La creu d’en Mata
Vaig conèixer a en Mata i Perelló als volts del 1989 quan des del desaparegut Laboratori del llavors Patrimoni Artístic encomanà com eventuals d’estiu a dos estudiants de geologia, la Victòria Colomer (ara a l’Agència Catalana de l’Aigua) i un servidor (sempre autònom en dificultats) per documentar l’inventari de les Mines i Mineralitzacions d’Andorra fet per en Mata pocs anys abans. L’inventari s’emmarcava en el projecte d’investigació liderat per la Dra. Carme Rovira (ara al Museu Arqueològic de Catalunya) sobre la siderúrgia a Andorra. D’aquí van sortir productes interessants com la reconstrucció de la Farga Rossell liderat per en Xavier Llovera, la Mina de Llorts amb projecte de l’Enginyer Tècnic de Mines Juan Carlos Jurado (recentment desaparegut), la descoberta dels Meners de Ransol pel ministre Pere Canturri (que en pau descansi) i la protometal.lúrgia del Roc d’Enclar (amb intervenció del Dr. Joaquim Solans). La Toia i jo disposàvem d’unes fotocòpies de la revista del 1984 “Xaragall” editat per la UPC i que en Xavier Llovera (llavors cap d’àrea d’Arqueologia al PAN) va aconseguir del seu germà l'ara Dr. Enginyer Jordi Llovera i que coneixia bé a en J. Mª Mata. Vàrem comptar també amb unes fotocòpies del mapa geològic fet pels geòlegs holandesos vint anys abans, però que ni espanyols ni francesos havien superat encara. Els mapes van arribar directament des de la Universitat d’Utrecht, a petició dels nostres caps directes, en Jordi Fernàndez Terrón i la Rosa M. Bertran i caps del Laboratori del PAN, i convenientment preparats per anar al camp pel restaurador Italià Reinieri que ajudava a en Eudald Guillamet i la Bernadette Garrallà en l’àrea de restauració del PAN.
Per aquella tasca ens vàrem documentar prèviament amb tot el material que a l’Andorra dels 90 podia existir, tant a la Biblioteca Nacional (portat per la Pilar Burgués) com a l’Arxiu Nacional (a càrrec de la Susanna Vela). Un cop ben documentats vàrem iniciar la busca i captura de les mines i mineralitzacions seguint les coordenades marcades al treball d’en Mata, però aviat ens vàrem adonar que no coincidien. Així que abans de continuar i gastar més hores perduts per la natura, vàrem decidir contactar-lo amb els mitjans de la época (per telèfon, es clar). Va ser llavors quan ens va explicar que el número de la revista on sortia la informació d’Andorra fou patrocinat per un famós banc d’Andorra però que les coordenades no eren correctes. Després d’entendre moltes coses, la recerca va durar dos estius, en els quins ens vàrem repartir el territori i arribaren nous reforços d’estudiants de geologia formats a França, en Salvador Pou i en Xavier Naranjo.
No obstant la informació va romandre en un calaix, no va poder sortir a la llum en forma d’article a la publicació dels Annals de l’Institut d’Estudis Andorrans (Centre de Barcelona) per la forta oposició existent entre els criteris d’en Xavier Llovera i en Jordi Guillamet (IEA, Barcelona), però si que li vàrem poder donar una còpia a en Josep Maria Mata. Contra vent i marea i aprofitant una de les múltiples excedències del director del PAN, l’inventari més altres informacions relacionades foren presentades a la Universitat d’Estiu de Prada de Conflent el 1998, en ocasió de les jornades del dia d’Andorra que cada any fa la Societat Andorrana de Ciències portada per la incombustible Àngels March i l’Antoni Pol. Aquest document és consultable al repositori de la Fundació Marcel Chevalier (https://www.fundaciomarcelchevalier.org/patrimoni/articles/10-recuperacio-patri.html)
La còpia que li vàrem passar ens la trobàrem anys després en el repositori de l’Institut d’Estudis Andorrans, amb la Dra. Montserrat Masses com a directora del centre, i que més endavant es va convertir en un exercici de redescoberta pel Museu de Geologia Valenơ Masachs de la UPC, des d’on en Dr. JMª Mata i Perelló centrava les seves recerques i accessible online des de la web del desaparegut IEA (https://www.iea.ad/presentacio-minerals-andorra). Actualment, el projecte gira al voltant de si mateix, com una baldufa, i no te major sortida que per una curiositat geològica (https://ari.ad/projectes/les-mineralitzacions-dandorra).
Des d’aquella trucada telefònica el 1989 hem mantingut el contacte i he anat seguint la seva trajectòria com a dinamitzador del Patrimoni Geològic, ja sigui des del Muesu Valentí Massachs, com des de la SEDPDYM (Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero) en la qual va ser present des de l’inici amb la intenció d’estendre-la als països latino-americans, però que no es va materialitzar. En aquest àmbit la seva intervenció va ser decisiva per presentar el primer inventari paleontològic d’Andorra amb l’actual cap d’Àrea d’Arqueologia Cinta Pujal, a Utrillas (Terol, 2007) (https://www.fundaciomarcelchevalier.org/patrimoni/articles.html?tagid=22) com una mostra de la llavors acabada d'estrenar Llei de Patrimoni de 2004. En aquest inventari les coordenades que es presenten segueixen el mateix criteri que les que ell va seguir el Dr. JMª Mata-Perelló al número 6 de la revista Xaragall per a les mines i mineralitzacions, ja que constitueixen un material susceptible d’espoli. Quelcom que he après d’ell és que cal deixar sempre rastre però mai el mapa del tresor,... Quina creu.
