L’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea (UE) pot anar per llarg després que França hagi demanat al Consell d’Europa un estudi per a decidir si ha de ser considerat mixt o no mixt. En el segon cas només hauria de ser aprovar per les institucions europees i per Andorra però en el primer caldria l’aprovació dels parlaments dels 27 estats membres. Això podria endarrerir la seva entrada en vigor alguns anys, i, pel moment, no hi ha una data fixada per al referèndum (veure text inferior) que s’hauria de celebrar a finals d’aquest any.
El politòleg i doctor en història contemporània, Alexandre Solano escriu a Vilaweb que “França troba que envaeix algunes competències estatals, com ara, en mobilitat laboral, perquè els treballadors andorrans estaran en condicions equiparables als ciutadans europeus, o que respecte dels serveis financers pot haver-hi competència bancària deslleial i els impostos i les normatives andorranes poden afectar els estats.” Però el cert és que entre alguns polítics andorrans hi ha preocupació pel paper que està adoptant el president de França i cap d’Estat d’Andorra més enllà de les seves funcions.
D’aquesta manera no és d’estranyar que alguns polítics comentin, en petit comitè, la voluntat de protagonisme de Macron en afers com el conflicte entre Rússia i Ucraïna, l’elecció del nou Papa amb les seves reunions amb diversos cardenals o el Mercosur. I aquest darrer tema és el vincle amb l’acord d’associació. França vol tenir la capacitat d’oposar-se a alguns aspectes del pacte comercial Europa-Mercosur, i això només seria possible en virtut d’un acord mixt. Per tant si el que se signi amb Andorra, i amb San Marino, no és mixt tindran una mala peça al teler amb els sud-americans i amb els agricultors i ramaders francesos, ja que el govern de Macron tem que aquest conveni provocarà una competència deslleial amb els productors del seu país.
L’acord d’associació es va començar a negociar el 2015 i es va tancar políticament el 7 de desembre del 2023. Es va tractar al mateix temps amb Andorra, San Marino i Mònaco per bé que aquest darrer país va renunciar-hi i va suspendre les negociacions el setembre del 2023.
En l’escenari que es dibuixa de futur hi ha dues coses clares: la primera, que França sempre ha estat partidària dels acords mixtos per ser el màxim de respectuosos amb el marc competencial, i la segona que, des del palau de l’Elisi, es dona un suport total a Andorra.
Això els ho va refermar Macron la setmana passada a París a la delegació andorrana que va assistir a la cerimònia de lliurament de la legió d’honor l’exrepresentant del copríncep, Patrick Strozda.
Els que no ho tenen tan clar, per no dir gens, són Concòrdia i Andorra Endavant. La primera formació ha demanat d’aturar el procés d’aprovació de l’acord d’associació i renegociar un acord més modest i amb més temps, mentre que el partit que lidera Carine Montaner es referma en el seu posicionament assenyalant que l’acord negociat implicaria greus conseqüències polítiques, jurídiques i socials per al futur del país.
Fonts de Concòrdia, per la seva part, esmenten tot el cabal comunitari que haurà d’afrontar Andorra, amb una normativa que pot estar al voltant dels 6.000 articles entre directives, reglaments i altres textos legals que s’hauran d’aprovar i aplicar en poc temps quan no hi cap precedent semblant en cap altre país europeu. A part, caldrà veure l’adequació a la normativa europea de lleis com ara la del català i com es resolen àmbits com el de la lliure circulació de persones.
Des de Demòcrates indiquen que no té cap sentit suspendre ara el procés, ni renegociar l’acord, i asseguren que “afirmar que França bloqueja l’acord d’associació demostra un desconeixement del procediment en curs en el si del Consell de la Unió Europea.” Consideren que cal centrar tots els esforços polítics a acompanyar els treballs de conclusió de l’acord d’associació negociat pel Govern.
Pendents de la decisió de Brussel·les per a decidir la data del referèndum
El Consell de la Unió Europea (UE) haurà de decidir abans de l’estiu si l’acord d’associació d’Andorra és mixt. En el cas, cada cop més probable, que sigui mixt, el referèndum no tindria lloc aquest any. Encara que el text comptés amb l’aprovació dels electors, no seria vigent fins que no l’hagués validat la cambra parlamentària de l’últim Estat de la UE que quedés per aprovar-lo. La darrera enquesta de l’Observatori mostra que el 47% de la població votaria en contra de l’acord d’associació, mentre que només un 24% afirma que votaria a favor d’aquest, segons l’enquesta d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I). L’estudi també mostra que un 29% dels ciutadans es troben indecisos davant l’acord i no tenen clar quina opció triarien. D’aquesta àmplia bossa d’indecisos, la majoria es decantarien cap al sí en un escenari més proper a la consulta i amb més informació publicada sobre l’acord amb Brussel·les.
