Durant l’any passat només es van construir cinc habitatges (unitats, segons l’argot del sector) a la Seu d’Urgell. Dotze a tota la comarca. A banda, previsiblement es va tractar d’“autopromocions”, és a dir, projectes engegats per algú que aixeca una casa per a ús propi, per la qual cosa no arriben al mercat. Aquesta ha estat la realitat del sector de la construcció a la comarca de l’Alt Urgell –i a tot Catalunya- durant els últims anys, una tendència que posava sobre la taula Marc Torrent, director general de l’APCE, l’associació que engloba els promotors immobiliaris, en la jornada celebrada ahir a la Immaculada. Aturada, doncs, del sector, mentre que les necessitats expressades pel mateix Torrent parlen d’una necessitat de construir 200 habitatges cada any a tot l’Alt Pirineu i Aran.
Alt Urgell a banda, s’ha d’assenyalar que la resta de comarques pirinenques es troba en la mateixa situació, amb l’excepció de la Cerdanya, on el 2023 l’edificació s’hauria enfilat cap al centenar. Les dades, puntualitzava el portaveu dels constructors, inclouen primeres i segones residències, de venda al mercat lliure i de protecció oficial.
 
I a què és deguda aquesta construcció que els mateixos implicats reconeixen com a “testimonial” i que està generant una “infraoferta preocupant” (tant com el “sobreestoc” que van provocar en altres moments, entonen el mea culpa)? A factors com l’encariment del crèdit (pels elevats tipus d’interès). També que el constructor, aquí es planyen, està “cada dia més sol” enmig d’una “normativa canviant” i amb una Administració que “en comptes d’arbitrar mesures que funcionin com a incentiu el que fa és intervenir el mercat i agreujar el problema”.
 
Amb tot, auguren un canvi de tendència que ja ha començat i serà més evident l’any vinent, on es veurà un “equilibri”. Si més no, aquesta era la perspectiva optimista que exposava Francesc Castelló, gestor del Centre de Negoci d’Empreses Immobiliàries de CaixaBank, entitat coorganitzadora de la trobada.
 
Cap llicència encara
Comptava, la trobada, amb col·laboració de l’Ajuntament de la Seu, i l’alcalde, Joan Barrera, s’hi deixava caure per a les paraules de benvinguda. Fora, amb la premsa, reconeixia que la ciutat té “una problemàtica molt gran” per l’absència d’habitatge, cosa que planteja al consistori el “molt important” repte. Difícil de superar, “amb inflació i tipus d’interès alts”, una situació que hauran d’anar “trampejant” per oferir solucions. L’objectiu -ho ha anat repetint- és que es faci un centenar de pisos de protecció oficial (durant el seu mandat, “més aviat que tard”). Com? Torna a esgrimir l’argument dels 500.000 euros que contempla ja el pressupost d’enguany. Però queda curtíssim. Els pisos de cal Pensament (per a joves) i oferir parcel·les municipals perquè s’hi construeixin pisos de protecció oficial.
 
Pel que fa al mercat lliure, Barrera apunta que les promocions que s’estan anunciant a la ciutat encara no han arribat al consistori en forma de demanda de llicència, “sí interès de promotors” a l’Horta del Valira, “malgrat que encara no està la urbanització acabada”. 
 
Plaça Europa
Alguna notícia sobre el forat negre que suposa el bloc de plaça Europa (que havia allotjat okupes)? Amb una trentena de pisos buits. “És molt lamentable tenir un edifici tan cèntric que estigui abandonat, però nosaltres no hi podem fer res, és privat”. Va ser del Banc de Sabadell abans de passar a fons d’inversió, recordava. “En algun moment, igual que es va fer amb el bloc al costat dels Jutjats, esperem que es faci la reforma per posar-los a disposició”, confia. L’Ajuntament, però, “a nivell normatiu no hi podem fer res”. Trucar a les portes del fons, “però a voltes costa trucar a la porta perquè no saps quina porta és”.
 
La CUP aprofitava l’ocasió per insistir en el seu posicionament: amb una gran pancarta a l’edifici consistorial, una altra a les portes de la Immaculada i les declaracions in situ, criticava una trobada per “parlar d’estratègies d’especulació urbanística” i el “paper negatiu que està exercint l’Ajuntament de la Seu”, acollint jornades com aquesta, “amb els problemes d’habitatge que tenim”, indicava el regidor Bernat Lavaquiol. No cal més obra nova, en opinió de la seva formació, “quan tenim els pobles plens de pisos buits” i que són ideals perquè els Ajuntaments els comprin com habitatge públic.