L’accident d’un Porsche que va tenir lloc el setembre del 2012 a la coma d’Arcalís, en què dos homes van quedar greument ferits i que va acabar posteriorment amb la vida del copilot, va ser jutjat ahir al Tribunal de Corts. El fiscal acusa el conductor d’imprudència greu perquè s’agafa als estudis i càlculs de velocitat de la Policia, que apunten que anava a una velocitat entre 90 i 115 quilòmetres per hora, excedint el que estava marcat i també la velocitat crítica del revolt. Per tot demana dos anys de presó, part condicional, per al conductor, que és un home d’origen rus i nacionalitat espanyola que en el moment de l’accident tenia 25 anys. Per la seva banda, la defensa demana l’absolució i al·lega un problema mecànic com la causa principal. 

Els fets es remunten al 15 de setembre del 2012, quan es va celebrar una concentració de Porsche al Principat. El conductor i la víctima van pujar de Barcelona per participar-hi i abans de la concentració es van dirigir a un taller perquè havien detectat un problema en el sistema de fre. Al taller els van cargolar una pinça del fre que no estava ben col·locada amb el mateix cargol que ja tenia, quan la marca Porsche recomana sempre canviar-lo. En veure que ja no tenia problemes es van dirigir a la concentració. Primer van fer la pujada amb la carretera tallada, i el mateix conductor i copilot van poder enregistrar el trajecte amb una càmera. I, després, la baixada des d’Arcalís la feien els 120 Porsche participants, en fila, i amb la carretera oberta al trànsit. Va ser baixant quan, al punt quilomètric 24,5 de la CS-380, el cotxe va sortir de la carretera, va picar en un mur de 30 centímetres i va saltar cap avall amb una volada de 18 metres de desplaçament i 8 metres d’altura per tornar a caure a la via en el nivell inferior. El conductor, acusat d’homicidi per imprudència greu, va estar dos dies en coma i no recorda res de l’accident. 
La Policia va estudiar tres hipòtesis. Una, l’excés de velocitat perquè així ho marcaven les empremtes de les rodes a l’asfalt; la segona, un problema en el sistema del fre, i la tercera, un avançament o una accelerada forta perquè també hi havia marques al carril contrari. Quant al problema mecànic, el pèrit va determinar que, tot i que no es va poder comprovar en actiu el sistema de fre per les condicions en què va quedar el Porsche, previsiblement totes les pinces dels frens estaven ben cargolades i ajustades. Un testimoni que també va participar en la concentració i que anava tot just darrere del vehicle sinistrat va dir que va veure que el cotxe es va entravessar a la carretera i va caure i va dir que va ser molt abans del revolt. “No podíem anar gaire ràpid perquè anàvem tots en fila”, va dir. 
La defensa argumenta l’absolució dient que cap dels testimonis presents va indicar excés de velocitat i afirma que el problema mecànic no es pot descartar.