La Coordinadora per l’Habitatge Digne considera que al Govern li manca valentia per fer front a la problemàtica de l'habitatge i que malgrat la voluntat que manifesta són "poques les solucions reals" per donar-hi resposta. Si més no així ho conclou l'entitat després de rebre i analitzar les respostes de la ministra d’Habitatge a les seves demandes. Des de la Coordinadora s'agraeix a Conxita Marsol "el to dialogant i la voluntat d’entesa expressada", si bé es manté que els arguments exposats "són insuficients i sovint desconnectats de la realitat que viu la ciutadania".
Així quan a la regulació dels preus de tots els lloguers, la ministra recorda que s'han impulsat mesures com la Llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges i la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge buscant “evitar increments desproporcionats” i “incentivar l’oferta”, així com limitar la inversió estrangera especulativa. Una resposta però que no convenç a la Coordinadora, que troba faltar topalls generals i que es condicioni el mercat al poder adquisitiu real de la població, ja que "els preus del lloguer continuen disparats i no hi ha cap regulació real que els limiti de manera estructural".
En aquest sentit, la Coordinadora considera que aquestes lleis "no estan solucionant el problema" i assegura que en els darrers cinc anys "hem assistit a un 84% d’augment dels preus de l’habitatge", mentre hi ha encara moltes famílies que "continuen sense poder accedir a un habitatge digne".
Des de l'entitat s'explica també que la ministra assenyala un augment del 33% del salari mínim en sis anys i una suposada millora del poder adquisitiu en relació amb la inflació, si bé "no cita que el preu de l’habitatge ha augmentat més que la inflació mitjana", igual que el lloguer, si bé d'aquest es desconeix la "xifra exacta".
Quant a la prohibició de desnonaments sense habitatge alternatiu digne i assequible, Marsol assegura que "cap família ha quedat al carrer", si bé des de la Coordinadora s'insisteix que "tota la població treballadora coneix casos de persones properes o conegudes desnonades o que han hagut de marxar del país per no poder pagar el lloguer". L'entitat, que recorda que "una política es valora pels seus efectes, no per les seves intencions", lamenta que no hi hagi "cap garantia legal que asseguri una alternativa abans de fer fora algú de casa seva", un fet que comporta que "la vulnerabilitat continua sent absoluta".
Pel que fa al registre de la propietat, l'entitat valora positivament que s'anunciï en breu, "però esperem que no sigui un registre ineficaç ple de societats pantalla", ja que "necessitem dades reals per saber qui acapara propietats i com actua", sentencien. A la vegada, detallen que la ministra deriva la responsabilitat als comuns i apunta que el sistema Sicar ja està operatiu, "però no se'ns diu quins comuns encara no hi participen, ni com es garanteix que el cens sigui complet".
Un altre dels aspectes positius que valora la Coordinadora són els mecanismes per a evitar la trampa del fill, ja que s'introdueix un règim sancionador amb multes del 50% i fins al 100% d'un any de lloguer. En aquest cas, reconeixen que aquesta mesura "és un pas", però "el càlcul a llarg termini continua fent rendible l'abús per a molts propietaris". A més, afegeixen, "el sistema només contempla càstig, no reparació", per la qual cosa "el llogater afectat no rep cap indemnització ni compensació pel dany sofert".
Finalment, lamenten la baixa proporció dels pisos del parc públic d'habitatge que s'han adjudicat, 54 enfront de les 615 sol·licituds. La Coordinadora creu que "molts pisos queden buits perquè estan fora de la vall central i, com a solució, se'ns recorda que el transport públic és gratuït, com si això resolgués la precarietat i la desconnexió". Per això, durant els propers dies faran arribar una nova carta a la ministra on demanaran noves dades sobre quantes famílies han accedit a aquests habitatges realment, quin és el seu perfil o el seu grau de vulnerabilitat.
Per tot plegat, la Coordinadora per l'Habitatge Digne insisteix que "troba a faltar valentia" ja que "el document de la ministra sona bé, parla d'equilibris i diàleg, però el desequilibri és real i no es corregeix amb paraules". I remarca que seguirà vetllant pel dret a un habitatge digne, fet que "inclou el diàleg i la pressió popular".
