L’ampliació ha estat possible gràcies a l’increment dels voluntaris que opten per aquesta iniciativa, sorgida de la voluntat d’“integrar els interns” i oferir-los activitats que fossin participatives i comportessin un debat, segons va explicar ahir la responsable de l’àrea de Social de la Creu Roja, Anna Àrias. Així, inicialment hi havia una desena de voluntaris, mentre que actualment “hi ha 16 voluntaris que poden fer l’activitat d’entre un total de 85 que formen l’àrea Social”.
La col·laboració de la Creu Roja amb la presó va començar el 2008 amb l’organització d’un cinefòrum, que es feia cada quinze dies amb grups reduïts, que poden oscil·lar entre els 4 i els 12 interns. En aquest sentit, Àrias va apuntar que “s’elabora un calendari anual, que es tracta amb la direcció del centre, per fer una tasca conjunta”. Finalment, un cop vista la pel·lícula i fet el debat corresponent, “fan una fitxa de seguiment explicant com han anat les activitats, si hi ha hagut algun incident, o fent alguna observació”.
Segons va explicar la responsable de l’àrea de Social, dos anys després de començar la iniciativa “van sorgir noves inquietuds, ja que en altres centres fan moltes altres activitats”. D’aquesta manera, els voluntaris “van fer una llista de propostes, sempre informant-se ja que no hem de duplicar el que ja es pugui fer al centre”, i finalment, en la segona meitat del 2010 s’hi va incorporar un taller de country i un altre de panellets.
“Els tallers han estat un èxit i les noves propostes que estem incorporant també són tallers”, va concloure Àrias. En aquest sentit, el coordinador dels voluntaris del Centre Penitenciari, Alfons Codina, va apuntar ahir que s’han mantingut els tallers de country i s’hi ha incorporat un de cuina japonesa per ensenyar als interns a fer sushi. Segons Codina, l’acceptació d’aquest tipus d’activitats “és molt bona, ja que prenen una posició més activa, i això fa que estiguin molt més animats”.
Davant de l’èxit, Codina va explicar que la Creu Roja preveu fer extensius els cursos de primers auxilis al centre, mentre que altres possibles activitats serien una formació ètica i una altra sobre senyalització vial, com a suport per poder treure’s el carnet de conduir en un futur. En aquest sentit, va assegurar que els interns “ho poden veure com una sortida per al futur” i com una “porta d’entrada a altres activitats”.
Activitats per a menors
Des del segon semestre de l’any passat també es va començar a fer activitats amb menors un cop per setmana, mentre que actualment s’ha ampliat a dos dies. Fins ara han passat pel mòdul cinc menors, amb qui s’ha fet activitats de caràcter més educatiu, segons va explicar ahir la responsable de Social de la Creu Roja. Si bé en un primer moment es feien tallers de maquetes de diferents edificis, tallers de música i jocs de taula, actualment també es vol ampliar amb les formacions de primers auxilis i de senyalització vial i s’estudia la possibilitat d’abordar les habilitats sociolaborals i el coneixement de l’entorn.
“Cal donar a conèixer la realitat dels interns i mostrar que el que hi ha a dins no és cap monstre”
“Cal ser generós amb la vida. Fer alguna cosa per tothom. També per tu mateix.” El responsable dels voluntaris de la Creu Roja al Centre Penitenciari, Alfons Codina, explica d’aquesta manera les seves motivacions per dedicar dos dies a la setmana als interns de la presó, i això sense comptar el temps de preparació de les activitats. “Hi ha molt d’egoisme a la societat”, lamenta Codina, que en els últims anys ha constatat que la tasca voluntària costa d’entendre, especialment entre el jovent.
Codina fa més de tres anys que es va convertir en voluntari de la Creu Roja i fa uns dos anys va començar a desenvolupar la tasca al Centre Penitenciari, juntament amb nou voluntaris més. “Personalment, la motivació és ajudar persones que hagin pogut cometre un error, ja que els interns estan privats de llibertat, però els drets han de ser iguals”, apunta el responsable de les activitats, que afegeix que “des del Govern s’hauria de fer molt més”. En aquest sentit, Codina matisa que, tot i la important tasca que desenvolupa, “nosaltres no fem reinserció, sinó que aportem un gra de sorra, donem un suport a la gent més vulnerable i arribem on no pot arribar l’Estat”.
També troba a faltar una tasca de sensibilització envers els interns. “Sensibilitzar en el sentit que tothom es mereix una segona oportunitat.” “Quan surts de la presó, ¿què?”, es pregunta Codina, que admet que fins i tot els voluntaris tenen un punt de prejudicis abans d’animar-se a treballar a la penitenciaria. “La primera vegada que entres a la presó fa respecte; després ho relativitzes”, assegura el responsable de les activitats al Centre Penitenciari, que constata: “Tenim una imatge de por. Les pel·lícules han fet molt de mal.” Codina creu que “sovint és un problema de l’entorn”. Per això aposta per “donar a conèixer la realitat dels interns, perquè la gent de fora no la coneix”. A més, considera que “socialment estan molt mal vistos, i per això mateix seria important mostrar que el que hi ha a dins no és cap monstre”.
Quant al dia a dia amb els interns, creu que “la satisfacció és veure que estan contents que hi anem” i sosté que mai ha tingut cap ensurt. “El màxim conflicte ha estat que no els agradés la pel·lícula, però físicament o verbalment mai ens han dit res”, afirma Codina, que afegeix que “no tenim cap sensació d’inseguretat, sinó més aviat de cordialitat i amabilitat”. En aquest sentit constata que “es genera un clima de força igualtat i relaxament”, possiblement perquè “som els bons de la peli i ens veuen més propers; confien en nosaltres perquè som neutrals, tot i que no entrem en qüestions personals”. “La confiança i l’agraïment te’ls donen, i nosaltres mai els preguntem què han fet, com a primera mostra de respecte”, explica Codina, que apunta que els interns “es van sorprendre molt quan van saber que no cobràvem res”.
