La Coordinadora per l’Habitatge Digne considera que l’objectiu que pretén el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge anunciat pel Govern de fer aflorar 1.500 pisos al mercat en tres anys és del tot “insuficient”, tenint en compte la situació actual.

Així ho assegura la Coordinadora en un comunicat, on es posiciona sobre les diferents propostes plantejades, en que recorda, citant les dades d’Afers Socials, que “reben més de 2.000 ajuts al lloguer, sense comptar els ajuts extraordinaris per als casos de màxima necessitat”, motiu pel qual “tot i que algunes mesures puguin suposar avenços, aquesta limitació quantitativa és clau”.

L’entitat, que critica també que es parli “reiteradament d’habitatges assequibles” sense especificar “sota quin criteri consideraran què és accessible”, lamenta que en cap moment es parli al projecte de llei d’habitatges dignes i que tampoc es faci referència a aspectes com una regulació de preus de l’habitatge ni tampoc al registre de propietat, dues mesures que la Coordinadora considera “fonamentals per frenar la carestia d’habitatge i l’abús de grans propietaris i especuladors”.

Pel que fa a les mesures proposades en l’àmbit turístic, la Coordinadora, que tot i admetre que el turisme “és un sector clau” per a l’economia assegura que la “turistificació massiva és un dels principals causants de la crisi de l’habitatge”, considera com a “avenços” la prohibició indefinida de noves llicències d’habitatges d’ús turístic, el nou sistema de caducitat temporal per a les llicències vigents així com la suspensió de la llicència dels HUT que no hagin fet registres d’ocupació el darrer any.

En canvi, i a l’espera de “conèixer els detalls” i les “possibles conseqüències” de la proposta, no es posicionen respecte la mesura que preveu revocar les llicències a aquells HUT que es trobin en immobles amb menys d’un 30% d’HUT.

Encara dins aquest àmbit, l’entitat mostra la preocupació pel fet que “totes aquestes mesures vagin encaminades cap a un turisme més exclusiu amb l’excusa de la sostenibilitat”, ja que considera que aquest tipus de turisme “no suposa menys consum de recursos sinó concentrar aquest consum en poques mans”. Per això, adverteix que estarà molt atenta a les conclusions dels estudis de càrrega que hi ha en marxa així com a l’anunciada nova llei del turimse per poder “entendre millor quines són les seves intencions”.

Quant a les mesures relacionades amb la inversió estrangera,  la Coordinadora considera que les mesures són més un mecanisme per “protegir als grans inversors nacionals” que no per “protegir a les classes populars del país”. En aquest sentit, s’adverteix que no serveix de res permetre les promocions immobiliàries destinades al lloguer si aquest “és lloguer de luxe i no assequible”, a la vegada que s’expressen dubtes sobre el seguiment que es vol fer de les inversions i sobre els criteris amb que es limitarà la quota d’immigració vinculada a la residència per inversió.

Des de la Coordinadora, es plantegen també dubtes sobre l’augment del gravamen sobre la plusvàlua immobiliària, ja que sense cap regulació dels preus de venda i lloguer es temen que “l’augment l’acabi assumint el comprador o llogater si el pis es destina a lloguer, mantenint l’especulador la seva rendibilitat”. Així mateix, i tenint en compte els salaris actuals i el preu dels lloguers, posen en dubte també l’efectivitat de l’exoneració de l’ITP per a residents de més de cinc anys i fins a un preu de l’immoble de 500.000 euros.

Finalment, en relació a la cessió obligatòria dels pisos buits, la Coordinadara veu “absolutament necessari” que, amb la situació actual, “cap habitatge estigui buit al país”, si bé vol esperar a disposar de més detalls de com serà tot aquest procés.