Dona maltractada o dona freda, manipuladora i possessiva. Aquestes van ser les dues versions que la defensa i el ministeri fiscal van presentar ahir al Tribunal de Corts per defensar les dues posicions en el cas de la dona que va assassinar el seu marit l’agost del 2010 a Escaldes-Engordany.
La personalitat, l’estat mental de la imputada i la veracitat de les seves paraules també va ser un dels altres aspectes que van centrar l’atenció ahir. El ministeri fiscal va posar en relleu les nombroses contradiccions en les diferents versions que havia donat fins llavors i va posar d’exemple la seva formació acadèmica, ja que a alguns professionals mèdics els va dir que tenia un doctorat i a altres no. Sobre la personalitat de la imputada, les filles van reconèixer que la dominant en la relació era “la mare” i la gran la va descriure com a “manipuladora i previsora”.
Aquest últim aspecte la filla petita, malgrat no especificar-ho, ho va donar a entendre amb diversos exemples que havia viscut. “El dia de l’ingrés de la mare per l’operació d’espatlla, quan vaig anar a veure-la a l’hospital em va dir que no anés a casa perquè el pare estava borratxo i s’enfadaria si el despertava”, va explicar la més petita de la família. Va continuar afegint que “quan vaig arribar a casa em vaig trobar el pare dormint al sofà i, en marxar, es va despertar i em va dir que volia anar a l’hospital. Tenia una veu pastosa”, va assegurar la filla petita, tot i que va puntualitzar que “no estava borratxo” i que li va dir que “la mare li havia posat verí al menjar i que per això estava així”.
Aquest mateix estat de l’home es va repetir el dia dels fets, que la filla petita de la parella va tornar a comprovar en donar la bona nit als seus pares un dia en arribar a casa després d’haver sortit a la nit.
Els diferents facultatius que van passar per la vista van avalar les dues versions, la de manipuladora i la de dona maltractada. Alguns d’ells, fins i tot, van apuntar que podia patir “un trastorn d’immaduresa de personalitat” o un “brot psicòtic”, mentre que d’altres van indicar “la venjança o la ira”, com a mòbil dels fets. La imputada, en la vista oral, va reiterar que “no sé per què ho he fet”.
Un dels altres testimonis, els pintors que la dona va avisar per pintar el pis per trasllat i als quals van demanar que baixessin la bossa que contenia el cadàver de l’home, van corroborar la planificació de la dona, ja que tot estava net i empaquetat i que, en preguntar pel líquid vermell, la dona els va dir que “era pintura vermell d’una estàtua que s’havia trencat”.
Les pràctiques forenses van confirmar 53 lesions en l’home, per objecte contundent i ganivet, tot i que van haver-hi divergències sobre el lloc on s’havia produït la discussió i baralla que argumenta la dona i la posició de les dues persones en els fets.
Vida familiar complicada
Els canvis constants de lloc de residència, segons la inculpada, “després d’un episodi de maltractament i per començar una nova vida una vegada perdonat” i, segons la filla gran, “pels problemes en què es ficava la mare pels negocis”, no van ajudar gens a l’estabilitat familiar.
Les dues filles van reconèixer les discussions constants en la parella, amb “insults mutus”, però mai “amb agressions”. De fet, aquesta situació familiar va ser un dels motius que van fer que la filla gran marxés de casa amb 14-15 anys a un centre de menors.
Aquest fet va fer que perdés el contacte total amb la seva família fins que, al cap d’uns quatre anys, segons va explicar la filla gran, “la meva mare va començar a pagar coses amb targetes al meu nom i vaig demanar-li explicacions”. A partir d’aquí, la relació amb la seva mare i la seva germana es va reprendre i, posteriorment, amb el pare, després de parlar i solucionar les diferències que havien tingut en el passat, com “algunes bufetades” i que, en l’actualitat, la filla gran reconeix que “les mereixia”. Aquest episodi el va fer servir la defensa per argumentar l’ambient de violència que hi havia en l’àmbit familiar i que, de nou, les filles del matrimoni van negar.
El gener del 2010, segons les explicacions dels testimonis, les coses van empitjorar en començar a parlar de la separació. Un fet que les dues filles van afirmar que la seva mare “no acceptava”. De fet, en el moment dels fets, i tal com va explicar la petita de la família, “el pare era a casa per ajudar en les tasques de casa fins que la mare es pogués valdre per si sola”, i va assegurar que “dormia a l’habitació contigua a la meva”, sense poder donar cap explicació de per què la nit dels fets el seu pare estava dormint amb la mare.
L’edat i la por que el seu marit la deixés per una dona més jove, tenint en compte que ell era 10 anys menor que ella, va ser un altre dels arguments per explicar la possessió i el poder controlador de la dona per part del fiscal. De fet les dues, filles van assegurar que el seu pare havia refet la vida amb una altra noia i que la relació era oberta, amb terceres persones per mig.
El judici es reprèn avui amb les declaracions de diferents testimonis i la lectura de les conclusions de les dues parts.
