Al municipi de la Seu d’Urgell la renda mitjana per persona és d’11.622,35 i per llar, de 28.437,04. Això segons el mapa de riquesa que acaba de fer públic l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb dades corresponents, això sí, el 2021. Per avaluar les dades cal comparar amb la de la resta del territori espanyol, on se situa en 13.008 euros. O amb les poblacions catalanes amb major nivell de renda: Cabrils, amb 20.379 euros per persona; Cabrera de Mar, amb 20.140, i Tiana, amb 20.069. A tot Espanya, el municipi més ric seria segons l’INE Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb 27.167 euros per persona i any de mitjana.

Una altra dada interessant que posa damunt de la taula l’INE és l’índex de Gini, que mesura la desigualtat: l’indicador es mou entre un valor 0 i un valor 100. El 0 significaria que tothom té els mateixos ingressos i el 100, que una sola persona arreplegaria tots els ingressos d’una població (oscil·la, doncs, entre la igualtat perfecta i la desigualtat absoluta). Amb les últimes dades a la mà, la mitjana a tot l’Estat és de 32 (un descens de la desigualtat respecte d’anys precedents, tot i que lleu). I en quin lloc se situa la capital alturgellenca? Doncs per damunt d’aquesta dada: l’índex de Gini és de 35,04, cosa que fa que al mapa de l’INE figuri en color vermell. Una altra dada preocupant, el percentatge de població de la Seu amb ingressos per unitat de consum (és a dir, llar, família o individu) que no arriba als 7.500 euros és de 17,56 %, és a dir, s’acosta perillosament a un de cada cinc. En el cas dels menors, la dada s’agreuja, enfilant-se al 36,28%.

Altres dades a considerar: el 27,19% de la població (novament per unitat de consum) disposa d’uns ingressos que no arriben al 60% de la mitjana, mentre que hi ha un 9,25 % que la dupliquen (o més).

Seguint amb la radiografia de l’INE, el percentatge de població que supera els 65 anys frega el 20%, cosa que, això no obstant, allunya el municipi de la senyalització vermella, que a la comarca només registra Cava, amb més d’un 30% d’habitants per sobre d’aquesta edat. Novament, a la Seu, el 16% de la població és menor de divuit anys.
Pel que fa a altres municipis de la comarca, l’Atles de distribució de renda apunta a un índex de Gini que també supera la mitjana espanyola a Montferrer i Castellbò (34,30), Valls de Valira (32,80), Estamariu (32,23). La Vansa i Fórnols (33,40).

A la comarca
Pel que fa a les rendes mitjanes per persona, a Valls de Valira es registra la més baixa, amb 10.711 euros l’any, mentre que cap al sud es registren les rendes més altes: 14.555 a Bassella i 14.154 a Peramola, mentre que Organyà, amb 13.142, estaria també en la franja alta, amb Coll de Nargó (13.329) i Oliana (13.716). Pel que fa a la resta dels municipis de la comarca, segons l’Institut, la renda per persona és, a Montferrer i Castellbò de 12.944 euros l’any; a Ribera d’Urgellet, 12.039; a Estamariu, 11.677; a Pont de Bar, 11.919; de 12.491 a Alàs i Cerc, mentre que a les Valls d’Aguilar és d’11.732 i suma 11.574 a Fígols i Alinyà.

L’INE atorga una renda 15.150 euros l’any als municipis d’Arsèguel, Cabó i Cava, però en aquests casos, és una xifra que estableix per no arribar al llindar de població necessari. En aquests casos, opten per la renda mitjana que correspon als municipis de la província amb menys de cent habitants.