'La dignitat infinita: néixer, viure i morir' ha estat la temàtica que ha centrat la 23a edició de la Càtedra de Pensament Cristià que s'ha celebrat al seminari diocesà de la Seu d'Urgell aquest dissabte. La jornada ha estat inaugurada pel bisbe d’Urgell i copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, i ha comptat amb les intervencions del director de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, David Lorenzo, que ha parlat sobre 'El respecte a la dignitat de la persona en les primeres etapes de la vida'; Xavier Escribano, professor titular d’Antropologia Filosòfica de la Universitat Internacional de Catalunya, que ha ofert la conferència 'Viure amb dignitat. La relació amb els altres' i Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià, que ha clos la jornada amb la ponència 'Pacificar el procés final de vida amb dignitat'.
Lorenzo ha abordat en la seva xerrada diferents temes ètics que tenen a veure amb la dignitat de la persona. Així, en un primer bloc s'ha centrat en aquesta dignitat abans de la concepció, ja que ha defensat que "cal pensar-hi", que hi ha "aspectes que cal cuidar". D'aquesta manera ha manifestat que abans de la concepció cal tenir en compte certes qüestions com per exemple l'entorn en què viurà aquesta persona o la manera com pot ser concebuda, tenint en compte per exemple les tècniques de reproducció assistida o els ventres de lloguer. En un altre bloc ha donat un cop d'ull a debats "més habituals" al voltant de l'existència de l'embrió i d'aspectes com l'experimentació amb embrions o l'avortament. El tercer bloc s'ha centrat en el debat sobre "quina concepció tenim de l'embrió" és a dir, "si és un subjecte amb drets". D'aquesta manera el ponent ha "dibuixat un mapa ètic" oferint una visió "molt descriptiva i neutra" al voltant d'aquests debats tot incidint en la idea que "tot depèn de la concepció que es tingui" del que és un embrió i així ha manifestat que les discrepàncies entre diferents visions poden venir de si es considera que cada persona és "irrepetible i que té un valor en si" o si, per contra, pensem que "no té valor". Ell ha defensat que una persona ho és des de la concepció i fins a la mort i, per tant, no és "un ésser diferent". Ha argumentat que és igual "un embrió de set mesos, que de nou mesos, un nounat o un nen de cinc anys", és a dir, que és "una persona en diferents fases no diferents éssers" i, en conseqüència, es mereix "un respecte des del principi".
Escribano ha centrat la seva intervenció en la dimensió interpersonal de la dignitat, posant el focus en la manera com ens relacionem amb els altres en una societat marcada per la immediatesa i la velocitat. El professor d’Antropologia Filosòfica ha defensat que el reconeixement de la dignitat d’una persona no depèn únicament de principis morals o intel·lectuals, sinó també de les "disposicions sensibles i afectives" cap als altres. En aquest sentit, ha advertit que el predomini de les interaccions accelerades i dels mitjans de masses afavoreix un "encapsulament" de l’individu en el seu propi món i dificulta la connexió humana. Per això, ha reivindicat la importància de la mirada, el contacte, l’atenció o fins i tot el silenci i els gestos com a primer pas per reconèixer la dignitat de l’altre. El ponent també ha alertat sobre els efectes socials de l’acceleració contemporània i ha defensat que la manera com vivim el temps condiciona directament les relacions humanes. Segons Escribano,la societat actual tendeix a exigir immediatesa en tots els àmbits, fet que dificulta la construcció de vincles estables i profunds. "El que sembla que no tenim avui dia és temps per dedicar a les persones", ha lamentat, tot recordant la idea aristotèlica que les grans amistats exigeixen dedicació i temps compartit. En aquesta línia, ha apuntat que la societat occidental evoluciona cap a formes de vida més aïllades, en què els estímuls sovint provenen de les xarxes socials, podcasts o plataformes digitals i no de les persones que tenim al costat.
Per la seva banda, Torralba ha emmarcat la jornada com un espai de reflexió al voltant d’un concepte "nuclear" però sovint poc pensat com és el de la dignitat, present tant en la Declaració Universal dels Drets Humans com en diferents constitucions. El director de la Càtedra de Pensament Cristià ha destacat que la trobada ha volgut explorar què significa "viure dignament" o "morir dignament" i les implicacions socials, polítiques i econòmiques d’aquesta idea. En la seva ponència de cloenda, centrada en el procés final de vida, ha defensat la necessitat de "pacificar" la mort perquè les persones puguin afrontar-la amb pau i tranquil·litat, posant èmfasi en factors com el control del dolor, el respecte a la voluntat del pacient o l’acompanyament familiar. Tot i reconèixer avenços importants, especialment gràcies a les cures pal·liatives, ha advertit que encara hi ha persones que moren soles o sense els recursos necessaris, i ha reivindicat que la dignitat "ha de ser universal" i estendre’s també a l’última etapa de la vida.
