La cua del pantà: ara o mai

 

 

 

 

 

 

Vint anys –i una mica– han passat des de la construcció del pantà de Rialb. En aquell moment la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre es va comprometre a executar unes obres compensatòries per tot allò que va quedar sota les aigües, dificultant la subsistència de la gent dels pobles afectats. Bàsicament, es tractava de crear una represa, o llac de cua, amb una làmina estable d’aigua per la part final de l’embassament i aprofitar-la per a usos turístics. El volum de la inversió supera els 40 milions d’euros, entre la construcció de la infraestructura –la represa en si– i els diferents equipaments recollits al pla d’usos. “Però ara és el moment en què s’alineen tots els astres i si no es fa ara probablement ja és difícil que es pugui”, considera el tinent d’alcalde d’Oliana, Jordi Vila. Els astres, és clar, són les fortíssimes injeccions de fons provinents de la UE. 

 

Al seu moment es va crear el Consorci Segre-Rialb, per canalitzar aquestes propostes d’aprofitament turístic, recorda el regidor. “Es van fer diferents projectes per treure partit d’aquesta làmina estable d’aigua, que evitaria les baixades d’aigua i fins i tot s’agrairia a la vista perquè ara quan el nivell és baix queda tot gris, els arbres morts... fa de mal veure, malmet la imatge del poble”. 

 

Entre els equipaments turístics que s’inclouen als projectes hi hauria idees com ara crear un parell d’illes artificials dins d’aquesta làmina estable d’aigua, un canal de navegació olímpic per a embarcacions, un parc esportiu, casetes per observar ocells, fins i tot hi ha la iniciativa de posar en marxa una escola de pesca, en aquest cas tocant a la banda més al costat d’Oliana. Tot plegat, matisa Vila, són idees que estan desenvolupades en diferents projectes presentats. 

També es contempla la creació d’una via blava que donés la volta a tota aquesta zona d’aigua estable (un perímetre d’un centenar i escaig de quilòmetres) una ruta que es podria realitzar caminant o en bicicleta. 

 

La inversió d’aquestes estructures suposaria una inversió d’uns nou milions aproximadament. Tot plegat busca revitalitzar la zona, actuant com un imant d’atracció turística. De retruc, considera Vila, es començaria a posar solució a d’altres problemes amb què Oliana en particular i altres poblacions properes s’estan trobant: la falta d’habitatge i, lligat a aquest, les dificultats d’empreses de la zona per aconseguir personal amb què nodrir les plantilles. “Aquí ens falta habitatge: els d’Andorra s’han desplaçat cap a la Seu buscant lloguers més assequibles i la gent de la Seu s’ha anat desplaçant” cap al sud de la comarca, fent de taca d’oli. 

 

“Amb la pandèmia també molta gent s’ha volgut instal·lar a Oliana i s’ha col·lapsat el mercat immobiliari, no es troba cap pis de lloguer”, indica el tinent d’alcalde. De fet, hi afegeix, “les tres empreses grans que hi ha al municipi (Exquisitàrium, Taurus i la residència) busquen gent i no poden fer venir ningú perquè no hi ha on posar-los”. I no són les úniques, precisa. “Així que aquest projecte facilitaria que els promotors veiessin moviment a la zona i s’animessin a construir i hi hauria més pisos” disponibles. Totes aquestes iniciatives es couen des del 2009, quan es va elaborar la proposta del Pla d’usos. El 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Catalunya va donar llum verd a la redacció del PDU de l’embassament, aprovant-ne definitivament el document. “De fet, ja el 2009 semblava tot llest per començar-se l’obra però va quedar aturada, no va ni arrencar.” Per això ara toca tornar a la batalla.  Una feina que empeny els  ajuntaments del Consorci Segre-Rialb. 

 

Segre endins, exposició itinerant amb què el Consorci Segre-Rialb commemora els vint anys des que les aigües van anegar una forma de vida, recala avui a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. La mostra és una mirada retrospectiva a la vida de les persones i dels pobles abans i després del negament per les aigües del riu Segre. És, recorda l’exposició, el darrer macroembassament que es va construir a tot l’Estat espanyol. 

 

La mostra es va articular amb la intenció de difondre el record de tot allò que va quedar de les formes de vida d’unes terres del Segre Mitjà que van desaparèixer en nom del progrés. També s’hi explica el procés de construcció i les reaccions i protestes realitzades al moment i que es van convertir en un dels principals focus de mobilització cívica a tota la demarcació de Lleida des de l’inici de la Transició. La intenció, manifesten els responsables de la mostra, és divulgar el record de tot allò que han estat aquestes terres del Segre Mitjà al llarg del darrer mig segle. La mostra ha recorregut l’Alt Urgell des del  desembre del 2019 que es va inaugurar, a Bassella.