“Hem generat un 1,7% més de residus totals al país el 2023 respecte del 2022”. Així ho ha anunciat avui l ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, en declaracions posteriors a la reunió de la comissió de coordinació i desenvolupament del Pla Nacional de Residus (PNR). Aquest increment prové dels residus de runa (terres i pedres) de la construcció que han augmentat un 3% i dels fangs de les depuradores. Tot i així, Casal ha exposat que durant la reunió no s’ha parlat de la problemàtica dels abocadors perquè “no és un residu que tinguem la competència compartida”. També ha confirmat que a hores d’ara no s’ha entrat cap projecte de nou abocador.

Per contrapartida, els residus domèstics han disminuït un 2,1% durant el 2023, tot i l’incrementat de la població, ha explicat el ministre. Així doncs, sense comptar la runa, l’any passat es van generar 152.196 tones de residus, el 28% dels quals es gestionen a Andorra i el 74% restant és exportat a fora.

Respecte als objectius del PNR, el ministre ha assegurat que “estem en línia” per assolir el que s’havia fixat per al 2030, si bé no s’hi val abaixar la guàrdia. Quant als objectius per a la reutilització i al reciclatge, també s’està molt a prop de complir el previst per al 2030. Així, la taxa de reciclatge s’ha situat en el 49%, la mateixa registrada el 2022, com es va manifestar en la reunió de la comissió del setembre passat.

Com que la competència en aquesta matèria és compartida amb els comuns, que s’encarreguen de la recollida dels residus, mentre que el Govern es cuida de la gestió posterior d’aquests, durant la trobada uns i altres s'han compromès a posar data a les accions per millorar tant la recollida com el tractament dels residus. Entre les mesures, Casal ha esmentat el tancament dels contenidors o fer més proves pilot com les que ja s’estan fent en algunes parròquies i que funcionen força bé.

Pel que fa als productors singulars, els grans establiments que generen una gran quantitat de residus, es vol fer un tractament diferent del circuit que es fa servir per als residus domèstics.

Quant a la resta de fraccions, a més de millorar les més consolidades com el paper i cartró, el vidre i els envasos, Casal ha assenyalat que se n’han de començar a implementar de noves com ara la recollida de fracció orgànica “per poder-li donar més sortida i incorporar-la com una més a recollir”, que s’anirà introduint progressivament. I es farà així perquè s’han de tenir en compte dos problemes. D’una banda, evitar els impropis –residus que llancen on no toca–; i de l’altra, la seva gestió. Per aquest motiu, s’estudiarà la viabilitat de valoritzar-la a través d’una planta de biometanització per recuperar el biogàs que emet. En relació amb el tèxtil, Casal ha indicat que les dades de la recollida milloren. El que s’ha de fer ara, ha dit, és introduir més punts de recollida.

I sobre la prevenció del malbaratament alimentari? Ha posat en relleu les campanyes que es volen fer dintre del projecte escola verda per promoure bons hàbits als centres que després els alumnes traslladaran a la llar.

Finalment, Casal ha fet una crida a la ciutadania perquè “a casa es faci la millor gestió possible” dels residus per llançar-los on correspon.