La defensa de la doctora sobre la qual Alemanya ha dictat una ordre d’extradició per un suposat delicte de segrest parental, va exposar davant del Tribunal de Corts els supòsits pels quals creu que no s’ha de donar lloc a aquesta petició.
D’aquesta manera, assenyala que s’incompleixen diferents requisits necessaris perquè es doni compliment a aquesta ordre, i a més a més al·lega que hi ha diferents causes de denegació i conclou que aquesta petició altera l’ordre públic andorrà.L’advocat considera que el pare de la menor ha “instrumentalitzat” aquesta petició d’extradició perquè li fos donada la custòdia de la menor, en aconseguir que la dona fos empresonada. Malgrat això, el tribunal de menors ha decidit desestimar aquesta petició del pare. Després d’haver exposat aquest parer, va detallar els requisits que no es compleixen per donar lloc a l’extradició.
En primer lloc, considera que no n’hi ha prou amb l’ordre de detenció, sinó que hi hauria d’haver una condemna o una mesura de seguretat dictades, que en aquest cas no hi són. En segon lloc, exposa que la petició ha de relatar els fets, així com on i quan van tenir lloc, i que aquest darrer requisit no es compleix. En tercer lloc, el lletrat Francesc Badia exposa que Alemanya no fa referència a la seva llei d’extradició en la demanda, cosa que és necessària i, finalment, considera que s’han vulnerat els drets de la metge, ja que està acusada des del 2006 i ella no ho sabia.
Pel que fa a les causes de denegació, va exposar que hi ha un conflicte de competències, ja que el suposat delicte de segrest parental no es va cometre a Alemanya i ni la mare ni la nena són alemanyes, sinó italianes. A més a més, la dona està sent jutjada a Itàlia per aquests fets i considera que, per tant, no pot ser també jutjada a Alemanya. També considera que Andorra podria seguir eventualment una causa per aquest segrest parental, així que tampoc hi hauria lloc a aquesta extradició.
Quant a l’alteració de l’ordre públic andorrà, la defensa considera que la dona no ha estat informada que hi havia una causa oberta contra ella i, per tant, això va contra la Constitució.
La fiscalia, de la seva banda, conclou que els requisits per a l’extradició es compleixen malgrat el que diu la defensa, i en tot cas considera que Alemanya és totalment competent per poder jutjar la dona, ja que la persona que pretén la custòdia (el pare de la menor) és alemany.
La doctora va expressar que s’oposa a aquesta ordre d’extradició i va afegir que desconeixia que a Alemanya hi havia una causa oberta contra ella des del 2006, ja que si no hauria respost com ho ha fet davant de la justícia italiana. També va concloure que des del 7 d’abril passat (moment de la detenció) la seva vida s’ha vist trencada i va fer al·lusió a les influències polítiques del seu exmarit.
D'altra banda, un home que havia estat condemnat l’any 2002 en rebel·lia per robatoris i furts en joieries i amenaces i injúries a un agent de la policia, va comparèixer ahir davant del tribunal després que fos controlat per la policia el passat mes de març, quan estava de pas pel país. Va negar haver amenaçat l’agent de la policia i va lamentar els fets, tot i que va afegir que, després d’haver dipositat una fiança d’1,2 milions de pessetes en el moment de la llibertat provisional, pensava que ja tenia els assumptes resolts amb la justícia andorrana. La defensa considera que alguns dels delictes pels quals va ser condemnat han prescrit i creu que si hagués de complir ara els quatre anys ferms aquesta pena no tindria cap finalitat onze anys després d’haver ocorregut els fets. A més, va insistir que les víctimes van ser indemnitzades i que des de llavors l’home no ha tingut cap més problema amb la justícia. La fiscalia, però, demana que compleixi la pena de quatre anys que li va ser imposada.
