Diversificació va ser una paraula llargament repetida en la primera jornada del vuitè Congrés mundial de turisme de neu i muntanya, que aquest any se centra en l’estiu. Es tracta de brindar un ampli ventall de productes per satisfer les expectatives dels visitants, tenint en compte que les demandes i els perfils de públic són diversos, a diferència de l’hivern, quan són més atomitzats. Però tots els experts que van participar en les diferents taules van coincidir en la necessitat que aquesta oferta es caracteritzi per l’autenticitat. De fet, això és el que el consumidor busca, “una experiència més rica quan es troba en un destí, així com una personalització de l’estada”, va destacar el director general de Grandvalira-Ensisa, Conrad Blanch.
El fet és que, en els últims dotze anys, en països on el turisme de muntanya estava molt consolidat (com Suïssa o França) s’ha registrat una caiguda de l’afluència. Martin Nydegger, membre del Consell Executiu de Turisme de Suïssa, destaca que arran d’una enquesta van veure que les vacances en aquestes zones a l’estiu no semblaven modernes. Indicaven que allà s’hi podia “anar d’excursió, ¿i què més?”. En aquesta disminució de visitants hi ha tingut el seu paper l’aparició d’altres destins, va exposar el delegat de muntanya de l’organització Atout France, Jean Berthier. Tot plegat ha fet que la clientela no es renovi.
Davant d’això, els representants d’aquests països van exposar ahir vies per reinventar-se, adaptant-se a les noves tendències. Algunes idees que s’han plantejat són fer un esforç per facilitar l’accés a la muntanya mitjançant telecabines, oferir serveis adaptats per viatjar amb mascotes, orientar el visitant a les activitats que pot fer i les seves característiques o donar valor al territori anant a les arrels i evitant que l’oferta d’estiu sigui una “còpia barata” de l’hivern.
Però també hi ha aspectes que fan ser optimistes respecte al turisme de muntanya. D’una banda el boom registrat en la pràctica d’activitats a l’aire lliure com les curses o la bicicleta de muntanya, la presència cada vegada més important de visitants de països emergents o la instal·lació de ginys per fer més accessibles els pics, segons va dir l’expert Peter Keller. També els ponents van posar èmfasi en el canvi climàtic. D’una banda, assenyalen que té un aspecte positiu ja que permet fer activitats en alçada que abans eren impensables. Però, de l’altra, també presenta problemes (més risc per l’alpinisme o les restriccions d’aigua, entre d’altres).
Tot aquest treball per portar més turistes a la muntanya ha d’anar forçosament lligat a la sostenibilitat i ha d’evitar la saturació d’aquests espais. El ministre de Turisme, Francesc Camp, va declarar que a Andorra encara hi ha molt marge per ampliar l’oferta fixa i els esdeveniments puntuals. En ser la sostenibilitat un aspecte que la clientela que viatja a la muntanya espera, en països com Àustria s’ha implantat una ecoetiqueta. La responsable d’aquesta certificació, Regina Preslmair, va explicar que es valora l’estandardització però també la individualització del producte turístic i aspectes tècnics i emocionals, així com la diferenciació amb altres ofertes. L’hoteler de la vall italiana d’Aosta Piero Roullet va defensar les arrels i l’oferta tradicional (com pot ser la cuina), oferir emocions que no es puguin  viure enlloc més. En aquest sentit va arremetre contra la inversió estrangera, que “trenca l’autenticitat i només deixa diners”.
Des de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), Márcio Favilla va defensar que el turisme “és allà per afegir-se als destins”, encaixant i donant beneficis a les comunitats locals, que poden arribar a ser molt importants. Favilla va afegir que el fet que la vida urbana estigui molt a prop de la muntanya, com passa a Andorra, facilita que el turisme d’estiu s’equipari al d’hivern.

Els experts indiquen que cal millorar l’accessibilitat a la muntanya i oferir productes que no siguin cars    

Un dels frens del turisme de muntanya és la por que tenen els urbanites d’aquestes zones. Per això Jean Berthier, d’Atout France, va destacar que cal millorar l’accessibilitat als cims i oferir una imatge menys tècnica i esportiva. Tot i que va exposar que no és una mala clientela, aquest nínxol de mercat té un sostre clar. Per això va proposar oferir als altres visitants passejades fàcils, d’una hora com a màxim, en indrets planers després d’haver ascendit amb el telecabina perquè, en cas contrari, el turista “es frustra”. També exposa que s’ha d’oferir informació precisa de la meteorologia o les rutes, i recordar que amb el canvi climàtic a la muntanya poden trobar més frescor i benestar. Així mateix defensa que les activitats no han de ser gaire cares, perquè “la competència és l’aigua, que és gratis”, i s’ha de facilitar el transport fins aquests destins amb tren. El director de Vallnord, Martí Rafel, que va destacar que en la bicicleta de muntanya s’ha trobat un producte amb capacitat d’atracció, va coincidir en la necessitat d’obrir aquesta pràctica a tothom. Ara la majoria d’usuaris són homes d’uns 30 anys però s’estan fent accions per atraure dones, nens i famílies. Així, tot i que es va començar oferint un producte per a iniciats, Rafel va destacar que el futur és donar circuits accessibles (tal com es fa a l’hivern). De moment, encara hi ha marge per créixer sense afectar el medi.

Martí defensa les polítiques per tenir altres activitats

El cap de Govern, Antoni Martí, va defensar “l’esforç” fet en la temporada baixa per desestacionalitzar. En aquest sentit va exposar que “el nostre model de diversificació perquè el turista estigui ben acollit va a tomb de potenciar altres activitats” i per això s’està treballant per potenciar el sector del benestar i la salut i altres esdeveniments. Martí va dir que aquest esforç per diversificar l’oferta requereix temps i es va mostrar convençut que els futurs executius mantindran les polítiques que s’han impulsat. Per la seva banda, Francesc Camp va anunciar que es prendrà una decisió sobre la font al Valira al juny.