació treballarà per definir quins criteris hauran de reunir les persones que vulguin accedir als habitatges i una part d’aquests serà adjudicada mitjançant el ministeri d’Afers Socials en funció d’uns llindars econòmics i criteris familiars i personals.

Cairat ha demanat paciència perquè ja hi ha hagut peticions i és conscient que “amb la conjuntura que viu el país hi ha gent que té pressa per saber si hi podran accedir o no, però primer ens hem d’asseure amb el patronat i establir els criteris”.

L’aportació inicial dels socis fundadors ha estat de 18.821.215 d’euros, no només en metàl·lic, sinó també en terrenys. Pel que fa al Comú, durant la sessió del mes d’abril es va aprovar una partida pressupostària de 2.160.000 euros per a la construcció de l’edifici, dels quals 720.000 pertanyen a l’exercici del 2025, mentre que la resta estarà dividit en dos càrrecs pluriennals per al 2026 i 2027. 

Això, com ha recordat Cairat, “garanteix la viabilitat del projecte”, i s'ha mostrat molt satisfet perquè “ara sí que sí podem dir que el projecte està consolidat al 100% tot i que no està finançat en la seva pràctica totalitat”. 

La satisfacció ha estat compartida per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en manifestar que la iniciativa ha de servir per pal·liar la problemàtica de l’habitatge, especialment entre el col·lectiu de la gent gran.

La primera setmana de juny es van iniciar els treballs de construcció de l’edifici, a l’entrada sud de la parròquia i a tocar de la CG1. Les obres van començar amb l’enderrocament de l’edifici antic, un taller de pneumàtics, i l’estabilització del terreny i, en una segona fase, s’aixecarà el nou immoble que comptarà amb 54 pisos amb serveis i un centre de dia en una parcel·la de 1.000 metres quadrats.

La previsió és que l’obra estigui enllestida a finals de 2027 i que l’any següent arribin els inquilins. Els pisos tindran 50 metres quadrats i una o dues habitacions.  El Govern va aprovar el mes de gener la declaració de projecte d’interès nacional de l’edifici. D’aquesta manera se salvava la problemàtica que plantejava el límit en la volumetria que permet el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial lauredià (POUP) i es podrà construir el projecte, que requeria una volumetria diferent.

Pel que fa a la fundació estarà presidida per Cerni Cairat, amb Conxita Marsol de vicepresidenta i els patrons, que són els hereus de Climent Riera i Cusí, els hereus de Montserrat Marfany, els marmessors de María Duró, la Fundació Reig, la Fundació Bomosa i la Creu Roja.

Marsol ha dit que la iniciativa, que s’emmarca en el Pla nacional sociosanitari de la gent gran per millorar la qualitat de vida dels padrins, “és una suma més, un edifici més per ajudar a resoldre el problema de l’habitatge”, tot i lamentar que fins ara ningú més ha fet cap proposta similar a la de Sant Julià de Lòria. La ministra creu que aquest “és un cas molt especial”, però es va mostrar esperançada que serveixi d’exemple i que pugui estendre’s com “una taca d’oli”.

Pisos a la Massana
En un altre ordre de coses, Marsol ha explicat que el Govern traurà un plec de bases per fer una concessió per la gestió dels pisos que es construiran a la parròquia de la Massana en un terreny que cedirà el Comú. “Sabem que hi ha interessats i a veure si aquesta vegada podem aconseguir que algun particular vulgui construir aquest edifici amb les condicions que fixarà Govern”. La concessió serà a llarg termini, al voltant d’uns 70 anys, per permetre que puguin amortitzar la despesa efectuada.

De cara al futur, ha subratllat que “a partir d’ara hauria de ser bàsicament l’Administració qui aporti el terreny” i que les empreses privades en facin la construcció”. 

Ha indicat que darrerament ha rebut la visita d’alguns inversors interessats, fins i tot estrangers, perquè la llei de creixement sostenible permet les promocions estrangeres si són per lloguer.