L’evolució de la despesa global dels set comuns ha augmentat més de pressa que la inflació i el producte interior brut (PIB) en el període comprès entre el 2005 i el 2009.

Segons l’Anàlisi econòmica de les parròquies del Principat d’Andorra, editat per Crèdit Andorrà, la despesa va registrar un creixement d’un 7,7% de mitjana interanual, mentre que l’evolució de la inflació va ser del 2,4%. De fet, el 2009 el conjunt de les corporacions comunals van destinar 107 milions d’euros a despesa corrent.
De l’anàlisi de les finances comunals se’n desprèn que la partida de personal és la més destacada. A més, fins al 2009 va registrar un increment mitjà interanual del 8,27%. L’augment registrat en aquest capítol ha representant una despesa addicional de 14 milions d’euros, mentre que els impostos directes aplicats han fet créixer la recaptació en 8 milions. De fet, els ingressos corrents van ser suficients per cobrir les despeses corrents a tots els comuns fins al 2006, però del 2007 al 2009 la situació es va capgirar (amb la caiguda de la recaptació per la crisi) i el 2009 es va assolir un dèficit total de 6 milions d’euros. Joan Tomàs, economista i soci de Gaudit (l’empresa responsable de l’informe), va remarcar que és necessari que les corporacions facin avenços en l’autofinançament i relacionar, així, ingressos i despeses. En aquest sentit, va remarcar que les corporacions podrien ser més eficients, ja que els recursos financers són limitats i la previsió és que ho siguin encara més en els propers anys. Aquest desequilibri ha comportat la necessitat de recórrer a l’endeutament, que ha passat de 102 milions d’euros el 2005 a 194 milions el 2009. El creixement mitjà anual durant aquest temps va ser del 23%.
Pel que fa a la despesa que es va destinar a inversió durant aquest període, va ascendir als 238 milions d’euros. La tendència creixent va capgirar-se el 2007 i es va passar dels 42,4 milions del 2005 als 22,2 milions del 2009, reduint la despesa a la meitat en aquests cinc anys.

Augment de la pressió fiscal

Així mateix, la possibilitat que oferia la Llei de finances comunals de desplegar noves figures tributàries no va servir per millorar l’autofinançament, però va comportar un augment significatiu de la pressió fiscal durant el 2004 i el 2005. En els cinc anys següents va créixer un 36,6% situant-se els impostos comunals per habitant l’any 2009 en els 946 euros de mitjana, que representa un 28% més que el 2005, en què se situaven en els 741 euros per habitant. També cal tenir en compte que en el període en el qual se centra l’estudi, els impostos directes van augmentar un 11% de mitjana anual, els indirectes van disminuir un terç i les taxes van incrementar el seu valor gairebé un 50%.
Analitzant les dades parròquia per parròquia, l’any 2009 la Massana era el Comú amb menys impostos per habitant (amb 647 euros), seguit d’Encamp (666 euros). A la banda alta s’hi troba Ordino (amb 1.391 euros per habitant).

Endeutament per càpita

L’endeutament mitjà de les parròquies va registrar un increment d’un 77% del 2005 al 2009 quan va passar de 1.307 euros per habitant als 2.311 euros cinc anys després. Tot i així, Tomàs va destacar que hi ha una distribució molt desigual d’aquest indicador a nivell parroquial. La que té un endeutament per càpita més elevat és Ordino, amb 5.197 euros per habitant, mentre que a l’altra banda se situa Sant Julià de Lòria, amb 1.184 euros per càpita. L’endeutament reflectit a l’estudi no recull el deute de les societats participades per les corporacions.
Aquesta és la tercera edició de l’estudi sobre les finances comunals publicat per Crèdit Andorrà. L’informe també inclou dades de creixement econòmic com ara dels diferents sectors o els consums de serveis. Se n’han editat 1.500 exemplars que es poden obtenir a les oficines del banc.

Despesa més elevada que en nuclis de la mateixa mida

L’informe també inclou una comparativa amb poblacions similars a Andorra. D’aquest quadre se’n desprèn que ciutats com Cornellà de Llobregat o Manresa destinen entre 50 i 55 milions d’euros a despeses de personal i consum de béns i serveis. En un altre nivell se situa Sant Cugat del Vallès, que hi aporta 77 milions d’euros, mentre que els set comuns hi destinen 92 milions d’euros. Tomàs va indicar que aquestes xifres es deuen al fet que a Andorra existeixen set administracions diferents mentre en aquestes poblacions només n’hi ha una. Cal destacar, però, que els ingressos obtinguts pels comuns el 2009 van ascendir als 182,7 milions d’euros mentre que a Cornellà van ser de 97,5 milions i a Sant Cugat de 135,4 milions.